Lidia Barrena, 17 anys, vídua i embarassada el 1937: Memoria.cat rescata històries inèdites de 407 refugiats, militars i ferits de guerra a l’Hospital de Sant Andreu

Lidia Barrena Goñi. D’Elduayen, Guipúscoa. Tenia 17 i ja era vídua quan va ingressar a l’Hospital de Sant Andreu de Manresa per donar a llum, segurament amb un embaràs d’un cert risc perquè va entrar a l’hospital el 5 d’octubre del 1937 i no en va sortir fins al 22 de gener de 1938. Va tenir una nena. És un dels 321 casos de persones refugiades de guerra d’arreu d’Espanya que van necessitar assistència mèdica a Manresa, entre finals del 1936 i començaments del 1939. El de la Lidia Barrena és un dels noms que ha emergit d’un fitxer inèdit que es conservava a l’arxiu del mateix hospital manresà. I darrere de cada fitxa, una història, una vida.

El buidatge d’aquest vell fitxer donarà pas a una nova web que l’Associació Memòria i Història de Manresa que signa el periodista i membre de l’entitat Salvador Redó. Com ell mateix explica, el fitxer conté en total 1.158 fitxes de gent ingressada durant el període bèl·lic (com, curiosament, la del seu besavi, ingressat per una hèrnia), però «la documentació estudiada en aquest nou treball són 407 fitxes (el 35% del total del fitxer) que se centren en persones refugiades, militars o ferits de guerra atesos a l’hospital manresà». Si es desglossa, la fotografia és aquesta: 321 refugiats; 79 militars o milicians i 7 civils locals que van resultar afectats per explosions de bombes abandonades entre el 31 de gener i el 13 d’abril del 1930, tres dels quals van resultar morts.

Fitxa de Felipe Arias

Felipe Arias va ser ingressat a l’Hospital de Sant Andreu a causa d’una important infecció de sarna que el va fer internar 22 dies, entre l’11 d’octubre de 1937 i el 2 de novembre.

Les 321 persones desplaçades

Dels 321 refugiats, 219 eren acollits a la ciutat de Manresa i els 102 restants en diversos municipis del Bages i del Berguedà, explica Redó. A més, a partir del buidatge d’aquestes fitxes s’ha aconseguit establir que als 219 refugiats acollits a Manresa els acompanyaven 227 fills i 105 mullers o marits. Això es tradueix, apunta Redó, a 487 noms nous de gent desplaçada a la capital del Bages. Una xifra que elevaria a 2.865 refugiats si se sumen aquests «nous 487 noms» a les 2.378 persones de l’estudi publicat el 2015 pel també membre de l’entitat Josep Alert. Aquestes ja gairebé 3.000 persones apuntalen el que se suposava, que «el 10% de la població a Manresa durant la contesa era formada per refugiats de guerra», subratlla Redó. El casde la família procedent de Santa Lucía de Gordón, Lleó, formada pel matrimoni Felipe Arias García, de 65 anys, pagès, i Teresa Fernández Suárez. Van arribar a Manresa amb els seus 13 fills. Felipe Arias «va ser ingressat a Sant Andreu a causa d’una important infecció de sarna que el va fer internar 22 dies, entre l’11 d’octubre de 1937 i el 2 de novembre».

La presentació del nou web de memoria.cat es farà el 9 de desembre, a Sant Andreu

La troballa

Aquest treball, com explica Redó, té el seu origen en el contingut «d’una caixa de fusta elaborada toscament i feta a mida de les fitxes que havia de contenir. En una de les cares del fitxer consta l’any 1939 pintat a mà. No hi ha cap altra inscripció». L’existència del vell fitxer es va fer pública el 20 de juny del 2024 a l’exposició Els refugiats: L’altra cara de la Guerra Civil a Manresa, del Museu de Manresa, en el marc del programa Memòria en Xarxa de la Diputació de Barcelona i que va materialitzar l’associació manresana. Però l’estudi i el que significa per a la memòria local surt ara a la llum. Una documentació «inèdita» que, apunta Redó, «pot ajudar als estudiosos interessats en temes de sanitat o de moviments de població durant la Guerra Civil». Una gran quantitat de primers refugiats van ser acollits per famílies manresanes, com un altre dels casos que es pot trobar en aquest buidatge: Ana Giménez Moya, d’Alcalá la Real, Jaén, de 22 anys, embarassada. A la fitxa s’explica que «se li ha mort un nen de 2 anys i ha tingut un avortament de tres mesos». També, que el seu marit era Pancracio Rosales Tremera i que la parella estava refugiada a casa d’una família manresana, al carrer d’Aragó, 26.

Fitxa de Lidia Barrena

Lidia Barrena Goñi, d’Elduayen, Guipúscoa. De 17 anys i ja vídua, va ser ingressada per donar a llum. Va tenir una nena i va romandre a l’hospital de l’octubre del 37 al gener del 38

L’estudi

El document excel que es podrà consultar en la nova web de memoria.cat i que va buidar per a la seva posterior anàlisi el col·laborador de memòria.cat Antoni Puigbò, conté, explica Redó, «fins a 14 ítems per nom», que inclouen l’edat, la procedència, l’ofici, la malaltia, els metges i infermeres que els van tractar o l’estada. S’ha de tenir en compte, però, «que les fitxes estan emplenades desigualment, a mà, i que en moltes d’elles falten dades». I, tot i això, apunta Redó, el volum de dades recollides «depassa les 5.600». La presentació del web, promogut per l’Ajuntament de Manresa amb el suport de la Diputació, es farà el dia 9 de desembre a les 6 de la tarda, a la Sala Gòtica de l’hospital de Sant Andreu. El fitxer està dipositat a l’arxiu i el nou web s’activarà després de la presentació pública.