La píndola de la felicitat: Mamma Mia! fa teràpia col·lectiva al Kursaal

"Si em veiés el meu 'fisio'... no sé què diria!". No, no sabem que li hauria dit el seu 'fisio' si l'hagués vist, a ella, i a les 800 persones més que dijous a la nit van omplir la Sala Gran del Kursaal, cantant i movent malucs al ritme de Waterloo d'ABBA. Potser l'hauria aplaudit, el mateix que ella i 800 persones més van fer, de peu dret, en la recta final del musical Mamma Mia!, quan la companyia en ple comparteix amb el públic gairebé en forma de karaoke l'explosió final d'un muntatge convertit en teràpia. Teràpia col·lectiva, sobretot. Ni el millor massatge deixa anar tantes endorfines per metre quadrat.

Amb veus i música en rigorós directe (important, d'enllaunats també n'hi ha), la producció que fins diumenge omplirà el Kursaal amb 5.600 ànimes (el rècord de tots els musicals que han passat pel teatre manresà) té, abans de començar, els dos ingredients bàsics per acabar amb el públic dempeus: una música infal·lible i una història amb final feliç que els actors i actrius traslladen de l'escenari a la platea. Tant se val que tothom sàpiga com acaba el conte i el que passa des del moment que s'aixeca el teló i la Sophie (Gina Gonfaus) introdueix tres cartes en una bústia. I aquesta és la gràcia: el públic ho sap tot, ho vol viure tot i reviure-ho novament, si és possible. Si el muntatge rutlla, per interpretacions, veus i coreografies, no només The Winner Takes It All (com cantarà poderosament la Donna -Noemí Gallego- en un dels moments àlgids que va fer emmudir la platea), sinó que guanyarà tothom.

La manresana Gina Gonfaus es llueix en l’ovacionada estrena de «Mamma Mia!»

Amb el públic dempeus cantant i ballant Mamma Mia!, Dancing Queen i Waterloo després de brindar els més forts aplaudiments a l’actriu a manresana Gina Gonfaus, que jugava a casa, ho sabia i es va lluir. I amb ovació per a l’equip. Així acabava ahir a la nit la funció d’estrena de Mamma Mia! en un Kursaal que s’ho va passar pipa. Va ser el primer dels set plens que s’esperen fins diumenge del musical de les cançons d'ABBA.

L’imaginari col·lectiu és molt potent. I el que trasllada el Mamma Mia! instal·lat al Kursaal és un producte escènic molt ben cosit. Un vestit que s’estira i s’escurça i en el qual, titulars i elenc, han de complir al mil·límetre. Perquè si es veu alguna costura (com a l’escena de Chiquita, per exemple, amb una Donna que va començar la funció en ratxa, va afluixar i va brillar en la segona part) el xou ha de continuar. Impecable la manresana Gina Gonfaus, que porta més d’un miler de funcions i que es va menjar sense esforç la primera part d’un musical on es guanya el protagonisme a pols. I modèlics el trio de pares (Marc Parejo, Víctor González i Joan Olivé) i el duet d’amigues de la Donna (Ela Ruiz i Beatriz Mur): en ells recau el to còmic que demana qualsevol drama. Encara que sigui Mamma Mia!

Passin i vegin: la porta d'entrada a la funció

Al vestíbul del teatre, la producció que porta Mamma Mia! (ATG Entertainment) ha instal·lat un petit attrezzo del musical que presideix una gran porta blava; al seu costat, una barca vermella. Idíl·lic? És l’espai del photocall on, ahir, desenes de persones, en parella o en grup, es fotografiaven just abans de la funció. Un potent reclam que va col·lapsar les fileres per accedir al teatre però que forma part de l'espectacle: Qui vol deixar passar l’oportunitat d’emportar-se un record de la funció? Els assedegats també trobaran servei de bar.

Segurament, la millor qualitat d’aquest Mamma Mia!, que creix en intensitat a la segona part, és que s'allunya de l'estridència i amb una aparent naturalitat fa encaixar tots les peces: una escenografia que introdueix directament l’espectador en la trama, unes coreografies que no ho semblen i un exigent acoblament de text i cançons que ho posen molt fàcil a l’espectador. Un còctel escènic que fa d’aquest muntatge un musical que juga a ser un musical. I a qui no li agrada jugar? El públic de dijous va acompanyar els intèrprets pas a pas fins a deixar-se anar. Com ells van fer al final. I com va fer una pletòrica i feliç Gonfaus que es va endur els més forts aplaudiments de la nit i que va exercir per uns segons de mestra de cerimònies per convidar el públic a viure el final de la nit amb una tríada infal·lible: Mamma Mia!, Dancing Queen i Waterloo. Ovació assegurada i malucs desencaixats. El fisio? Segurament també hi era, al teatre.

Subscriu-te per seguir llegint