Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El Konvent acull el retrobament dels creadors de l'escena musical clandestina que va sorgir a Sednaya, la presó de tortura més temuda del règim sirià

Els protagonistes conviuran i reconstruiran la seva història en un llargmetratge documental que es roda aquest desembre a l'espai cultural de Cal Rosal

Aquest dissabte, en un acte obert, el públic podrà conèixer la proposta amb, entre d'altres, una xerrada d’Eylaf, científic cultural que va descobrir la història

La direcció del documental la signa Benjamin Hindrichs

La direcció del documental la signa Benjamin Hindrichs / Konvent

Regio7

Manresa

Durant dues setmanes d'aquest desembre, el Konvent de Cal Rosal es transforma en l'escenari d'un esdeveniment excepcional: el retrobament dels creadors de l'escena musical clandestina que va sorgir a Sednaya, la presó de tortura més temuda del règim sirià, per al rodatge d'un llargmetratge documental. Aquest dissabte, en un acte obert, el públic podrà conèixer la proposta amb, entre d'altres, una xerrada d’Eylaf, científic cultural que va descobrir la història. Coneguda com l'escorxador humà, Sednaya va ser una presó militar per a detinguts civils, rebels antigovernamentals i presos polítics. Segons Amnistia Internacional, en cinc anys es van penjar en secret fins a 13.000 persones, en la seva majoria civils presumptament contraris al règim d'Al-Assad.

Ara, en aquest espai de residència artística berguedà, com expliquen els seus promotors, "els protagonistes conviuran i reconstruiran la seva història, enregistraran cançons compostes entre barrots i tornaran a fabricar instruments tal com ho feien a la presó, utilitzant pa, cartró, fusta o roba". Els músics —Kesra Kurdi, Hassan Abd Alrahman, Adnan Hassan, Asaad Shlash, Ibrahim Byrakdar, Faraj Byrakdar, Bader Zakarya i Haitham Alkatreb—, avui establerts a Alemanya, França, Suècia i Suïssa, van convertir la música en un acte de resistència durant les dècades de 1980 i 1990.

El documental es roda durant dues setmanes al Konvent

El documental es roda durant dues setmanes al Konvent / Konvent

A Sednaya van compondre cançons, van aprendre notació musical pel seu compte, van tocar l'oud, van ballar i van fabricar instruments improvisats. Enmig de la violència i la tortura, "l'art era l'únic espai on conservar la dignitat". El 8 de desembre de 2024, amb la caiguda del règim d'Al-Assad, milers de persones van ser alliberades de Sednaya. Pocs dies abans, el novembre del mateix any, els membres del grup havien ofert el seu primer concert en llibertat.

Acte obert al públic, aquest dissabte

13 desembre 2025, a les 18.30 h. Sijniyya. La música clandestina de Sednaya.

  • Introducció de Bader (director de teatre)
  • Xerrada d’Eylaf (científic cultural que va descobrir la seva història)
  • Recital de poesia de Faraj
  • Concert i presentació d’instruments
  • Cloenda i obertura de debat per a preguntes del públic
  • Sopar Àrab

Ara, dirigits per Benjamin Hindrichs i guiats pel científic cultural Eylaf Bader Eddin, que va redescobrir la seva història i els va reunir per primera vegada en 30 anys, els músics continuen la reconstrucció de la seva memòria. La pel·lícula que es rodarà aquest desembre a Konvent documenta aquest procés: la gravació de les cançons de la presó, la reconstrucció d'instruments, la recreació de moments viscuts i la creació de miniatures que evoquen l'escena musical secreta de Sednaya. Segons el director, "aquesta és una història sobre resistència, desplaçament i arribada, i explora el poder de la cultura humana en situacions d'extrema deshumanització"

Fitxa tècnica del documental

El director estableix paral·lelismes amb supervivents de camps de concentració, amb els moviments sirians anticolonials i amb el paper universal del ritme i la poesia com a eines essencials per sobreviure al trauma. Amb aquesta pel·lícula, vol crear la imatge d'un fenomen que només existeix en la memòria i que mai no ha estat enregistrat visualment.

Fitxa tècnica

Direcció: Benjamin Hindrichs (@benhindrichs)

Ajudantia de direcció: Nour Khwies & Pia Deppermann

Guió: Benjamin Hindrichs

Producció: Benjamin Hindrichs, Júlia Orrit González, Ester Paganini

Direcció de fotografia: Edoardo A. González

So directe: Aroa Fuentes Gomez

Assistents càmera:

Sol Rocabert

Joan Carriere

Joel Hernández Cremades

Graffer:

Quim Solans Espuña

Alejandro Ortubia

Sobre el director

Benjamin Hindrichs (1995, Alemanya) és periodista, cineasta i escriptor establert a Barcelona. Treballa temes de conflicte, migració i extrema dreta, i ha realitzat projectes a Síria, Brasil, Tanzània, Turquia, Xile, Sèrbia i Grècia. Ha rebut diversos premis, entre els quals el Festival de Sitges (2024). Es va formar a Alemanya, Xile, Dinamarca i la República Txeca. Actualment desenvolupa el seu primer llargmetratge documental: Sijniyya.

Tracking Pixel Contents