Riner, trio bagenc: "Si no ets professional, fer música et costa milers d'euros"

Ni Rainer ni Rainé. Encara que no ho sembli, no calen idiomes per pronunciar bé el nom del trio bagenc format per Maria Campabadal (Manresa, 2001), Néstor Bravo (Sant Salvador de Guardiola, 2001) i Guillem Vidal (Manresa, 1995). Es diu Riner. Sí, com el municipi del Solsonès. El nom va sorgir durant la seva primera «tancada creativa», el 2024. Segurament ja has assumit que va ser al poble que dona nom al grup. Quasi, però no. Van passar uns dies en un allotjament al Pi de Sant Just, concretament al carrer Riner. I va ser aquesta via la que va acabar donant nom a la banda.

La història del grup, però, va arrencar molt abans. La Maria, veu, i el Néstor, guitarra, comparteixen escenari des de l’institut. El 2020 van començar a fer duets de manera professional i van acabar formant la banda Oniria. Durant la «desesperant cerca» d’un bateria, van conèixer el Guillem. El projecte, que finalment va arribar a tenir cinc integrants, es va dissoldre, però la Maria i el Néstor van continuar treballant junts. En el procés de construcció d’un nou grup van acabar «segrestant» el Guillem —explica el bateria entre rialles—.

Riner no ha seguit el tempo habitual. No van publicar el seu primer EP, Itinerari, fins a l’octubre del 2025, un any i mig després de la seva formació. Volien tenir una identitat clara abans de pujar a l’escenari. «Quan fas música, un 5% del temps és tocar; el 95% restant és burocràcia i planificació», detallen. L’esforç del grup ja ha donat fruits: sense haver publicat res, el juny van ser finalistes del concurs Sona9 i van actuar a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm. «Ens vam crear l’Instagram per presentar-nos-hi i hi vam enviar unes maquetes», expliquen. Hi van tornar el desembre, per tocar en la presentació de l’últim número de la revista Enderrock.

Són perfils molt diferents. La Maria és infermera i aporta el pop-rock melòdic que defineix el so de la banda. El Nèstor, físic, hi suma el vessant més rocker. El Guillem, animador 3D, és l’esperit més «underground». Dalt de l’escenari, però, parlen el mateix llenguatge i comparteixen un objectiu: fer destacar una banda pop-rock amb veu femenina dins el panorama musical català. Per aconseguir-ho, ja treballen en noves cançons i formen part d’un projecte de Cases de la Música que els assessora per potenciar la cohesió del grup en directe.«Tirar endavant una banda és com crear una petita empresa», confessen. «De moment no ens aporta beneficis; treure música costa milers d’euros». A llarg termini, però, esperen viure de la música i cantar en escenaris d’arreu de Catalunya.

Subscriu-te per seguir llegint