La jutge rebaixa la pretensió de Sixena d’"interrogar" els tècnics del MNAC i només permet "obtenir informació" per elaborar un tercer cronograma

Nou moviment estratègic en el particular estira-i-arronsa judicial que mantenen l’Ajuntament de Villanueva de Sixena i el MNAC a compte de les resolucions judicials de Rocío Vargas Magallón, la magistrada del Jutjat de Primera Instància i Instrucció n. 2 d’Osca encarregada d’executar la sentència que obliga el museu barceloní a restituir les pintures murals al monestir d’Osca. 

En aquesta ocasió, i dies després que l’advocat que representa els interessos de Sixena, Jorge Español, intentés accedir sense èxit a les reserves del museu barceloní per buscar obres del cenobi suposadament no exposades i interrogar els tècnics l’equipament, la jutge ha tornat a donar la raó a la part d’Osca, tot i que a mitges. Clatellada, sí, tot i que amb matisos. En una interlocutòria que resol el recurs que el MNAC va interposar a finals d’octubre i en el qual qualificava d’insòlita i extravagant" la pretensió d’Espanyol, la jutge desestima el recurs, afirma que la seva resolució és ajustada a dret i condemna al museu a pagar les costes, però rebaixa notablement les exigències del lletrat. 

Així, pel que fa a l’interrogatori, precisa la magistrada, «l’autorització continguda en el punt tercer se circumscriu exclusivament a facultar els tècnics designats per l’Excm. Ajuntament de Vilanova de Sixena per obtenir la informació necessària dels tècnics del MNAC i del Govern d'Aragó a fi d'emetre els seus respectius informes, amb la finalitat última de permetre a la part executant l’elaboració del cronograma oportú. La jutge obre així la porta que els tècnics de l’Ajuntament, no Espanyol, puguin interrogar també Natalia Martínez de Pisón, professional encarregada de liderar l’equip de tècnics aragonesos que van analitzar les pintures a l’estiu. Des del MNAC s’interpreta la resolució com una manera de recollir informació per elaborar un tercer cronograma.

L’altre punt conflictiu de la resolució, que permet a Espanyol accedir a les reserves del museu per «veure les pintures murals de Sixena que estiguin dipositades als magatzems del MNAC», també té els seus matisos, ja que la magistrada limita l’abast de la interlocutòria a «a les pintures compreses en el títol executiu, això és, aquelles reflectides en el document número 11 de la demanda i que no estiguin situades a les sales a les quals accedeixin els tècnics proposats per l'Excm. Ajuntament de Vilanova de Sixena a efectes de l’emissió dels corresponents informes, tot això amb la finalitat de permetre la confecció d’un cronograma definitiu per la part executant».

Segons Español, els metres de pintures arrencades per Gudiol no es correspondrien amb els exposats a les sales 16 i 17 del MNAC, però la mateixa magistrada circumscriu la seva decisió únicament a les pintures llistades en el litigi, que són les que es troben exposades actualment. Des del museu barceloní, de fet, la resposta és clara: tota la pintura mural de Sixena es troba exposada a les esmentades sales. «No entraran en les reserves perquè en les reserves no hi ha res de Sixena», remarquen fonts del museu barceloní.