Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Any Lluís Virgili i Farrà: El manresà que va dedicar la vida al cant coral

Aquest 2025 es celebra l’Any Lluís Virgili i Farrà, amb actes que s’estan fent a la ciutat de Lleida, on va viure aquest manresà, nascut el 1925 i que va morir el 2017

Impulsor dels Cursos Internacionals de Direcció Coral, l’Auditori Enric Granados acull aquest dissabte, amb entrades exhaurides, el concert central del reconeixement

Lluís Virgili i Farrà va néixer a Manresa el 16 de juliol del 1925 i amb la família es van establir a Lleida el 1931

Lluís Virgili i Farrà va néixer a Manresa el 16 de juliol del 1925 i amb la família es van establir a Lleida el 1931 / Fundació Orfeó Lleidatà

Jordi Puntas Calveras

Jordi Puntas Calveras

Berga

Aquest 2025 es celebra l’Any Lluís Virgili i Farrà, amb tot un seguit d’actes que s’estan fent a la ciutat de Lleida, on va viure aquest manresà, nascut el 1925 i que va morir el 2017. L’acte central es farà aquest dissabte, a l’Auditori Enric Granados de Lleida (amb entrades ja exhaurides), amb un concert que tindrà la participació de vint corals i prop de 500 cantaires de les Terres de Lleida. Un viatge musical per la vida i l’obra del mestre a través de peces vinculades a la seva figura.

I la vinculació bagenca en la programació d’aquest centenari també ha tingut el seu paper amb la participació del grup Musiqueries de Rajadell, que en la celebració del seu 50è aniversari no es va voler oblidar del mestre que va ser, per a molts dels musicaires, Lluís Virgili, a través dels Cursos de Direcció Coral que es van celebrar, amb ell al capdavant com a impulsor, a partir de 1964. A partir del seu mestratge, per poder posar en pràctica els ensenyaments dels cursos, va néixer Musiqueries de Rajadell el 1975. Per això la darrera trobada va ser a la capital del Segrià els dies 18 i 19 d’octubre, on es van aplegar una trentena de cantaires-directors, arribats de Catalunya i Mallorca.

Després de tres sessions de treball, Musiqueries de Rajadell va oferir una cantada a la Seu Vella de Lleida —vaixell insígnia dels Cursos de Direcció Coral—, lloc on s’acabaven anualment els cursos, amb un concert a càrrec dels alumnes que hi havien assistit. Els musicaires van treballar a les magnífiques instal·lacions de l’Orfeó Lleidatà (amb la intervenció de Lluis i Montserrat Virgili, fills del mestre) durant el dissabte, i el diumenge ho van fer a la Seu Vella.

A partir del mestratge de Lluís Virgili va néixer Musiqueries de Rajadell el 1975

Amb emoció continguda, van oferir un programa de peces polifòniques de diversos llocs, èpoques i estils, dirigits per vuit membres del grup (quatre directores i quatre directors, amb més igualtat de gèneres que fa cinquanta anys), sent molt aplaudits pel públic que es va congregar a la imponent nau central de la Seu Vella. I el futur? En la reunió que els musicaires van fer després de dinar, es va suggerir que potser caldria estudiar nous formats per la celebració d’aquestes trobades, tenint en compte l’edat i les possibilitats de molts dels participants. Al voltant de la taula la trobada va acabar cantant peces icòniques del repertori coral. Com no podia ser d’una altra manera.

Lluís Virgili i Farrà

Lluís Virgili i Farrà va néixer a Manresa el 16 de juliol de 1925, i el 1931 la seva família es va establir a Lleida. Es va formar musicalment a l’Escolania de Montserrrat (1934-1936) i es va fer càrrec de la direcció de l’Orfeó Lleidatà el 1953, succeint el seu pare Antoni Virgili i Piñol, mort durant la guerra civil. El 1964, en col·laboració amb el moviment francès A Coeur Joie, va engegar els Cursos Internacionals de Direcció Coral (amb els anys aquesta denominació va anar canviant, però no l’esperit) que es van celebrar durant uns trenta anys, amb professors com Marcel Corneloup, César Geoffray, Erwin Liszt, V. Lombroso, Alain Langrée, M. Teresa Giménez, Pilar Figueras, Oriol Martorell, Helmut Lips, i una llarga llista d’especialistes en cant coral. Diputat al Parlament per CiU, va rebre la Creu de Sant Jordi el 1984, el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla, el 1998 i, el 2008, la Medalla al mèrit cívic de l’Ajuntament de Lleida.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents