"Paràsits, el musical" no convenç

Al cicle de teatre Platea Jove de Manresa li continua fent falta una revisió i una reformulació. I és que, a mesura que han anat passant els anys, el nombre de joves adolescents que acudien en multitud a l’inici de la programació (corria el 2002) ha anat minvant i la presència del target objectiu d’aquest cicle ha acabat molt minoritària.

Divendres passat, al Teatre Conservatori, tancava la programació del cicle d’enguany "Paràsits, el musical", una peça que recupera la història d’un grup de resistència en oposició al règim nazi, Els pirates d’Edelweiss, i que fins a l’any 1984 no se’n va honorar la seva lluita.

Una primera versió del musical ja va passar per Manresa l’any 2018 i enguany arriba un muntatge més centrat en les accions i les relacions d’amistat i personals entre els membres de la resistència. Amb dramatúrgia de Sílvia Navarro i Jordi Ramoneda, composició musical d'Eduard Tenas, direcció artística de Lara Alemany i Ami Luna, direcció d'actors de Dana Carbonell i direcció musical i arranjaments d'Erola Albesa, els intèrprets són Lara Alemany, Abel Bonet Jr, Arnau Gallén, Teresa Ibarz, Ami Luna i Pau de los Ríos.

Una d'aquestes es manté com a protagonista i com a narradora dels fets que ocuparan l’hora i mitja del muntatge. Les accions i reivindicacions de la formació, acompanyades de les relacions més íntimes dels seus protagonistes en un entorn totalment advers i difícil. El recel i la desconfiança estaven a l’ordre del dia, qualsevol podia esdevenir traïdor i delator, qualsevol podia esdevenir enemic. Els pirates d’Edelweiss acaben canviant el seu rumb en la lluita i es van armar i això va significar la dissolució del grup, la seva lluita va perdre força.

Malgrat aquesta nova reversió del musical original, tot i un incipient encert en la reconstrucció dramatúrgica, "Paràsits, el musical" conté molt més del que, de moment, mostra o queda ocult sobreposant altres interessos o punts d’atenció que podrien ser molt fàcilment obviables. Hi ha línies dramàtiques que prenen un circuit de sínia, giravoltant sobre un mateix punt o tema sense evolució, imminentment requerida i necessària per donar agilitat. S’ha millorat la producció musical, però segueix poc integrada i on, massa vegades, les petites coreografies apunten a la distorsió quan en aquest cas i pel tema tots els elements haurien de contribuir a enfortir el relat. La peça té certa efervescència i efectivitat i ràpida dissolució i cerca una afectada, però tendent a frívola emotivitat que distancia l’espectador, que va donar poques mostres de presència al llarg del muntatge. La producció en general i el disseny de vestuari demanarien una mica més de cura i atenció. El tema és molt interessant, la proposta, correcta, per això un tractament més rigorós general seria idoni.