Les dues obres de teatre inèdites d'Amat-Piniella guardades a l'Arxiu Comarcal

«No hi ha deshonor en la derrota, si s’ha lluitat amb coratge». És el que es pot llegir a la portada de K.O., una de les dues obres de teatre que va escriure el manresà Joaquim Amat-Piniella. Perquè sí, l’autor de K. L. Reich també va signar teatre, una faceta poc coneguda i menys divulgada. De l’existència de K.O. i de Setmana de festes se’n tenia coneixement, però no havien estat mai publicades. Fins ara. Des d’avui, l’Associació Memòria i Història de Manresa ja les ha incorporat a l’extens web dedicat a l’autor manresà del portal memoria.cat (cliqueu aquí).

Les dues peces teatrals, explica Joaquim Aloy, de l’entitat, formen part de la darrera donació, el 2013, que el fill de l’escriptor, Marcel Amat Llaverias, va fer a la ciutat i que integraven sis mecanoscrits -entre els quals les obres teatrals- i una setantena de cartes. K.O. i Setmana de festes, escrites en la dècada dels 50, parlen de les ambicions, les rivalitats i les hipocresies de la societat i es conserven al fons Joaquim Amat-Piniella de l’Arxiu Comarcal del Bages. Setmana de festes incorpora, també, alguns afegits escrits a mà del mateix Amat. I com que la finalitat, remarca Aloy, és «difondre i donar a conèixer el llegat del manresà i facilitar-ne la lectura i l’estudi», memoria.cat ha reproduït les fotografies de totes les pàgines dels originals i n’ha fet la transcripció completa.

A més, i per valorar-ne «la qualitat literària i la seva translació a escena», l’entitat va demanar una anàlisi al filòleg i escriptor Jordi Estrada, i l’opinió de la directora i actriu teatral Fina Tapias. I la resposta va ser unànime quant a la capacitat dramatúrgica de l’escriptor. Mai no representades, el millor que podria passar, remarca Aloy, és que «algun dia K.O. i Setmana de festes es poguessin portar a escena». Demostren, diu, «la seva habilitat per a la comèdia i la sàtira i la voluntat de retratar la realitat de la societat». Era sabut, apunta Aloy, que Amat-Piniella havia estat un espectador habitual de la «cartellera teatral barcelonina i manresana dels anys trenta», a més de publicar al diari manresà El Dia «opinions i crítiques teatrals». Quant al perquè va decidir escriure teatre, Jordi Estrada assenyala en l’escrit que acompanya la reproducció d’aquestes peces a memoria.cat que, probablement, Amat-Piniella va redactar aquestes dues obres en part «per contribuir modestament al redreçament cultural i teatral del país i també per mirar de complementar la migradesa del sou com a escrivent en una casa comercial».

Com explica Estrada, Amat dona pistes d’aquesta migradesa en l’epistolari que manté amb Agustí Bartra (publicat també a memoria.cat) i que fa referència a la creació de les obres teatrals de les quals no se sap, exactament, quan van ser escrites. En una carta del 22 d’octubre del 1953, Amat parla d’una de les dues obres de teatre: «em veig negre per arribar al cap de mes. He provat de trobar alguna feina editorial per omplir les hores sobreres, però tampoc surt. En vista d’això, amb un excel·lent amic meu hem començat una col·laboració literària, el primer resultat de la qual ha estat una comèdia que no podem estrenar (momentàniament és aquest l’únic obstacle) perquè no hi ha companyia catalana». I afegeix: «L’estem posant en net per enviar-te-la. Esperem que un cop l’hagis llegida, ens facis el favor de presentar-la al premi Emma Alonso».

En una nova carta a Bartra, del 23 de desembre de 1953, el manresà escriu: «Un d’aquests dies, ja mecanografiada, t’enviarem la comèdia K.O. La nostra idea ha estat fer una obra «representable» [...] Ens interessaria que el jurat tingués esment d’aquest propòsit, ja que a l’hora de jutjar el llenguatge dels nostres personatges, podran observar que parlen com la gent del carrer parla a Barcelona avui dia». Es desconeix el nom del co-autor de la peça teatral i la resposta de Bartra a la petició d’enviar K.O. al premi. Amat-Piniella va escriure més peces teatrals? «Suposo que ho sabríem», diu Aloy.