«L’erotisme posa els homes als teus peus, amb el porno això no passa»

Diana Bosch no dona la cara, però ho ensenya tot a "Desig", un conjunt de relats eròtics que suggereix i alhora fa explícit l’univers infinit del sexe, on tot està dit i tot està per fer. El llibre és una de les propostes més sorprenents que han rebut Antoni Daura i Dolors Pardo, responsables de la llibreria i el segell editorial Parcir de Manresa. Bosch no vol donar la cara, però s’explica amb pèls i senyals.

"Desig. Diari íntim i eròtic de Diana Bosch"

Diana Bosch

Parcir

18 euros / 150 pàgines

Literatura eròtica

Diana Bosch és nom de dona, però l’autor de «Desig» és un home o una dona?

L’autora soc jo. I soc dona. I orgullosa de ser-ho. Potser estàs pensant en si és un pseudònim i que jo no soc jo exactament, oi? No m’havia passat pel cap. Voler passar desapercebuda és una cosa, però sense deixar de ser qui soc.

Per què l’anonimat?

Perquè no tenia ni tinc gens de ganes que la meva vida s’alteri. Oimés escrivint sobre erotisme, sexe… Se’n parla molt, però acaba essent un tema que t’assenyala si qui ho fas ets «tu». Al meu entorn no saben què he escrit. Ni tot el que he viscut i no sé si vull que ho sàpiguen. Alguns potser ho descobriran, però sempre els quedarà el dubte. Es viu molt bé a l’anonimat. Només hi veig avantatges.

Té intenció de donar-se a conèixer algun dia? Farà alguna presentació?

No m’ho he plantejat. Si t’he de ser sincera, no vaig ni caure ni preveure que podrien passar coses com ara aquesta entrevista. Jo volia escriure i ja està i ara m’adono que hi ha efectes col·laterals quan acabes publicant. Això de la presentació em ronda pel cap, però només em ronda. Si em llanço, pensaré la manera.

Què pot dir-nos de la seva identitat: és de la Catalunya Central, quina edat té, a què es dedica, ...?

Visc al Garraf, prop del mar. 50 i pocs anys ben portats, diria. Em cuido, soc detallista, activa i coqueta. Inquieta. Tinc una vida professional endreçada, treballo per a una empresa gran al departament de comunicació i suposo que d’aquí em surt el tema d’escriure. Tinc una vida personal que me l’he anat endreçant després d’haver tingut entrebancs com tothom i ara visc molt tranquil·la. Tinc filles que, per sort, ja s’han fet grans. El mar m’ajuda a endreçar i escriure potser també, tot i que ara veig que me l’està complicant una mica. Benvingut sigui.

Per què va enviar el mecanoscrit a Parcir? Havia provat amb altres editorials?

No li diguis a en Daura però sí, ho vaig enviar i … saps? Ni resposta. És un mal lleig dels editors de ni respondre. Van desbordats, diuen, però aleshores… com t’ho has de fer per publicar? Em declaro culpable d’ajudar que en aquest país s’escrigui i es publiqui per damunt de les nostres possibilitats. És el que t’estan dient i a mi no se’m posa bé. Però com a mínim que et responguin. Després vaig buscar un segell petit pensant que, si em contestaven, ja en tindria prou i mira!, he anat a parar a Manresa on amb prou feines hi he estat un parell de cops.

«Desig» és la seva primera obra literària? Quin bagatge té?

Sí, és la meva primera…. Què és "Desig"? Textos curts? Escenes eròtiques? Pensaments humits més o menys explícits? Crec que és una mica de tot això. Mai en vaig voler fer una novel·la, però compartir experiències, algunes reals, i fantasies fetes o per fer… això sí que em venia de gust. M’he despullat una mica, ho sé. Com a dona, em venia molt de gust reivindicar l’erotisme des del punt de vista de dona. Buscant plaer, donant plaer, rebent plaer. Dominant i deixant-me dominar. I he descobert una cosa que potser era òbvia, però de la que no n’era conscient: l’erotisme posa els homes als teus peus. Amb el porno això no passa, crec. I m’agrada.

