Has vist "Mamma mia!" a Manresa i vols saber com lluïa la del 2011?

El Kursaal va batre rècords aquesta setmana passada amb l'assistència de 5.600 espectadors a les set funcions del musical "Mamma mia!", que van omplir el teatre les set vegades, entre dijous i diumenge, i amb la jove actriu manresana Gina Gonfaus en un dels papers principals. En concret, el de Sophie, la filla de la Donna, la jove que està a punt de casar-se i vol saber qui és el seu pare.

L'acció té lloc en una illa grega, on la Donna regenta un hotel i viu amb la seva filla, a qui va criar sense el seu pare. La jove Sophie sempre ha volgut saber qui és el progenitor, i un dia descobreix llegint d'amagat el diari de la seva mare que hi ha tres possibles candidats, i els convida tots tres al seu casament sense que la Donna en sàpiga res.

"Mamma mia!" es basa en el repertori d'un dels grups musicals més famosos del segle XX, autors de temes icònics com "Chiquitita", "Waterloo", "Dancing Queen" i "Mamma mia!". Tot i que el quartet format per Agnetha Fältskog, Björn Ulvaeus, Benny Anderson i Anni-Frid 'Frida' Lyngstad va durar només una dècada, d'inicis dels 70 fins al 1982, el seu llegat s'ha estès a les següents generacions. I la peça de teatre musical estrenada el 1999 al West End londinenc n'és una mostra. La primera producció espanyola data del 2004 i el 2011 va arribar a Manresa per primer cop.

L'escenografia juga un paper molt important en una obra de teatre musical que competeix en l'imaginari col·lectiu amb la pel·lícula del 2008 protagonitzada per Meryl Streep i Amanda Seyfried. En el musical que va portar ATG Entertainment a Manresa la setmana passada, el disseny d'escenografia el signa Ricardo Sánchez Cuerda, reconegut escenògraf que ha treballat en nombroses produccions de grans musicals però també en espectacles de teatre, dansa i òpera.

Entre els seus dissenys hi ha el "Sonrisas y lágrimas" del 2011 que tres anys després va passar pel Kursaal i el "Grease" que es va poder veure també al teatre del Passeig Pere III fa dues tardors. També ha fet projectes per a "Hoy no me puedo levantar", "Cabaret", "Billy Elliot".

Façanes altes i ambient mediterrani

La proposta escenogràfica de "Mamma mia!" ha estat aquests dies un dels aspectes més comentats. A l'escenari, es representa un pati interior amb les façanes altes i de colors freds de diversos edificis, entre els quals l'hotel de la Donna. La mobilitat dels blocs arquitectònics que permeten crear diversos espais escènics, des d'una platja a l'exterior de les cases, va ser un dels elements més ben valorats de la proposta, que evoca mediterraneïtat.

La proposa estètica de l'escenografia del "Mamma mia!" que va passar pel Kursaal el 2011 era radicalment diferent, deutora de la londinenca. La primera funció espanyola data del 2004, en producció de CIE i Stage Entertainment, que va adquirir els drets per fer el muntatge a l'estat, incloent-hi, en aquest cas, l'escenografia. En aquesta fotografia es pot veure com és l'escenografia de la producció que fa estada al Novello Theatre de la capital anglesa des del 2012:

No cal ni dir, doncs, que la producció que aquells anys es va fer arreu de l'estat espanyol tenia com a referent la britànica, com es pot veure en aquestes imatges del juny del 2011 al Kursaal, quan el teatre reinaugurat feia quatre anys es començava a obrir als grans musicals que portaven uns milers d'espectadors a la platea. Posteriorment, però, els termes d'adquisició de les llicències van especificar que no es podia replicar cap element creatiu (exceptuant el llibret, la música i la lletra, òbviament) d'altres produccions, si no hi havia una llicència explícita en aquest sentit, un punt que va motivar la necessitat de crear una altra escenografia, entre altres qüestions.

Hom pot preguntar-se si l'arquitectura del 2025 o la de fa catorze anys responen millor a les cases de les illes gregues. Qui hagi tingut la fortuna de visitar-les, podrà parlar amb coneixement de causa. Aquí mostrem més imatges de la producció del 2011 i que cadascú digui quina proposta li agrada més ... o potser totes dues.

Subscriu-te per seguir llegint