Òmnium Bages-Moianès recorda aquest dijous els 50 anys del Congrés de Cultura Catalana a la comarca

El 28 de gener de 1975, la Junta de Govern del Col·legi d’Advocats de Barcelona va aprovar per unanimitat l’organització d’un Congrés en defensa de la cultura catalana. La iniciativa va rebre ràpidament el suport d’entitats, intel·lectuals i professionals de tots els àmbits. Amb aquesta col·laboració àmplia es va dissenyar un procés que volia combinar participació popular, anàlisi crítica i una actualització profunda dels elements que conformaven la cultura catalana de cara al futur. Mig segle després, l'Espai Òmnium de Manresa serà l'escenari de l’acte commemoratiu al Bages amb la intervenció de la vicepresidenta de la Fundació del Congrés de Cultura Catalana, Montserrat Casals, el degà del Col·legi d’Advocats de Manresa, David Casellas, i l'expresident d'Òmnium al Bages, Josep Camprubí. Es clourà amb una mirada al futur del català, a càrrec de la sociolingüista solsonina Ester Baiget. La commemoració es farà aquest dijous, a les 7 de la tarda, i s'inclou en les activitats al voltant dels premis Lacetània i Bages de Cultura.

La història

El Congrés es va desplegar al llarg de dos anys, fins al 1977, amb una força participativa excepcional: més de 12.000 inscrits, més de 1.500 entitats adherides i centenars de milers de persones implicades arreu dels territoris de parla catalana. El Congrés es va articular a partir d’un Patronat, presidit per Jordi Rubió i Balaguer, i d’una Comissió Promotora integrada per totes les entitats adherides i presidida pel degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Miquel Casals Colldecarrera. La Comissió Promotora comptava, alhora, amb una Comissió Permanent formada per una vuitantena de persones i amb un Secretariat Cultural, encarregat d’executar la tasca cultural del Congrés i d’impulsar les diferents seccions de treball.

El Congrés es va estructurar en 25 àmbits temàtics, que analitzaven l’estat de la cultura i de la societat als Països Catalans i definien propostes de futur. Això va permetre desenvolupar 25 congressos paral·lels, cadascun dels quals va presentar els seus treballs i resolucions en una població diferent. El Secretariat Cultural coordinava els grups de treball i va comptar amb la participació desinteressada de més de 3.000 professionals, intel·lectuals, artistes i especialistes.

El Congrés al Bages

Al Bages, es va establir una comissió organitzadora del Congrés de Cultura Catalana centralitzada al local d’Òmnium, al carrer del Bruc, de Manresa, i durant l’any 1976 es van anar preparant els treballs en els diferents àmbits i campanyes. Els àmbits que es van treballar van ser: Història i recerca (responsable: Teresa Torra), Estructura educativa (Dolors Estrada), Estructura social (Rosa Suñé), Ordenació del territori (Pau Alegre), Estructura sanitària (Josefina Claret), Agricultura (Lluís Martí), Literatura (Pere Fons), Mitjans de comunicació (Xavier Domènech), Esport i lleure (Antoni Juanola), Arquitectura (Antoni Baraut) i Llengua (Joan Badia). En el marc del Congrés, al Bages, es van organitzar les campanyes El català al carrer (a càrrec de Carles Guixé), Defensa del patrimoni natural (Emili Martínez), Ús oficial del català (Josep Huguet) i Revitalització del folklore i promoció sardanista (Joan Ballús).

El dissabte 22 de gener de 1977, a la Sala Loiola de Manresa, es va presentar públicament el Congrés, davant de 1.200 persones. Hi van intervenir Oriol Casassas Simó, de la Comissió Permanent del Congrés; Lluís Badia Torras i Josep Camprubí Casas i l’acte es va cloure amb la projecció d’una pel·lícula sobre l’Onze de Setembre. El 2 d’abril de 1977, es van presentar els treballs sobre L’estructura sanitària a Manresa, a la sala d’actes de la Caixa d’Estalvis de Manresa. També, durant el mes de maig de 1977 es va dur a terme un Cicle de Conferències sobre literatura catalana, amb la intervenció dels escriptors Josep Palau i Fabre, Josep Albanell, Feliu Formosa. Montserrat Roig i Pere Calders.

Finalment, durant els mesos d’octubre i novembre del mateix any van tenir lloc a la ciutat els actes finals de l’àmbit del Dret, entre els quals cal destacar l’exposició Llibres jurídics catalans i de la Mostra del que ha estat i és el dret català i  les conferències Els grans juristes manresans, a càrrec de Jacint Rosal, Josep M. Manubens i Xavier Sitjes el 3 de novembre de 1977 i Codi de família: matrimoni, divorci i fills extramatrimonials, a càrrec de Josep Peré Balay el 4 de novembre de 1977. L’acte acadèmic de cloenda de l’àmbit de Dret es va celebrar a l’Ajuntament de Manresa, el 6 de novembre. Un dels objectius principals d’aquest àmbit era bastir de nou les grans institucions polítiques catalanes: el Parlament i la Generalitat per proveir-les de més competències.