D’on surt la voluntat d’escriure relats eròtics?

M’encanta l’erotisme, el seu magnetisme, que t’atrapa. De vegades, l’erotisme no et duu directament al sexe i també és fantàstic. Em van començar a passar coses que ni m’hagués imaginat que em poguessin passar a la meva edat i d’aquí es va desbordar tot. De cop, vaig voler que me’n passessin més i explicar-les. Com un alliberament de dona? Potser. Reivindico aquesta potència suau de l’erotisme. Les escenes, els complements, la roba i la llenceria, el meu punt dèbil o fort segons es miri, les mitges paraules, els miralls, el no saber què vol l’altre, però tenir clar què voldries tu… I deixar-me endur. L’erotisme és una eina molt potent. I la faig servir.

Un relat eròtic és un equilibri entre el que és explícit i el que és implícit?

Cert, l’equilibri entre el que és implícit i explícit marca el to del relat. Al final, cal explicitar, perquè si no l’erotisme mor sense arribar enlloc. I com a lector vols que allò et dugui a algun lloc. Escric tenint clar això i, alhora, sense saber com ni per on explotarà l’escena. És un joc al qual m’agrada jugar. Un joc d’equilibri que sempre acaba en desequilibri quan et deixes anar.

Què és el millor per fer un relat eròtic: suggerir, explicar, insinuar, o cada relat té la seva idiosincràsia?

Suggerir i insinuar són les eines bàsiques de l’erotisme per poder explicar un relat, una història que després pot acabar amb escenes mes o menys explícites. L’erotisme és clímax i quan el fas pujar, diguem-ne, correctament, fins que desemboqui en sexe explícit fas que formi part de la naturalitat del relat. Però això, en els escrits i en la vida. Si no passes de l’erotisme mai al final trobes a faltar els finals. I n’hi ha d’haver. Reconec que les parts explícites són les que costen més perquè deixes la màgia del què passarà per anar directe al gra. S’acaba una cosa i en comença una altra. I he procurat que en els moments explícits no canviï el to i no sigui barroer o només físic. I has d’intentar mantenir un to elegant i eròtic mentre expliques que et magregen o que et menges el membre viril, o sigui el penis, o sigui la polla, o que demanes que et follin pel cul. I tot això perdent el nord però sense perdre la compostura. I cada relat és diferent, sí, però també tots s’assemblen.

Fins on arriba la imaginació i comença la vivència pròpia a l’hora d’explicar situacions concretes?

Aquesta resposta me la guardo per mi. Estem parlant d’erotisme, on té més valor el que només s’insinua que no pas el que es veu o se sap del cert. En el meu cas, ... la imaginació mai em surt del no-res sinó d’alguna cosa que m’ha passat i que potser m’ha passat pel cap o m’ha passat de veres. Escrivint m’he deixat anar com a dona en tots els sentits. De vegades pensava, no em reconec. No pot ser que sigui jo. Ara mateix estic escrivint un relat on una escriptora de relats eròtics s’intercanvia mails amb un periodista que la vol entrevistar. Ella els respon una tarda de dissabte amb una copa de vi i mentre respon s’imagina com podria acabar l’entrevista si anés d’una altra manera. I també es podria imaginar o inventar com reaccionaria el seu interlocutor si li digués el que duu posat mentre respon les seves preguntes i li explica que s’ho ha posat expressament per estar en harmonia respecte al moment i que potser, de cop, és ella qui li fa una pregunta que desconcerta l’entrevistador i …

És important aprofundir en la psicologia dels personatges o l’acció és la clau d’un bon relat?

