Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

La poesia d’Amat-Piniella: un fenomen singular que es reedita 25 anys després i que aquest dimecres es presenta a Manresa

L’Espai Òmnium de la capital del Bages acull la presentació de «Les llunyanies. Poemes de l’exili (1940-1946)», de l'autor de K. L. Reich

Amb l'assistència de l’editor Jaume Huch i de l’autor del pròleg, Sam Abrams, que defineix l'obra "d'autèntic esdeveniment literari"

Joaquim Amat-Piniella en una imatge del 1955 al despatx de l'empresa on treballava

Joaquim Amat-Piniella en una imatge del 1955 al despatx de l'empresa on treballava / ACB

Susana Paz

Susana Paz

Manresa

Pèrdua, dolor, esperança. «La poesia d’Amat forma part del cànon europeu concentracionari des que el 1999 vam extirpar-la de l’anonimat en aquesta editorial juntament amb el savi Jordi Castellanos i gràcies a la valentia de Jaume Huch». Vint-i-cinc anys després, la berguedana L’Albí, de nou amb Huch al capdavant, reedita Les llunyanies. Poemes de l’exili (1940-1946), del manresà Joaquim Amat-Piniella (1913-1974). I les paraules que obren aquest article les escriu l'expert en literatura concentracionària David Serrano Blanquer (Sabadell, 1966), autor de l’epíleg d’aquesta nova edició.

El llibre es presentarà aquest dimecres (19 h), a l’Espai Òmnium de Manresa (carrer de Sobrerroca 38) amb la presència de l’editor berguedà, i del poeta, assagista, traductor i crític literari Sam Abrams, autor del pròleg d’una obra de fa anys introbable. L’acte se celebra en el marc de les activitats al voltant dels premis Lacetània i Bages de Cultura.

Les llunyanies. Poemes de l'exili (1940-1946)

Les llunyanies. Poemes de l'exili (1940-1946)

Joaquim Amat-Piniella

Pròleg de D. Sam Abrams i epíleg de David Serrano Blanquer

L'Albí / 133 pàgines / 18 euros / Poesia

Com Serrano explicava a aquest diari amb motiu de l’anunci de la reedició, ara fa uns mesos, «persona humil», Amat-Piniella «es considera contista i novel·lista» i deixarà aquesta obra al calaix. L’autor de la referencial K.L.Reich no va escriure més poesia («o no ens ha arribat») perquè no va rebre una resposta massa motivadora després «d’enviar «alguns poemes a Agustí Bartra. Però el fet és que Amat tampoc no li diu que en té més; es retreu i els acaba guardant». Per a Serrano, la poesia que Amat-Piniella va escriure en els camps és un «fenomen únic».

Les llunyanies recull l’experiència vital i el testimoni poètic de l’autor a l’exili, als camps de concentració nazis i a Andorra, després de l’horror. El volum inclou 71 poemes escrits entre 1940 i 1946: a La Mosella (4), a Ternberg (25), al camp central deMauthausen (9), a Redl-Zipf (19), a Ebensee (2), a Würzburg (1), a París (2) a Sant Antonin (2), a Caussada (3), a Andorra la Vella (1) i a Sant Julià de Lòria (3). Per a la reedició, s’ha partit de nou del text original mecanografiat per l’autor a Sant Julià de Lòria l’abril de 1946.

Sam Abrams assenyala que Les Llunyanies representa «una de les obres més singulars i potents de la literatura catalana» i espera que aquesta reedició «tingui el ressò, la recepció i la projecció que es mereix, com un autèntic esdeveniment literari, com una ocasió de gran transcendència», tenint en compte, a més, el context actual, marcat pel «ressorgiment de l’extrema dreta populista que amenaça la democràcia arreu del món».

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents