"Els passadors s'hi jugaven la vida"

Just al davant de la sala 7 de Bages Centre que queda al davant de la lona on s’anuncia la pel·lícula "Todos los lados de la cama", amb una fotografia gegant de l’intèrpret manresà Jan Buxaderas, n’hi ha una més petita, més coral, amb un conciutadà en un pòster que anuncia el film que allí s’hi exhibeix aquests dies. Miki Esparbé(1983) és un dels protagonistes de la cinta que interpel·la els espectadors des de la memòria històrica. Anit, l’actor de títols com "Wolfgang", "Perdiendo el norte" i "Smiley" va baixar del paper imprès per fer-se present a la platea i departir amb els espectadors en un col·loqui postfunció. "Frontera", va afirmar en conversa amb aquest diari, «dialoga amb el present».

Refugiats, perseguits

El manresà és en Manel Grau, un funcionari amb passat republicà que l’any 1943 decideix ignorar les ordres del règim franquista i ajudar la Juliana, una veïna del poble fronterer on viuen, i el Jerome, un passador, per ajudar tanta gent com sigui possible a escapar de les urpes del feixisme. «Ens feia il·lusió que la gent veiés una part que no és gaire coneguda de la nostra història», va apuntar Miki Esparbé: «del 1943 al 45, hi va haver fins a vuitanta mil refugiats».

La cinta està tenint una bona resposta del públic en els primers dies de projecció a les sales comercials: «el primer cap de setmana ha estat brutal, ens hem situat en el top-10, tot i que teníem menys còpies que altres grans produccions», va afegir sobre una cinta que dirigeix Judith Colell i apropa l’espectador a uns temps difícils per als qui van perdre la guerra espanyola.

La gran pregunta

«Sovint es parla de l’exili català que va passar pels Pirineus, però no tant dels que fugien dels nazis i també van travessar els Pirineus», va explicar l’actor bagenc: «a la pel·lícula veus uns personatges que s’hi juguen la vida, han de prendre una decisió in situ, en un moment límit. No sé què hauria fet jo, però és una pregunta que tothom qui veu "Frontera" es fa».

Un dels grans actius de la producció que es va estrenar divendres passat és el ressò en el present de la memòria de la lluita entre la democràcia i el feixisme que en els anys 30 i 40 del segle XX va ser la tomba i la misèria de milions de persones. «La pel·lícula convida a accionar, ja sigui parlant amb els amics, reflexionant, sobre el món d’avui en dia, tot el que passa, Gaza, els conflictes que hi ha».

Esparbé també va fer esment de l’actitud dels personatges «unes persones que no buscaven penjar-se cap medalla, això és lloable; era gent que havia perdut la guerra civil i tenien una oportunitat de ser conseqüents amb els seus principis, els seus valors». El manresà creu que «el paper que fa a Frontera és un granet de sorra per contribuir a la memòria històrica, en un moment especialment delicat».

Un director de fotografia amb arrels manresanes

Abans de la projecció, que va tenir més d’un centenar d’espectadors, entre els quals els lectors de Regió7 que van aconseguir entrades a través del diari, el periodista Joan Barbé va presentar la pel·lícula acompanyat per Andreu Adam, director de fotografia. «Per mi, és una sessió molt especial, ja que bona part de la meva família és manresana, els pares, els tiets, ...», va indicar. I també van acudir familiars d’Esparbé, qui abans d’anar a la sala 7 per parlar amb els espectadors, va signar els pòsters de Wolfang i Frontera per la col·lecció de Bages Centre.

Subscriu-te per seguir llegint