La pel·lícula de "Mar i Cel" es podrà veure a partir de divendres a Manresa i a Igualada

Mar i cel, el gran èxit de la història del musical fet a Catalunya, s’estrena per primera vegada com a pel·lícula. A partir de divendres es programarà en 53 sales de Catalunya, València, Andorra i Balears, entre les quals, el Bages Centre de Manresa i l’Ateneu d’Igualada El musical de Dagoll Dagom, companyia que es va acomiadar dels escenaris en 2024, salta a la pantalla gran com a coproductor al costat de 3Cat del film que ha dirigit Paulí Subirà Claramunt.

La pel·lícula, la primera d’aquestes característiques que s’ha fet a l’estat, ofereix una qualitat d’imatge i so espectaculars. Combina la força i emoció de l’espectacle teatral amb un llenguatge cinematogràfic que realça l’èpica d’aquesta història de pirates inspirada en una obra d’Àngel Guimerà. El film, rodat íntegrament en 4K HDR i Dolby Vision , mostra imatges inèdites i noves perspectives gràcies, entre d’altres, a càmeres situades en llocs on el públic no hi pot accedir. Per exemple, a bord de l’emblemàtic vaixell. La pel·lícula permet gaudir d’una altra manera de la història del Saïd i la Blanca protagonitzada per Alèxia Pascual i Jordi Garreta, la jove parella artística que va liderar l’últim repartiment del musical en la seva última temporada 2024-25 en el Teatre Victòria, amb la direcció musical del puig-reigenc Sergi Cuenca amb Joan Vives, i en l’ajudantia de direcció de l'espectacle, el manresà David Pintó.

«L’objectiu és que la gent la gaudeixi, que recordi o s’imagini l’obra tal com es va fer en el teatre però que la vegi diferent»

A més de Garreta i Pascual, la resta del repartiment l’integren la moianesa Clara Renom, l’anoienc Esteve Roig (el nou Jan de l’espectacle el Jan i la Júlia del Kursaal) i l’actor vinculat a Sant Joan, Abel Garcia, a més de Albert Gràcia, Berta Luna, Xavi Fernández, Eloi Gómez, Sergio Escribano, Candela Díaz Sanz, Cisco Cruz i Albert Mora.

«El gran repte ha estat passar l’obra teatral al cinema i aconseguir que tingui sentit amb la narrativa cinematogràfica», assegura Paulí Subirà. «Vam gravar tres dies en el teatre, dos sense públic, quan vam posar càmeres damunt de l’escenari i dins del vaixell. I una funció amb espectadors». S’ha esborrat el so del públic i elements com els focus. «L’objectiu és que la gent la gaudeixi, que recordi o s’imagini l’obra tal com es va fer en el teatre, però que la vegi diferent». Àngel Guimerà va escriure en 1888 Mar i cel. Es va estrenar en el teatre Romea de Barcelona aquell mateix any. L’autor mostra una història d’amor impossible en el segle XVII, la d’una jove cristiana i un pirata musulmà.

«La banda sonora és com d’un film de Hollywood», assenyala Sergi Cuenca

La banda sonora brilla en la pel·lícula amb una orquestra molt més gran del que permetia el teatre. S'han tingut molta cura dels efectes i sons. «Hi ha 800 pistes d’àudio només per a efectes», assenyala el director del film. Albert Guinovart, compositor de l’obra, al piano amb l’Orquestra Simfònica del Vallès formada per 53 músics i dirigits pel berguedà Sergi Cuenca. Joan Vives, compositor i director musical, estret col·laborador de Dagoll Dagom també ha col·laborat en el projecte. «La banda sonora és com d’un film de Hollywood», assenyala Cuenca. Inclou noves escenes i interludis musicals. «Això no s’havia fet mai al nostre país, gravat amb sistema sorround». Va ser una gravació complicada per la sincronització: el so de l’orquestra en l’estudi amb el del teatre durant la representació.

L’aconseguit pel musical Mar i cel a Catalunya no té parangó. Des de la seva estrena el 1988, el musical ha navegat durant gairebé quatre dècades pels escenaris de Barcelona, Madrid, Saragossa, Bilbao, València, Mallorca i fins i tot Alemanya. En total, de Mar i cel s’han fet 1.631 funcions i ha tingut 1.556.535 espectadors (amb 210.753 alumnes en funcions escolars). El musical s’ha convertit en un fenomen. Una experiència per repetir. Alguns, ja, amb els fills.