Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Jana Dalmau, artista: «Un retrat pot captar la personalitat d’un animal»

Els seus preferits són els cavalls, li demanen sobretot gossos i el que li costa més és l’expressió dels gats

Jana Dalmau

Jana Dalmau / Marc Marcè

Marc Marcè

Marc Marcè

És llicenciada en Conservació i Restauració de Béns Culturals, però la seva veritable vocació és ser artista, i la seva passió són els animals. Tenir-los i dibuixar-los, i d’això n’ha nascut una professió: retratista de mascotes. Nascuda a Tona el 2001, resident a Vic i amb una àvia manresana, Jana Dalmau ha exposat recentment a la cafeteria Agnès de Manresa, propietat d’uns familiars. Qui vulgui veure la seva obra o encarregar-li una feina, ho pot fer a Instagram.

Com arriba una artista a la conclusió que el seu mercat són els amos d’animals?

Perquè a mi sempre m’ha agradat molt dibuixar-ne. Ni paisatges ni persones; si puc triar jo, trio animals. Sobretot, cavalls. Tinc una euga en una hípica i a casa hi tinc dues gates; a casa dels meus pares hi tingut dos gossos, una barreja de ratolí i esquirol que es diu jerbu, peixos i hàmsters; i també em dedico a cuidar gossos d’altra gent.

No hauria d’haver estudiat veterinària?

Sí, també hauria estat bé!

Un cavall és com el Mercedes de les mascotes?

No sé si es pot dir així, però a mi tenir una euga m’encanta. Es diu Xispa i té vuit anys. La vaig a veure cada dia, i sempre que puc la munto i fem tota mena de coses: passejar, una mica de salt, una mica de doma, excursions llargues, perquè té molta resistència... Tinc amb ella una connexió que no he tingut mai amb cap altre animal, potser perquè és molt llesta i portem molts anys juntes. Llàstima que no la puc tenir a casa, i mantenir-la és car.

Què l’ha portat a ser retratista d’animals?

La majoria de feines que es poden fer amb la meva llicenciatura són a Barcelona, i jo no hi vull viure. Per tant, he de trobar altres coses. Cap al 2007 vaig començar a fer algun dibuix a llapis de la mascota d’algun amic, cobrant molt poquet, i mica en mica vaig veure que m’hi podia dedicar més seriosament. En dec haver venut mig centenar.

Com ho fa? El va a veure? Copia una foto?

Hi ha gent que vol convertir en pintura una foto que els agrada molt. D’altres prefereixen un retrat fet a partir de diverses imatges i de coses que m’expliquen. També hi ha qui em permet veure l’animal directament. Això és l’ideal, però treballo amb el que em donen. A mi m’agraden molt els perfils, perquè trobo que transmeten una personalitat molt xula, però la majoria prefereix plans frontals.

Què és el més important per aconseguir un bon resultat?

Encertar molt els ulls. Sempre demano que, si poden, me’n donin imatges detallades. També és important que me n’expliquin coses per capturar la seva manera de ser. El retrat pot captar la personalitat: si és un animal tranquil, si és trapella... A les fotos es pot intuir, però si t’ho expliquen pots plasmar-ho més. Hi ha recursos tècnics per aconseguir-ho. I normalment l’encerto. Alguna vegada he fet un retrat d’un animal que havia mort i, en veure’l, els propietaris han plorat i tot.

Normalment el que es penjava a la paret era el retrat dels avis. Humanitzar tant els animals no és una mica exagerat?

A mi no m’ho sembla. Jo penjaria a la paret tots els meus animals. I en tot cas, una cosa no treu l’altra: hi pots tenir els avis, també.

De fet, a Catalunya hi ha més mascotes que criatures.

Suposo que també hi deu influir que les coses estan difícils per a molta gent, i tenir una mascota és molta menys responsabilitat i molta menys despesa. A mi em sembla que l’important és que cuidin bé tant els nens com els animals.

Com és la tècnica de sec i humit que fa servir?

Utilitzo ceres d’oli aquarel·lables. L’aquarel·la m’agrada però li falta una mica de textura, i això em permet donar-n’hi. Només has de vigilar de no posar-hi més capes del compte. Si m’ho demanen també puc fer grafit o aquarel·la sola, però la gent acostuma a preferir la combinació.

Quina és la mascota més retratada?

El gos. Els gats també, però molt menys. I també he fet alguns cavalls.

Què li costa més?

Els gats, potser perquè n’he fet menys, i també perquè costa més captar-ne l’expressió. També porten feina els ocells, els gossos molt peluts o els animals d’un sol color. Les taques ajuden.

Retratar una persona és més difícil?

El que és difícil és el que no domines. Segurament, qui només fa persones deu tenir més problemes amb un animal.

Què me’n cobra del retrat del meu gat?

Un de gros, mida A3, 145 euros. Un A5, 95 euros. M’ho poden encarregar per internet i jo envio el retrat per correu postal.

S’hi podrà guanyar la vida?

Jo penso que si m’ho treballo molt, sí, perquè a la gent li agrada. Tot depèn de si dediques temps a Instagram. Has d’explotar els ‘reels’ per arribar a molta gent; si ho deixes estar una temporada i no publiques coses l’activitat baixa i has de tornar a començar. Però encara no sé què vull fer. El que tinc clar és que prefereixo dibuixar animals que treballar en alguna cosa que no m’agradi.

n

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents