«M’agrada escriure i m’agrada tot el que aprens mentre estàs escrivint»

Molts la coneixen per la seva feina com a dietista, però un cop jubilada, l’Eva Pio (Manresa, 1958) va deixar anar la seva vena creativa i ha publicat "La porcellera", una novel·la ambientada a la Catalunya del XVII protagonitzada per una dona que supera unes dures circumstàncies personals i que té la missió de protegir un manuscrit sagrat. L’autora parlarà del llibre avui (17 h) a les antigues escoles de Rajadell. «Sempre he escrit, escriure em permet ordenar els pensaments», afirma.

"La porcellera"

Eva Pio

Llibres Parcir

20 euros / 196 pàgines

Novel·la

El títol és un corral de porcs i a la coberta hi veiem una arqueta. Una contradicció?

La protagonista és la Roxolana, una noia amb avantpassats jueus. Va a parar a una família que la fa viure en una porcellera, i va creixent juntament amb un nen que és morisc. La novel·la parla no del xoc, ja que no es produeix cap xoc, sinó tot el contrari, hi ha interacció, convivència, i és la visió de dos móns que jo entenc que són molt diferents, un molt racional i estudiós i l’altre més intuïtiu. La novel·la parla del fet que dues maneres d’entendre el món es poden arribar a entendre entre elles i conviure la mar de bé.

Estem en un moment on sembla que les idees són l’excusa per matar-se. Ho veiem a Palestina. És aquest el batec inicial?

El batec inicial és poder pensar si diferents maneres d’entendre el món poden conviure. No he fet una novel·la filosòfica, però aquest pensament és la idea que hi ha en l’origen del projecte. La Roxolana viu en una societat profundament catòlica, la Inquisició encara actuava. La primera part del llibre té per escenari la Catalunya rural, on es convivia, malgrat les expulsions de jueus. I aquesta Catalunya rural també m’ha inspirat.

Hi ha trobat res que perviu en el món d’avui?

Tinc les obres completes de Joan Amades, fa molt temps que m’interessa la seva obra, ell és el nostre gran folklorista. Hi trobes rondalles, contes, supersticions, cançons, ... Explica com eren els nostres avantpassats i això m’inspira. En el llibre hi ha alguna rondalla, alguna creença, costums dels pobles, dels veïns, ... Saps allò d’honraràs el teu pare i la teva mare? Es tracta de saber d’on venim, quina és la teva cultura, i per això reivindico Amades, que va dedicar la vida al folklore, els costums, a l’ànima del nostre poble, les nostres arrels.

La història menuda que sovint explica més coses que la història dels reis i les guerres?

La quotidianitat, el dia a dia, la manera de ser dels pobles, dels llocs, de la gent. La història són les batalles, els matrimonis entre poderosos, els grans fets, però realment la història del dia a dia de la gent és la de tots nosaltres. L’ànima col·lectiva.

Tot això ho explica retrocedint al segle XVII. Per què?

No ho podia enfocar des de l’actualitat, perquè l’actualitat és massa punyent. En canvi, sí que em podia imaginar una història en aquella època. La protagonista té avantpassats jueus i he llegit bastant sobre la Càbala, la mística jueva, molt interessant. A la novel·la també hi ha la mística morisca, és a dir, la sufí. I realment és interessant veure com uns mateixos orígens, religiosos, místics, poden ser enfocats des de maneres tan diferents.

Estava interessada en el món jueu abans de pensar la novel·la?

Fa un temps que m’hi vaig començar a interessar, i també en les diferents místiques. He anat estudiant el budisme, el cristianisme, he llegit molt sobre sufisme, la cabalística, ... La mística jueva és molt, molt completa, perquè no és només la visió de l’ànima i del misticisme, també és com molt tocant de peus a terra, dintre de la realitat, dintre del raonament.

L’interessa la novel·la històrica?

Abans n’era més lectora, de novel·la en general, ara tiro més cap a l’assaig. Sempre m’ha interessat l’alimentació, i ara estic llegint molt sobre això, l’alimentació en diferents cultures. La pregunta és: per què mengem el que mengem i per què no mengem el què no mengem.

Malgrat això, va sentir la necessitat de fer una novel·la?

Escriure és una manera d’ordenar, estic pensant això i allò, llegeixo, faig resums perquè si no no m’entendria. M’agrada escriure i m’agrada tot el que aprens mentre llegeixes per escriure. En faré més si veig que interessen als lectors.

La protagonista és una dona. És especialment volgut que sigui així?

Algú m’ha dit que he fet una novel·la feminista, i en certa manera és així. La Roxolana estudia, s’emancipa, té les coses molt clares i tira endavant. Sempre pensem que les dones abans només estaven a casa, però eren els pilars de les famílies, del veïnatge, de tot. Jo dono una importància cabdal a les dones que han estat a casa , cuidant, cuinant, i que pensem que només feien això, però hi ha hagut dones al llarg de la història que han sigut filòsofes, matemàtiques, persones que han escrit, han pintat, han fet música. Però ja sabem que mai se’ls ha donat reconeixement i la divulgació que mereixen. Dones que van sobresortir en un entorn masculí.

Reivindicar la mística en el nostre món tan individualista també és una bona manera d’enfocar la lectura de la novel·la?

És veritat que estem immersos en una societat molt materialista, i no l’hem de negar perquè estem en un món material, hem de menjar, ens calen diners, una casa, ... però si ens centrem només en això perdem l’empatia cap als altres. Per això dono valor a les comunitats rurals on els veïns eren importants.

Subscriu-te per seguir llegint