La música dels Pastorets de Berga delecta i emociona en concert

L’any del cent-vint-i-cinquè aniversari de les representacions dels Pastorets de Pitarra a Berga, el Teatre Municipal de Berga va oferir un únic i mai escoltat concert amb les músiques de Ramon Reig. Més de quatre-centes persones omplien la platea per escoltar a l’Orquestra de Cambra dels Pastorets (vint-i-quatre intèrprets) i la coral de l’Escola Municipal de Música de Berga (EMMB). Sota la direcció del compositor Lluís Gual van oferir una actuació “emocionant” a parer coincident de molts dels assistents a la sortida.

Entre aplaudiments i alguna llagrimeta, el complement (la música) de la proposta teatral més tradicional a Catalunya es va convertir en la protagonista. De les dificultats a vegades en surten oportunitats. Recuperada la música en directe fa tres anys, problemes d’espai i tècnics van impossibilitar la continuïtat. A partir d’aquí, l’impulsor i director musical del concert va proposar a La Farsa fer aquest concert com a prèvia de calat per celebrar que a Berga hi ha Pastorets des del 1900.

Mn. Josep Armengou, el cronista berguedà del segle XX, va deixar escrit que “els Pastorets és la nostra Patum d’hivern”. Si tal comparació és encertada, calia intentar recuperar la rellevància de les músiques que acompanyen els textos del dramaturg Pitarra. Les composicions de Ramon Reig, segons Gual “peces de simplicitat manifesta”, van ser arranjades amb “una qualitat molt elevada” per part de Joan Casas els vuitanta i per Sergi Cuenca el 2017. El repertori estava format per aquestes composicions, alguns arranjaments del mateix Gual i altres de perdudes en un incendi del vehicle del trapassat compositor Ricard Cuadra i recuperades quasi del no-res.

El concert es presentava amb vint-i-cinc peces interpretades de forma magistral per part de l’orquestra i la coral. Fou una successió ampliada de composicions conegudes per l’auditori afí als Pastorets. Algunes “velles glòries” apareixien a una part de l’escenari, vestits de negre com els músics, per interpretar alguns dels passatges centrals dels textos en vers pitarrencs. Semblava inspirat en el format de les òperes en concert. La veu greu i profunda de Ferran Pujols va ser la que va rebre l’aplaudiment més gran de la vetllada fins a l’apoteosi final del concert: l’“Himne de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt” i els tres bisos. Interpretava al veritable protagonista dels Pastorets (Satanàs) acompanyat d’un Garrofa històric (Xavier Gonzàlez-Costa).

Per Gual, fer sonar la música dels Pastorets amb una orquestra de cambra i un cor en directe suposa “posar en valor una part de l’espectacle que queda en un segon pla”. Abans dels bisos va dir a l’auditori: “la música dels Pastorets sempre ha estat condicionada a Berga per la música patumaire i aquest concert és una manera de fer-li justícia”.

Els textos de Pitarra es mantenen actualment a Berga, Sant Quirze de Besora i Molins de Rei. Els de Josep Maria Folch i Torres, més moralitzants i menys irreverents, són els que majoritàriament encara es presenten a desenes de poblacions catalanes.