Roger Vallejo, artista manresà: "Si no t'exposes, acabes cantant coses que no són del tot veritat"

Per a Roger Vallejo (Manresa, 1999), la música és com un refugi, un espai íntim on ordenar els pensaments i les emocions. "El simple fet de posar música i lletra al que sento em cura", confessa l'artista, més conegut com a "Clop", que acaba de publicar el seu primer EP, Els dos mons, un projecte que explora la dualitat de les emocions i que parteix d’un treball artesanal. Ell mateix escriu les lletres, compon les melodies i, fins i tot, idea els videoclips. "Hi dedico les estones lliures. Sempre tinc la música al cap i quan acabo de treballar, m’hi poso".

Enginyer de professió, el seu aprenentatge musical va ser totalment autodidacte. "Mai havia fet classes fins que un dia vaig sentir la curiositat de tocar l’ukulele". Aquell primer contacte el va portar a interessar-se per altres instruments, com la guitarra o el baix, i aviat va començar a tocar en un grup de versions amb els amics. "A final, el grup es va trencar perquè alguns van marxar a estudiar a l’estranger, però jo tenia clar que volia continuar".

A partir d'aquell moment, es va plantejar obrir-se camí en solitari. Fins aleshores, havia anat escrivint cançons en una llibreta, petites confessions personals que no s’havia atrevit a compartir. La primera que va publicar va ser Gira-sol, amb el suport del seu amic i productor Nael Oliveras, peça fonamental del seu procés creatiu. Després arribaria Mussol, dos temes que representen la llum i l’ombra, dues cares de la mateixa moneda. "Les alegries i les tristeses existeixen i s’han de tractar per igual. Durant molts anys vaig ser algú molt alegre de portes enfora, però això em rebotava de portes endins. Compartir i expressar que un no sempre està bé, m'ha servit".

Les cinc cançons de l’EP exploren la recerca d’un equilibri entre emocions contraposades, a través d’una sonoritat que combina elements del pop, l’electrònica i l’acústica. Temes com Quan tornem a brindar, nascuda arran de la pèrdua d’un dels seus millors amics en un accident de moto, o Una mà per agafar, que parla del desig que arribi algú a qui poder estimar, transmeten vivències íntimes i vulnerabilitat. "És cert que explico coses molt personals, però valoro els artistes que comparteixen experiències reals. Si no t'exposes, crec que acabes cantant coses que no són del tot veritat".

Amb l’EP publicat i davant de la bona acollida, Vallejo vol començar a moure el projecte i preparar els primers directes, però sap que no és fàcil obrir-se camí. “El món de la música és força hermètic. Les xarxes ajuden, però costa". Tot i això, assegura que no l'obsessiona la projecció. "Tot això ho faig amb un amor immens i no vull que res ho trenqui. Que la meva música arribi a qui hagi d’arribar. Estic convençut que, quan fas les coses bé, algun dia algú truca a la porta".

Subscriu-te per seguir llegint