Valentí Gubianas treu el perfil més atrevit al Cercle Artístic de Manresa

«Pintava i em pensava que estava essent atrevit, però ara que ho veig m’adono que m’he moderat». La confessió és de Valentí Gubianas, un artista amb tres dècades de trajectòria que va afrontar l’exposició a la qual tenia dret per haver guanyat un Premi Lacetània amb material nou. Res de mirar enrere, res de recrear-se en allò que ja ha demostrat a bastament que fa d'allò més bé. «Tot és inèdit», i només salva d’aquesta etiqueta una tela vertical que va presentar fa una dècada al festival Visuals i que «em venia de gust penjar». Tot això i més es podrà veure a partir d’avui en la mostra que organitza el navassenc al Cercle Artístic de Manresa. La inauguració és a les 20 h, hi intervindran també l’amic i col·laborador Quim Pujolar i el president del Cercle, Joan Carrió.

«Volia fer una reinterpretació de la imatgeria popular catalana, la víbria, el drac, ... però després vaig pensar que, en comptes d’escollir elements de qualsevol lloc, faria els de Manresa», explica Gubianas, que fa dos anys va guanyar el Premi Lacetània a la Projecció Artística en la modalitat d’il·lustració, convocat pel Cercle Artístic. L’abril del 2024, el navassenc va exposar a l’Espai 7 del Casino de la capital bagenca diverses obres realitzades per a particulars. Avui obre portes un nou projecte, encara vinculat a la recompensa del guardó concedit, que «obre camins que seguiré en els propers temps».

A les parets de la sala d’exhibició del Cercle Artístic hi pengen al voltant de vint-i-cinc quadres on Gubianas s’ha sentit ben lliure per representar la imatgeria del Correfoc i la Festa Major de Manresa. De la seva mà, han sortit els Nans en una làmina on leviten en una composició tant agosarada com divertida; el Lleó i l’Àliga; els Cavallets, amb dues pintures que l’artista ha ubicat al costat dels seus homònims de Berga i Olot («fa deu anys que visc a la Garrotxa», aclareix). «No hi ha una voluntat de ser exhaustiu i plasmar tota la imatgeria, només volia pintar el que em venia de gust», matisa.

L’espectador també apreciarà figures «del meu univers particular», com ara els quatre Nans de l’Ametlla de Merola, que «he dibuixat un munt de vegades, però aquest cop he anat un pas més enllà». I la mirada particular al Gegant Negre de la Patum de Berga que, en la versió multicolor de Gubianas, de fosc no en té res. També hi apareix una figura que els manresans de certa edat recordaran: «en el mural que vaig pintar al carrer Sant Miquel, hi vaig fer sortir la carota del moro» -un rostre de mirada poc amable amb turbant- que antigament treia caramels per la boca a la basílica de la Seu davant la joia desfermada de la canalla. En el conjunt també hi és la Nadala que l’il·lustrador crea cada any per felicitar les festes.

«He volgut ser trencador», admet Gubianas. El navassenc confia que, si bé es pot reconèixer el seu estil característic en cada paper pintat, també s’apreciï la voluntat de transcendir. Acostumat a il·lustrar llibres per encàrrec d’editorials, on segueix les pautes que li marquen dins de la llibertat que el caracteritza, «ara, si he volgut fer una cara verda, l’he fet».

Reconeix Valentí Gubianas que «la imatgeria està molt dibuixada, molt fotografiada, per això he volgut fer-ho diferent, he intentat marxar una mica del que faig habitualment». El traç gruixut que es percep en els rostres enllaça el treball que acull el Cercle Artístic amb els murals de paret que pinta amb autèntica fruïció. Com l’ús profundament intuïtiu del color: la lluminositat dels seus treballs és marca d’identitat. «M’ho he passat bomba», reconeix.

En paral·lel, Gubianas continua il·lustrant llibres i ara mateix té entre mans un encàrrec que li va arribar d’Austràlia a través de la seva agència de representació. I apunta que si bé aquesta part de l’ofici ha baixat en el conjunt de la seva producció, ha agafat pes la pintura mural que practica des de fa un any i mig. «Quan en comences a fer un, la gent et mira de manera estranya, amb malfiança, però quan va apareixent una figura que reconeixen, esdevé admiració», explica.

Subscriu-te per seguir llegint