Els Lacetània rejoveneixen amb 43 anys

Els Lacetània, des de fa 7 anys els Premis de les Arts i la Cultura amb gala pròpia, són un espai d’agraïment i un mostrari que posa a l’aparador, en aquestes últimes edicions més que mai, «la vitalitat cultural del territori», com ahir va subratllar l’alcalde de Manresa, Marc Aloy. Però no només.

Solen ser, també, un espai de reivindicació, sobretot de país i de llengua. No en va, és Òmnium Bages-Moianès qui els coordina amb el suport de les entitats. I solen ser, també, un termòmetre que posa al faristol l’actualitat. I si bé, ahir, la majoria dels discursos d’agraïment va ser això, d’agraïment, per l’escenari del teatre Conservatori de Manresa també van desfilar els 50 anys de la mort del dictador i l’extrema dreta. I la llengua. En aquest cas, en clau positiva.

Sílvia Sanfeliu, presidenta d’Òmnium Bages-Moianès, va obrir la vetllada amb un breu discurs per deixar clar que la nostra és una llengua «viva», que s’utilitza a les xarxes, a les cançons, a la recerca, al cinema... El català «no és un oasi, sinó un ecosistema en expansió. Hi ha planter». Perill? Segur, però no «d’extinció mentre joves i no tan joves cantin, visquin i estimin en català». El got mig ple.

I la prova es va materialitzar en el planter de joves alumnes dels tallers de teatre del Kursaal que ahir van exercir de mestres de cerimònies en una gala que va posar la poesia en primer pla amb textos de Miquel Martí i Pol, Estel Solé, Joan Brossa i David Jou. No hi va faltar l’humor de tres nois entre 14 i 15 anys, el Jan Jiménez, el Josep Fernández i el Biel Palacios, transformats en les Teresines i efusivament felicitats en el comiat de la gala.

I els guardonats més joves obrien la nit amb el Josep Maria Aloy de Narrativa Jove, que premiava Lucía Ciscares, que va assenyalar a qui «inspira sense saber-ho», i la finalista Laia Monsalve, que va agrair un guardó que «dona veu a la gent que ens agrada llegir i escriure en la nostra llengua». Carles Cornadó recollia el Premi Regió7 de Comunicació atorgat a la revista El Brogit de Castellbell: un «reconeixement a la força de la comunicació local»; Alba Quirós i Ovidi Cobacho pujaven a l’escenari pel treball Pioneres. Les arrels femenines de l’art manresà i Premi Magí Canyelles per a estudis sobre la Catalunya central per recordar com, fa 5 anys, els Lacetània els van premiar la «llavor» del que seria el treball guardonat ahir.

A Bèlgica tocant campanes és on es trobava un altre dels premiats: el campanòleg Blai Ciurana que, en veu de Maria Payàs, vocal de la junta dels Amics de la Seu, va recomanar «parar l’orella per deixar-nos encisar per la música de les campanes», temàtica del premi Berenguer de Montagut. Sense poesia, amb un concís «gràcies a Cineclub i Visuals», agraïa Òscar Hidalgo el Premi Plácido a la producció cinematogràfica.

Als antípodes, Robert Canet, Premi El Galliner de textos teatrals, que va declamar la seva passió pel teatre i va pronunciar el discurs més compromès de la nit posant el focus en l’odi i els extremismes: «Cap reivindicació identitària no pot servir-nos com a excusa per a la intolerància». No va oblidar el 20N, el premi Guillem Agulló: «Ni un pas enrere». I forts aplaudiments.

Com els que van rebre els germans Àngels Torrens Vila i Joan Torrens Vila, Premi Maria Matilde Almendros al Teatre Amateur, que hi van posar l’emoció. Ell, emulant Eugenio, va ser clar i català i va canviar el pòquer per l’escena: «A mi m’agrada fer el teatre i si ve gent ha de ser l’hòstia, tu». Ella, que va reivindicar que el teatre és teatre, sigui fet per professionals o amateurs, va dedicar el premi als pares, l’Àngels Torrens i la Rosa Vila, «amb efectes retroactius»: ells van inocular-los el virus teatral.

Recordant la seva infantesa i interpel·lant el «nen que tots portem a dins per deixar-lo sortir a jugar», el també molt aplaudit artista Marc Sellarès va rebre el Premi Cercle Artístic a la Projecció Artística-Escultura i va subratllar la seva manera d’entendre l’art com a eina de «transformació social». Va dedicar el guardó a la seva mare i a Francesc Torres, qui havia presidit el Cercle.

El repetidor de la gala va ser Illán González, que l’any passat rebia el Berenguer de Montagut i enguany l’acabada d’estrenar Beca de Recerca Museu del Barroc de Catalunya. La paraula? «Il·lusió». El Premi Consell Comarcal del Bages a la Cultura Popular i Tradicional el van recollir Isaac Virué i Joan Cuervas, en representació de l’Associació Cultural Popular Escoles de Santpedor. Un guardó que mostra «que estem pel bon camí» i que van dedicar a les tres escoles del poble.

Amb aplaudiments sortint a escena, la cantautora santpedorenca Anaïs Vila s’enduia el Premi Litel de Música per Antàrtida particular, una composició a partir d’un poema d’Olga Molina, amb arranjaments al piano i el violoncel de Pep Soler. Una peça del projecte Kintsugi del Cor de Teies, que va compartir amb els seus companys i va dedicar a la desapareguda Alba Bacardit. Judit Magín Real va subratllar la necessitat de «recordar d’on venim per saber on anem» quan va pujar a l’escenari com a guardonada del Premi Revista Dovella a Treballs de Recerca per a Joves. I, finalment, el Premi Empremta que lliura Òmnium i ahir recollia l’associació Meandre. Jaume Torras, que no va oblidar els companys, el va agrair fent un símil de l’entitat amb els rius: pel pòsit, la petjada, l’empremta. I la foto final, amb l’adeu de les Teresines. L’any que ve, els Lacetània viatjaran a Fonollosa. Amb les Teresines?