Un llibre de Farell aporta les claus per entendre el romànic

L'encimbellada col·legiata de Sant Vicenç de Cardona, el monestir de Sant Pere de Rodes que atalaia el cap de Creus, les esglésies de la vall de Boí i l'icònic Crist en Majestat de Sant Climent de Taüll, joia de la corona del Museu Nacional d'Art de Catalunya, les set figures del davallament d'Erill la Vall repartides entre Vic i l'equipament de Montjuïc, la portalada del monestir de Ripoll, els cenobis de Sant Jaume de Frontanyà, Sant Benet de Bages i Sant Cugat del Racó, les pintures de Pedret que llueixen al MNAC i al Museu de Solsona, el frontal d'Avià, ... El romànic és per tot arreu i llibres com el que signa Carles Sánchez Márquez -"Patrimoni romànic. L'art català dels segles XI i XII"- amb el segell Farell Editors, de Sant Vicenç de Castellet, ajuda a posar context i entendre perquè aquelles obres d'arquitectura, pintura i escultura ens continuen fascinant.

"Patrimoni romànic. L'art català dels segles XI i XII"

Carles Sánchez Márquez

Farell Editors

25 euros / 140 pàgines

Patrimoni, art

"Els darrers anys l'interès per l'art romànic ha esdevingut un veritable fenomen popular", escriu l'autor de Terrassa en la introducció d'un treball que fa un itinerari complet pels diferents aspectes que caracteritzen aquest estil al qual se li va posar nom al segle XIX. El primer a fer servir la paraula 'romanesque' va ser un rector de Norfolk, a Anglaterra, el 1812, i sis anys després el filòleg francès Charles de Gerville va fer servir la paraula 'romànic' en un to despectiu. L'arqueòleg Alexandre Lenoir, però, va capgirar la sort del mot i l'acceptació que en va fer la Comissió Central d'Arts i Monuments de França "en va garantir la ràpida difusió".

De les excursions al turisme

L'obra que edita la firma liderada per Jordi Suades s'inscriu en la col·lecció "Patrimoni català" que ja ha propiciat títols sobre el barroc, el renaixement i els castells i les fortaleses del país, aquest darrer escrit per l'avianesa Maria del Agua Cortés. Ara és el torn d'un estil que, des de la Renaixença, Catalunya ha mitificat com a art nacional. Sánchez afirma, fins i tot, de resultes d'aquesta tipificació, el valor del romànic català s'ha "sobredimensionat". No obstant això, l'autor, doctor en Història de l'Art per la Universitat Autònoma de Barcelona, assegura que "ningú no pot dubtar de la importància que, des d'un punt de vista patrimonial, històric i artístic, el llegat dels segles XI i XII té per a la Catalunya contemporània".

En aquest sentit, Sánchez rememora l'excursionisme científic de principis del segle XX que va permetre salvar del pillatge i, probablement, la destrucció molts dels conjunts murals i altres peces que en l'actualitat s'ensenyen als museus de Barcelona, Vic i Solsona, entre altres localitats del país. "El romànic constitueix un punt d'inflexió en la història del món occidental", afegeix, i indica que "des de l'inici de l'edat mitjana, es desenvolupà un art comú capaç d'imposar unes mateixes directrius estilístiques arreu d'Europa i es consolida com una de les primeres manifestacions artístiques veritablement internacionals del període medieval". El romànic és, en paraules de l'expert, "un fenomen tant espiritual com artístic" que va néixer gràcies a la coincidència de factors com la reforma gregoriana, l'expansió del monacat, la difusió del culte de les relíquies i el desenvolupament del pelegrinatge".

Les obres que contemplem avui en dia ens transmeten la Catalunya dels segles XI i XII, una època en la qual l'església va utilitzar els programes iconogràfics de les esglésies per fer arribar la seva doctrina a una població majoritàriament analfabeta. Encara que veiem esglésies nues de color, hem d'imaginar-les atapeïdes de pintures murals.

Un temps d'artistes anònims

L'Occident del segle XI és una pàgina de la història que, entre altres fets, es caracteritza per la construcció d'esglésies a gran escala. La decoració i la creació artística acompanya el naixement i l'expansió del nou estil. "Europa va experimentar un notable augment de la població i un creixement econòmic que va afavorir la reactivació de l'ús de la moneda i, en conseqüència, va fer possible el finançament de grans projectes constructius", anota l'historiador. Les bases per a la consolidació de l'art estaven posades, però un tret específic del període és la poca informació que tenim de l'autoria de les obres. En el cas català, "disposem de molt poques dades sobre la identitat dels seus autors materials".

Al llarg de les pàgines del llibre, es van desgranant diferents qüestions que, com el context històric i les llacunes sobre l'autoria, ajuden a assumir una mirada global al fenomen del romànic. La dialèctica entre arquitectura religiosa i civil, l'escultura i la pintura, l'attrezzo de l'altar i els camins de Sant Jaume són temes que, capítol a capítol, permeten el lector aprofundir en l'època i els seus matisos.

L'era digital comença al Romanticisme

El darrer episodi d'aquesta història el titula Sánchez "L'encís del romànic. Del romanticisme a l'era digital". I explica que "la descoberta i fascinació per l'art romànic té els orígens en el Romanticisme", la primera meitat del XIX, moment en el qual arreu d'Europa "es va tendir a un retorn cap a l'edat mitjana i el redescobriment d'un passat nacional que va implicar una revaloració dels orígens propis de cada país".

És en aquest context que la literatura de viatges i la invenció del terme 'romànic' van propiciar la mirada sobre l'arquitectura i l'art dels primers segles del mil·lenni. I a Catalunya, la fascinació va propiciar la restauració de monuments i el salvament d'un patrimoni que corria el risc de viatjar a museus de l'altra banda de l'Atlàntic. El viatge pel romànic conclou amb l'empremta que aquest estil ha deixat en artistes contemporanis com Picasso, Picabia, Miró i Tàpies, entre altres.

Des de finals del XIX fins avui, la percepció del romànic ha tingut alt-i-baixos, fins a arribar a l'auge de popularitat que la proclamació de les esglésies de la vall de Boí com a patrimoni de la humanitat, l'any 2000, va contribuir a potenciar.

Subscriu-te per seguir llegint