«Les dones són l’últim baluard de la democràcia, han patit el patriarcat»
Escrivint, ensenyant i fent política a Madrid, l’autor vilanoví defensa la democràcia amb radicalitat, com en el seu darrer llibre, «El franquisme en temps de Trump»

Francesc-Marc Álvaro alerta de l’auge de l’autoritarisme en el seu nou assaig / ACN

El periodista i escriptor Francesc-Marc Álvaro(Vilanova i la Geltrú, 1967) no vol que torni l’Europa de Mauthausen, on va ser deportat i assassinat el seu oncle Francesc. A l’assaig El franquisme en temps de Trump, alerta de l’auge de l’autoritarisme i la destrucció de la veritat. Diputat d’ERC al Congrés, presentarà el llibre a Manresa, en data per concretar, després que s’ajornés l’acte previst fa uns dies.

"El franquisme en temps de Trump"
Francesc-Marc Álvaro
Pòrtic Ed.
18,90 euros / 192 pàgines
Assaig, política
Es veia a venir que l’autoritarisme rebrotaria?
Fa quinze anys, no ho veia a venir. Hi havia els Le Pen, pare i filla, però estava molt acotat a França.
Com s’explica la irrupció sobtada del fenomen?
Es va produir, prèviament, una gran erosió, el cràter de l’antipolítica, i sobre aquest cràter s’erigeix l’acció populista ultra i europea. Sense antipolítica, no tindrien una ciutadania disposada a seguir-los. Sobre l’antipolítica també es van erigir altres actors, com Podemos, però ja els ha passat el moment.
Per què es produeix?
D’una banda, per les avaries de les democràcies; de l’altra, per la percepció alimentada de manera intencionada que el món és pitjor del que és. El gran èxit dels populistes i de les dretes és generar percepció de caràcter negatiu. Un cop difosa, ve la por, i el populisme presenta el seu programa dient que per sortir del daltabaix cal votar-los.
2008, amb la crisi, és un punt d’inflexió?
En part, sí. Hi ha una connexió amb la crisi econòmica, l’empobriment de les classes mitjanes, la ruptura del pacte social que fins i tot Reagan i Tatcher van mantenir, ... Sobre l’empobriment es crea un sentiment de desprotecció perquè hi ha demandes que no tenen respostes, fallen els canals de participació, a les coses urgents es respon amb lentitud, es fa servir un llenguatge que no s’entén.
S’ha arribat a un punt greu?
El moment actual interpel·la els partits: les avaries del sistema i els debats que no s’han fet o no s’han fet bé. En la socialdemocràcia, en la qual jo m’inscric, té a veure amb silencis que la ultradreta ha aprofitat, com el tema de la immigració. Les esquerres no en parlaven i tenen por que ho facin els ultres i sigui l’única veu que arriba al poble. Anem tard, però ja es debat com evitar que qui s’absté o sent desafecció per la política caigui del costat dels ultres.
Per què no es va fer abans?
Por d’obrir debats, per prevenció ideològica, inèrcia, comoditat, ... i ara els hem de fer per força. I també el debat de la seguretat. El més progressista és la seguretat pública, perquè els rics se la poden pagar.
Trump i Putin són uns abusadors, un de cada banda, i els seus imitadors van provant els límits
Trump és un símptoma?
Trump és l’expressió d’una època i el líder moral i espiritual. Si ets un líder europeu o sud-americà, vas a Washington i et donen el kit que els ha funcionat. Vox és neofranquista i trumpista i Aliança Catalana és xenòfoba i trumpista. Ambdós són trumpistes. I això els connecta amb Orban, Meloni, ...
Trump va perdre i va tornar.
El 2016 va ser un assaig, ara té més contingut i ha sortit de l’armari. En el primer mandat, va provar què es podia fer. Bannon va crear franquícies a Europa i Amèrica. El que veiem ara, s’ha anat treballant.
Com s’ha d’afrontar el combat?
La condició prèvia és la unitat dels demòcrates: l’esquerra verda, la socialdemocràcia, els republicans, els democristians, els conservadors moderats, els liberals. No volem tornar al món anterior al 1945, que ens porta al desastre. Com pot ser que la Unió Europea plantegi crear camps de refugiats i migrants en altres països? És èticament reprovable, lamentable, i és un oblit de les lliçons de la història.
El PP també hi ha de ser?
Merkel, democristiana, sempre va tenir clara una línia que no es podia creuar, calia mantenir els ultres a ratlla. És una brúixola moral. El PP ha d’estar amb els demòcrates, però no ho ha fet, fa seguidisme de Vox. València és el laboratori: per escollir un president, han donat als ultres tot el que han demanat.
Per què als joves els atreu l’extrema dreta?
Hi ha una apropiació de la rebel·lió per part dels ultres. Als anys 20 i 30 del segle XX, el nazisme i el feixisme es definien com a antiestablishment. Ara fan el mateix, però amb un mòbil a la mà. És la mateixa estupidesa gregària, ara amb una arma de destrucció massiva, que són les xarxes. Multipliquen la propaganda que feien Goebbels i Stalin. És una diferència de grau, no de substància. Però em sembla més important la destrucció de la veritat. La destrucció que provoquen les joguines electròniques supera la propaganda totalitària del segle XX, que volia substituir la veritat per discursos fantasiosos. Ara es tracta de la distinció entre veritat i mentida. Una part del públic diu: com que no puc saber què és veritat, ho serà el que digui el líder. Això sí que és nou. I és més destructiu que l’arribada al poder de la ultradreta, ens porta a un món d’esclaus. El repte de restaurar la veritat factual és més important que frenar els ultres.
Amb els joves no hi comptem?
Les enquestes diuen que la barrera més alta contra Vox són les dones i els jubilats. Els mascles de 20, 30 i 40 anys són el peix que picarà l’ham de Vox i altres partits ultres. Les dones són l’últim baluard de la democràcia, tenen millor memòria del que és una societat autoritària perquè han patit el patriarcat. Hem d’ampliar el camp d’acció.
Vox i AC tenen un límit?
No ho sé, també ho deien de Trump. Ell i Putin són dos abusadors, un de cada banda, i els imitadors van provant els límits.
Indignar-se ja no és suficient?
Si no posem en marxa mobilitzacions i estratègia política, la indignació queda en un moment de ràbia. Com deia Camus, no ens podem permetre ni el desànim ni la possibilitat de la derrota, perquè ja sabem què és la derrota.
Subscriu-te per seguir llegint
- La zona de Catalunya on passa l'hivern Jorge Fernández, presentador de 'La ruleta de la suerte'
- Investiguen la mort d'una persona de Manresa a un bar de Sant Joan de Vilatorrada en ennuegar-se
- Una conductora de Monbus demana als passatgers que la guiïn per arribar a Manresa
- Un de cada deu testaments firmats al Bages acaba en un desheretament
- La Guàrdia Civil destapa una trama corrupta en un abocador d’Osona que va contaminar i va evadir impostos
- Els Mossos assisteixen el cotxe d'una parella atrapada al fang i descobreixen que són lladres
- La resposta d'un conductor a una clienta del bus Barcelona-Manresa: 'Les queixes, les explica a l'oficina...
- Aleix Serra, meteoròleg: 'El gruix de neu podria batre récords aquest hivern al Prepirineu