"Wicked 2": bona, però no tant com l'excel·lent primera part

Els que adorem el cinema musical vam estar d’enhorabona l’any passat perquè arribà una de les millors mostres d’aquest gènere del segle XXI: "Wicked: parte uno". S’inspirava en el musical de Broadway que s’estrenà el 2003, basat així mateix en la novel·la de Gregory Maguire. Un projecte tant ambiciós com arriscat perquè donava una lectura revulsiva d’una de les icones del segle XX, El mag d’Oz; un univers màgic concebut per l’escriptor L. Frank Baum i popularitzat definitivament per la pel·lícula, rodada el 1939 amb la incommensurable Judy Garland, que conté una de les cançons més versionades de la història ("Over the Rainbow"). Actualment, en cartell a Bages Centre de Manresa i Yelmo Abrera.

"Wicked" ens oferia una preqüela de la història original, i ens plantejava un interrogant molt suggerent després que esclatés la joia amb la notícia de la mort de la Bruixa Malvada de l’Oest: fou aquesta realment una figura sinistra?

El seu director, Jon M. Chu, desplegà tota la seva creativitat en un espectacle magnificent i vibrant que funcionava d'ençà del primer pla amb la precisió del millor rellotge suís. "Wicked 2" no és la seva seqüela, sinó l’adaptació a la pantalla gran del segon acte del musical de Broadway.

L’Elphaba i a Glinda (les impecables Cynthia Erivo i Ariana Grande) malden per conservar la seva amistat en una conjuntura adversa. No està a l'altura del títol anterior -el guió és molt menys punyent i les coreografies no assoleixen el nivell excels-, però segueix sent un espectacle monumental i imposant que traça una paràbola sobre el preu altíssim que paga tothom que sigui diferent i que qüestioni el poder.

Una fantasia al.legòrica i dissident, massa propera a la nostra realitat (una metàfora antiTrump sobre els Estats Units?), que conjuga sense fissures divertiment i reflexió.

Subscriu-te per seguir llegint