Una cosa i l’altra. Una escena es torna eròtica si els ingredients sumen. El que està passant i com es viu o com es reacciona a qualsevol fet. Una mirada, una pregunta, un roce, un apropament… l’erotisme és un estat vital a punt d’explotar. El que m’agrada és quan explota sense deixar de ser eròtic, suggeridor. M’agrada aquell instant en què, de cop, després d’haver compartit una escena continguda, comença el castell de focs. Crec que ens agrada a totes. Just l’instant abans. Sense psicologia passes de l’erotisme a follar en 30 segons. I a mi no m’interessa, això. M’interessa i m’atrapa tota l’escena en si mateixa i passar d’una escena continguda a demanar-li obertament al teu amant que vols que et folli, que ets la seva puta i que vols que sigui el teu esclau. I, a més, crec que això, encara que no ho reconeguem, ens excita i ens posa calentes i calents. I sí, està clar que un dels objectius és excitar.

Ha hagut d’esquivar tòpics?

Ui! Els tòpics fan molt de mal. Però també són el punt de partida. Intento fer girs que capgirin el moment i que facin avançar la història. En llenguatge col·loquial en diríem «allò que ens posa calents». Quan dius tòpics penses en … llenceria, talons, miralls, habitacions d’hotel, converses inesperades, trios, dits o mans que belluguen, que acaronen, que escalfen ... Començar amb tòpics per transformar-los. El que és difícil també són tots els tabús i mirades que tenim al respecte. Sobretot les dones. Els homes han estat sempre més barroers i menys primmirats. Ells s’ho perden. La Diana que ha escrit això no és la mateixa Diana que abans d’escriure. La vida m’ha canviat. La vida, l’he canviat.

La pornografia visual és enemiga de la literatura eròtica?

Uf! No suporto la pornografia. T’ho ensenya tot de cop i… què en fas d’un cos despullat, què en fas de dos o més cossos despullats fent sexe? No em diu res, no m’atrau, no em genera res de bo. Quan els veig penso que m’he perdut què els passava a aquests dos cossos abans de despullar-se, abans de fornicar. I el que ens trobem arreu és això, és aquesta pornografia visual. Per mi és carn. I prou. La pornografia no té relat, no té escena, no té ànima. No té glamur ni expectatives ni futur. La trobo profundament avorrida, però jo soc adulta i a mi no em fa mal, en canvi, les noves generacions que descobreixen el sexe a través del porno ho trobo perillosament empobridor. I després passen coses. L’erotisme és glamur. El porno és tòxic.

Què diu de nosaltres el sexe que tenim?

Si és la pornografia la que està triomfant… ja t’ho he dit tot. I si això és el que veuen els joves, i els nens, cada dia, aleshores m’esgarrifa pensar-hi, perquè les conseqüències ja s’estan veient. El porno no té regles de respecte. L’erotisme, per sí, és molt respectuós. Però si no es practica la bellesa de l’erotisme, ens hem saltat un graó. O més.

Té referents literaris del mateix gènere?

Sempre he anat llegint coses, d’autors diversos i amb mirades diferents. Però et diré que quan vaig començar a escriure "Desig", que encara no es deia "Desig", no vaig pensar en res. Recordo haver llegit de jove uns quants llibres de relats curts eròtics francesos que em van obrir una porta que segurament ara he traspassat. Tinc la sensació que en català no hi ha massa producció publicada. He dit publicada, perquè a xarxes hi ha una quantitat ingent de gent -i moltes són dones- que escriuen sobre sexe i erotisme. Segurament fa falta.

Què li aporta el compte d’X, què hi busca?

X és la meva finestra, És des d’on em vaig atrevir a llançar-me, a ensenyar-me. És on vaig perdre la vergonya, on em vaig sentir lliure i desinhibida com mai. I va ser on vaig fer el primer test on, després de compartir relats, em van arribar reaccions positives. Això i, és clar, homes que em festegen i se m’insinuen descaradament. Twitter era un jardí i X és una selva. No hi busco res. Ho he fet servir, encara ara ho faig servir. És la meva talaia.

Subscriu-te per seguir llegint