Què deia la censura franquista de «Plácido»?

«Lo grave está en que se atacan a fondo cuestiones dogmáticas y tradicionales reconocidas por la Iglesia, cuales la Caridad, la Oración y el Matrimonio, y para colmo, la noche misma de Navidad, cerrada a toda esperanza. Estimamos que debe prohibirse.» «Caricatura basta, ordinaria, que no hace en absoluto reir y eficacia moral discutible porque la película es aburridísima. [...]. Mala película y película insana.» Són algunes de les frases que la censura franquista va dedicar a Plácido, el film que Luis García Berlanga va rodar a Manresa el març de 1961. La censura, com és sabut, va començar aplicant les tisores al títol i va continuar retallant algunes escenes fins que es va autoritzar la pel·lícula per a majors de 16 anys.

El portal memoria.cat ha reunit per primer cop tota la documentació de l’expedient de censura del film, que es pot consultar des d’avui (cliqueu aquí) en la web dedicada al rodatge del film a Manresa, que firma Fina Oliveras, de l’Associació Memòria i Història de Manresa. La importància rau, explica Joaquim Aloy, de l’entitat, en la recopilació del conjunt de tots els informes elaborats per la Junta de Classificació i Censura de la pel·lícula, que es conserva a l’Arxiu General de l’Administració, a Alcalá de Henares. Un parell o tres d’aquests documents es van exhibir fa uns anys en una mostra dedicada al cineasta valencià a la seva ciutat.

El primer, el títol

Com apunta Aloy, en el cas de Plácido, però en tots els films del García Berlanga, «la censura va filar prim». Els problemes van començar quan es van demanar els permisos per al rodatge. El títol original de la pel·lícula, Siente un pobre a su mesa, va ser prohibit d’entrada. També es va rebutjar la segona proposta, Los Bienaventurados: «Consultada la presente petición [el censor] estima que no procede aceptar el nuevo título, dado el carácter básicamente evangélico de los Bienaventurados». I es va arribar a Plácido, el nom del protagonista que, finalment, és el que es aprovar, tot i que, com s’explica en la web, «un informe del 14 de setembre de 1961 advocava directament per la prohibició» del film. Del conjunt de comentaris dels censors, en destaquen els que qualifiquen el film d’atac directe a la religió, a la ‘tradició’ espanyola i els que defineixen de «dolenta» el que seria una obra mestra del cinema espanyol, nominada a l’Òscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 1962.

'Acortar la escena de la liga...'

Amb els censors no se salvava l’apuntador... ni Rafael Azcona, autor del guió amb el mateix director: «Asoma demasiado el humor negro de Azcona sin que apenas haya un personaje equilibrado y digno que dé réplica a la insensatez general.» Tot i que en una primera ronda d’informes del setembre de 1961, diversos censors eren partidaris de prohibir directament la pel·lícula, finalment van permetre la seva exhibició, però amb diferents canvis com «acortar la escena de la artista poniéndose la liga, dejando solamente un plano medio rápido». En una segona ronda, l’octubre de 1961, els informes van ser una mica més favorables quant a la «qualitat cinematogràfica». En la documentació aportada per memoria.cat, també es pot trobar un informe sobre les reaccions del públic i la revisió, el 1973, per autoritzar el film a majors de 14 anys.

Repressió cultural

El recull, explica Aloy, ajuda a entendre «el funcionament de la censura cinematogràfica, un element important de la repressió cultural de la dictadura franquista». La documentació original de la censura de Plácido (més d’una setantena de comunicacions) està dividida en cinc apartats i, a més de tots els informes dels censors, memoria.cat ha afegit documents que expliquen el procés de creació de la pel·lícula

Rodatge a Manresa

El film es va rodar a Manresa el març del 1961. Després de descartar Vitoria, l’equip de producció va considerar que Manresa s’adaptava perfectament al guió: una «ciutat petita i grisa de províncies». Els principals escenaris van ser al centre històric: la Plaça de Sant Domènec, el carrer del Born, la Plana de l’Om, el carrer de Sant Miquel, la Plaça Major, la Baixada del Pòpul i les escales del Carme, entre d’altres localitzacions. També, l’estació del Nord, el pont de l’estació i la llavors recentment coberta Via de Sant Ignasi. La ciutat es va bolcar en el rodatge.

Subscriu-te per seguir llegint