"Amb l'elevada demanda d'entrades que hem tingut hauríem pogut omplir 14 funcions de Mamma Mia!"

Els deu musicals que des del 2011 han pujat a l'escenari del Kursaal, sumant el Mamma Mia! d'aquest 2025 hauran portat 46.000 espectadors a l'equipament manresà. D'aquests, hi ha dos títols que han repetit: Grease (el 2013 i el 2023) i, ara, el muntatge basat en les cançons d'ABBA, que es va veure primer cop al teatre de la capital del Bages el 2011. Si Grease és "el musical infal·lible", estrenat el 1971 a Chicago i empès per l'adaptació cinematogràfica del 1978 amb John Travolta i Olivia Newton-John, Mamma Mia!, explica Jordi Basomba, gerent de Manresa d'Equipaments Escènics, s'ha revelat com "un fenomen" més nou però igual o encara més infal·lible que la brillantina de Travolta. En comú hi ha, també, l'embranzida del film protagonitzat el 2008 per Meryl Streep i Amanda Seyfried.

D'on ve el públic de Mamma Mia!?

La mida del fenomen la dona l'excepcional venda d'entrades: "en una setmana estava gairebé tot venut i això és molt significatiu", apunta Basomba, si es té en compte que el primer dia que es dispensaven localitats al Kursaal acabava amb pràcticament el 90% de l'aforament ple... vuit mesos abans de les representacions. Les 5.600 persones que aquests dies ompliran el teatre manresà, explica Basomba, provenen sobretot de Manresa (el 42%), del Bages (el 33%) i de l'àmbit de la Catalunya central (el 16%). La resta, el 9%, són de diferents punts de Catalunya.

Aquesta nova producció de Mamma Mia!, que farà temporada a Barcelona el pròxim setembre, ha recalat en gira a Sant Cugat i, aquest cap de setmana, a Manresa. A la població vallesana, que feia uns anys que no programava musicals de gran format, van fer 14 funcions. S'ho van plantejar, a Manresa? "Sí, però vam valorar que el radi d'influència de Sant Cugat, que són vora 3.000.000 milions de persones, no és el nostre que és, sobretot, comarcal". Malgrat això i a pilota passada, apunta el gerent de MEES, "amb l'elevada demanda d'entrades que hem tingut hauríem pogut fer dues setmanes... i potser fins i tot tres!". És evident, diu, "que no en tenim la prova, perquè encara no ha passat", remarca, però la tendència crida a plantejar-s'ho en un futur amb títols "que d'entrada ja són un reclam".

Musicals potents per créixer en dies

"Comprometre't a vendre 10.000 entrades per a 14 funcions s'ha de fer amb un espectacle potent". I posa l'exemple d'Els Miserables, que ara mateix està fent temporada a Madrid i que té a l'elenc a la bagenca Sílvia Cordero. "Si surt de gira d'aquí a dos o tres anys seria per pensar-s'ho", reflexiona Basomba, tenint en compte com funciona el mercat cultural actual amb entrades que es posen a la venda a un any vista. "El nostre públic, ara mateix, està molt acostumat a les 7 funcions i aquestes entrades es venen fàcilment. Amb 14 potser no ompliríem totes les sessions d'una manera tan ràpida, però en tres o quatre mesos si l'espectacle s'ho val jo crec que sí".

El fenomen Mamma Mia!: una experiència familiar

El primer Mamma Mia! que es va poder veure a Manresa va ser el 2011, amb 4.669 espectadors i ocupa la quarta posició en el rànquing dels 10 musicals programats a Manresa. La nova producció se situarà al capdavant. Per a Basomba, Mamma Mia! té dos components "imbatibles: les cançons d'ABBA, que tothom coneix i que canten totes les generacions". Un efecte karaoke que, a més, se sustenta en una història d'amor, "blanca", perfecta per a tots els públics: "Anar a veure Mamma Mia! és una experiència familiar que reuneix la iaia, la mare i la neta".

El públic de musicals: diferent de l'habitual

Basomba té molt clar que el públic dels musicals no és l'espectador habitual "que es compra l'abonament de teatre. No és una peculiaritat d'aquí, passa a tot arreu. És un gènere diferent. Hi ha públic que només ve un cop a l'any al teatre i és per veure un musical". I del gènere, apunta, "n'hi ha 6 de molt coneguts". Però de muntatges "n'hi ha molts i molt bons". El Kursaal, explica, també s'està plantejant obrir una porta a musicals dels quals "la gent no coneix ni una cançó". Serviria per respondre dues preguntes: "La gent es deixaria sorprendre? Estem creant un públic de musicals?".