El fotògraf navarclí Francesc Álvarez guanya un Lux de Plata amb un cartell del festival Clam

Endur-se un premi Lux és per als fotògrafs com el Goya per als actors. Un símil que explica el prestigi d’uns guardons creats el 1993 per l’Associació de Fotògrafs Professionals d’Espanya i l’exemple que fa servir el navarclí Francesc Álvarez (1965), que ja sabia el que era guanyar-ne un. El 2018 s’emportava el Lux de bronze en la categoria de retrat, amb el projecte Naira i avui ha recollit en el Dissseny Hub Barcelona el seu segon Lux, ara de plata i en la categoria reina, la de publicitat: "Estic contentíssim!". Ho ha fet amb el cartell que va il·lustrar, el 2021, la dissetena edició del Clam, el Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya. Una combinació que, remarca, el fa molt «feliç». És el primer cop que s’ha presentat en aquesta categoria, "la més difícil".

La fotografia premiada mostra una dona gran, en cadira de rodes en un pàrquing. Un llit, una estora i una tauleta simulen, en una plaça d’aparcament, l’habitació d’aquesta persona. Transmet soledat. Desolació. Ella és l’actriu amateur navarclina Enriqueta Prunés i el pàrquing és el de la Reforma de Manresa. Per a Álvarez és innegociable que el que retrata «sigui real, el que veus». Persones reals, escenaris reals. Models, estilistes, atrezzo. En el cas de la fotografia premiada per ensenyar «l’aïllament en el qual es troben moltes persones grans, aparcades sovint de la vida». Álvarez ha competit amb dos dels noms habituals en el palmarès dels Lux: Pep Avila, «el Messi de la fotografia publicitària avui dia», que s'ha endut el Lux d’Or per segon any consecutiu, avui per HONDA 1965; i Igor Cortadellas-Tirikendo i Marc Campà amb El alma del sonido, Lux de Bronze (el 2023, van fer Lux d’Or i de Bronze).

La imatge premiada havia d’il·lustrar el Clam del 2020, suspès per la pandèmia

La història del cartell comença el 2020, just l’any de la pandèmia. Era, precisament, la imatge que havia de presidir el Clam d’aquell any, un festival en el qual el navarclí havia participat al llarg d’una quinzena d’anys. El febrer del 2020, la fotografia ja estava feta i un mes després esclatava la Covid-19, el Clam, que se celebrava llavors a l’abril, se suspenia. I el cartell es desava. Diu Álvarez que s’ho van pensar a l’hora d’utilitzar-lo l’any següent perquè la imatge, que defineix de «pertorbadora», suposava «un cop de puny venint d’on veníem, d’una pandèmia que va afectar a la gent gran més que a ningú». Però, «tampoc podem tancar els ulls». Ara, quatre anys després de la publicació del cartell, «la força que té una imatge absolutament intemporal» li ha valgut el guardó.

Per competir en els Lux, explica, totes les imatges han de ser d’origen fotogràfic, no s’admeten obres realitzades amb Intel·ligència Artificial i se sol·licita als autors de les imatges seleccionades els arxius RAW, el format que mostra la fotografia tal i com la va capturar la càmera, sense cap tipus de filtre de millora. «És la manera de garantir la igualtat de condicions», apunta Álvarez, molt crític amb l’ús indiscrimat de la IA. Les obres guardonades (hi ha una desena de categories) es podran visitar en una exposició itinerant que recorrerà diverses ciutats de l’Estat.

"Soc un ionqui de les imatges"

Francesc Álvarez, que va començar en el món de la fotografia col·laborant en aquest diari, fa 30 anys que s’hi dedica professionalment. La seva empresa, Entrezones, és una productora audiovisual amb seu a Navarcles, amb dues dècades d’experiència. Especialitzat en fotografia publicitària, treballa en un ampli espectre -retrats, moda, producte- amb molta preponderància d’empreses d’estètica.

Es defineix com un «ionqui de les imatges: no hi ha res a les meves fotografies que no sigui real» i molt combatiu pel que fa a la IA: «que la tecnologia ajudi sí, que substitueixi la creació, no. Tenim un problema i el govern no està legislant. Si fas creació amb IA, les empreses i els professionals haurien d’estar obligats a comunicar-ho. Si no, se suplanta la realitat». Cada Nadal envia als clients una postal, sovint relacionada amb el cinema. I no és estrany perquè, diu, el setè art és la seva primera passió: «Tinc escrits dos guions de cinema» que, riu, deixa per la jubilació

Subscriu-te per seguir llegint