Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

The Other Side fa vibrar el Kursaal amb un homenatge majestuós a Pink Floyd

La banda tribut menorquina va traslladar a Manresa l'univers del grup britànic amb una proposta de qualitat i fidedigna

Ariadna Gombau

Ariadna Gombau

Manresa

Les bandes tribut no han de tenir-ho fàcil mai, menys quan és a Pink Floyd, un dels grups -per alguns 'el grup'- més influents de la història del rock i de la música en general. Tot i ser un repte, ahir el Kursaal va presenciar un gran concert de The Other Side, que no va deixar indiferent cap dels assistents amb una proposta de qualitat, autèntica i que de seguida traslladava a l'univers psicodèlic i progressiu dels britànics.

Ja a la introducció, el públic es va endinsar en els sons propis de Pink Floyd i que tan fidelment van representar ahir la banda menorquina, activa des de 2012. De fet, fins passat més d'1/4 d'hora no va fer acte de presència la veu, només va caldre la màgia dels instruments, especialment la de la guitarra de Simó Bosch.

La resposta dels espectadors va ser molt bona des d'inici, tot i que a mesura que avançava el concert, també creixia l'energia dels qui ho miraven des de la butaca de la Sala Gran del Kursaal. Temes com Wish You Were Here, Mother, Take It Back o Another Brick in the Wall, van ser els més aclamats, encara que els aplaudiments van ser constants.

A part de la innegable qualitat del ja mencionat Simó Bosch, no van abaixar pas el nivell els seus companys. Pere Moll a la bateria, Marc Bosch al saxo i a la guitarra, Toni Olmedo al baix, Judith Uris i Joana Melià com a coristes femenines, que van brillar especialment a The Great Gig in the Sky, i els dos líders de la banda, Pedro Sánchez a la veu i a la guitarra i Shanti Gordi a la veu i als teclats, van brindar als assistents l'oportunitat de viatjar als anys d'activitat de Pink Floyd.

Després de cloure aparentment el concert amb Eclipse, The Other Side va tornar a sortir a l'escenari amb un triple regal per acabar amb el millor gust de boca possible: una versió acústica de A Pillow of Winds, seguida de Time per tancar amb la mítica Comfortably Numb.

Més enllà de la qualitat musical que va oferir la banda tribut, la il·luminació, encertada, potent i que no saturava, va combinar a la perfecció amb el suport d'una gran pantalla circular on es projectaven vídeos per il·lustrat les cançons. La proposta dels menorquins va aconseguir honrar el grup britànic amb la selecció de 23 temes i un espectacle de prop de dues hores i mitja que en cap moment es va fer llarg i que va deixar el públic dempeus.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents