Rodoreda, Hitler, els animals invisibles, els extraterrestres, el mur de Berlín i molt més a les exposicions de Barcelona

La vida i l'obra de Mercè Rodoreda, la propaganda d'un català contra Hitler, la vida extraterrestre, l'art que s'està fent a Àfrica, la fotografia novaiorquesa de Helen Levitt, els vincles entre Miró i els Estats Units, la Colita més feminista, el particular i reivindicatiu univers visual de l'artista moianès Marcel·lí Antúnez, ... Els grans museus i centres culturals de Barcelona ofereixen una àmplia i variada oferta expositiva per gaudir-ne durant aquestes festes (i més enllà).

En el camp de l'art, és imprescindible pujar a Montjuïc i visitar "Tinta contra Hitler", a les sales d'exposicions temporals del Museu Nacional d'Art de Catalunya. La mostra comissariada per Plàcid Garcia-Planas i Arnau Gonzàlez i Vilalta presenta la figura poc coneguda fins ara de Mario Armengol, un ninotaire que va treballar pel ministeri d'Informació britànic en la croada propagandística contra l'Alemanya nazi de Hitler. Paral·lelament, hi ha una altra mostra, d'un format més petit, que complementa l'anterior: "Dibuixos del Museu Nacional. Espurnes de la guerra (1914-1918)", amb una setantena de dibuixos de la col·lecció del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC.

Sense marxar del Palau Nacional, durant les festes es pot gaudir a la Sala Oval amb "Natura Centrum Est. Campament Oval", que aplega treballs col·laboratius de l'última dècada realitzats per Marcel·lí Antúnez amb entitats diverses. El conjunt és una reivindicació de la natura enfront del capitalisme depredador i la majoria de dies es fa una performance participativa en què pot prendre part el públic.

El Museu Picasso va inaugurar fa unes poques setmanes la mostra "Ubú pintor. Alfred Jarry i les arts", on se situa en context la importància de l'artista francès Alfred Jarry (1873-1907), inventor de l'Ubu roi que caricaturitza el poder, en l'art de les avantguardes. El mateix Picasso va crear "Somni i mentida de Franco" a partir de la influència de Jarry.

Al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) va obrir portes fa uns dies "Projectar un planeta negre. L'art i la cultura de Panàfrica", que es publicita com la primera gran mostra internacional que "analitza les manifestacions culturals del panafricanisme des dels anys vint del segle passat fins a l'actualitat".

La primera gran exposició monogràfica de l'escultora Cristina Iglesias a Barcelona l'ha muntat La Pedrera. A "Passatges", s'apleguen prop de quaranta obres dels darrers vint-i-tres anys, peces de gran format que hibriden la concepció escultòrica i l'arquitectònica.

Cinquanta anys de la Miró

La Fundació Miró celebra el seu cinquantè aniversari amb una exposició de gran envergadura: "Miró i els Estats Units". Els noms de Louise Bourgeois, Lee Krasner, Jackson Pollock, Mark Rothko i molts altres apareixen en les sales de l'equipament creat per Sert per parlar de les influències mútues entre Joan Miró i diversos artistes nord-americans, fruit dels set viatges que l'artista català va realitzar a l'altra banda de l'Atlàntic.

El Museu Tàpies, per la seva part, aprofundeix en l'obra de l'artista que li dona nom amb l'exposició "Antoni Tàpies. La imaginació del món". El muntatge parteix de la idea de la combinació d'elements per crear un imaginari propi, en aquest cas el de Tàpies, seguint l'exemple de l'art combinatòria de Llull.

La Fundació Vila Casas ens apropa a les figures de Ramon Calsina i Sílvia Gubern. Del primer, manté oberta als Espais Volart l'exposició "Ramon Calsina. Misèries humanes", on el pintor amable es converteix també en un artista crític i compromès. A Can Framis, fa estada "Esplendor. Tornar a l'origen", de l'artista, poeta i sanadora energètica Sílvia Gubern, absent a la ciutat des de feia trenta anys.

La galeria Artur Ramon Art uneix dues figures rellevants, Jaume Súnico i Francesc Gimeno en la mostra "La subversió de la pintura": malgrat que pertanyen a èpoques diferents, els uneix la concepció de la pintura com un acte radical i emotiu.

A "Veus del Pacífic", el CaixaForum convida a fer una immersió en l'art mil·lenari de les illes oceàniques del Pacífic, una creativitat que s'ha manifestat en objectes quotidians i d'ús cerimonial. El projecte posa davant de l'espectador més de dos-cents objectes de diverses èpoques i cultures.

Fotografia des de diversos punts de vista

Per als amants de la fotografia, el centre KBr de la Fundació Mapfre presenta "Helen Levitt", la primera antologia de la fotògrafa novaiorquesa (1913-2009) que es munta a partir de la totalitat dels seus arxius. Levitt va ser una autora centrada sobretot en la vida quotidiana de la seva ciutat, però la mostra de més de dues-centes fotografies inclou també els treballs que va dur a terme a la ciutat de Mèxic. Les instal·lacions de l'equipament ubicat a la Vila Olímpica també inclouen les propostes guanyadores del KBr Flama 2025, una selecció de quatre joves autors entre els quals la martorellenca Irina Cervelló amb "Opac", on tracta el vincle entre la seva localitat natal i la fàbrica Solvay.

El DHub (nova denominació del Museu del Disseny instal·lat a Glòries) hostatja "Colita. Antifémina", una exposició que revisita el projecte que van dur a terme la fotògrafa Isabel Steva Hernández, coneguda com a Colita, i l'escriptora Maria Aurèlia Capmany, l'any 1977, per fer el primer llibre gràfic que es declara obertament feminista dels anys de la Transició.

La Fundació Colectania aborda la qüestió de l'estatut de la imatge en l'exposició "L'art de navegar", en la qual les obres de diversos artistes reflexionen sobre l'evolució de la imatge des de la representació del món físic al control i la confusió del món digital. Per la seva part, l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona exposa "Cèsar Malet. Autoretrat. Ironia, estètica i passió", una retrospectiva de l'obra d'un fotògraf, Cèsar Malet (1941-2015), que va saber combinar i unir l'art amb l'ofici. El Palau Robert també aposta per la fotografia amb "Les corbes de la ment", un projecte de Núria López Torres que analitza la vulnerabilitat de les persones i l'auge dels problemes de salut mental.

Rodoreda, la radical

Un dels grans projectes expositiu del moment és "Rodoreda, un bosc", que es desplega al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) fins a la primavera. La mirada particular de la comissària Neus Penalba apropa el lector a l'obra i l'imaginari de l'escriptora Mercè Rodoreda ("La plaça del Diamant", "Mirall trencat", ...), incidint en la radicalitat de la seva escriptura

Al DHub també és molt interessant la mostra "Matter Matters. Dissenyar el món", un projecte que hi fa una estada de llarga durada amb un ull mirant al present i un altre al futur, a través dels reptes del disseny. Més enllà de la qüestió merament estètica, el muntatge reflexiona sobre les crisis contemporànies, com l'escassetat de matèries primeres, els dèficits ecològics i les polítiques colonialistes.

La Virreina Centre de la Imatge exposa "El retorn de la mirada. La tasca política de narrar", de Paloma Polo, que reuneix diversos treballs realitzats des del 2010 fins a l'actualitat. L'artista madrilenya qüestiona el concepte d'Història i els processos que el construeixen.

Éssers de la terra, éssers del més enllà

Hi ha vida extraterrestre? Aquesta és la pregunta que planteja l'exposició en curs al CosmoCaixa, on s'apunten les respostes que la fascinació per altres formes d'existència més enllà del nostre planeta ha generat en molts autors. "Extraterrestres. Hi ha vida fora de la terra?" estarà obert fins a finals d'agost.

El Centre Martorell d'Exposicions acull la mostra "La invenció del temps", que indaga en la naturalesa científica, filosòfica i cultural d'un concepte tan rellevant com el 'temps'. Aquest equipament de la Ciutadella és una de les més recents incorporacions al mapa de museus de la capital catalana. Al Museu Blau, podem veure "Animals invisibles", on es dona la paraula a la biodiversitat que tenim amagada a la nostra mirada habitual. Un conjunt enorme d'espècies que fan possible la vida al planeta.

L'empremta del Mur de Berlín

L'Espai Immersa del Poblenou planteja a "El Mur de Berlín" un viatge en el temps per conèixer què va ser i va significar la construcció i la caiguda d'una barrera física que va marcar la vida de milers de persones i que va metaforitzar la Guerra Freda entre el capitalisme i el comunisme. La mostra exhibeix més de 200 objectes i 10 metre originals del mur.

En el terreny de la història, també s'ha de remarcar "El poble gitano de Catalunya: història i cultura", que es pot visitar al Museu d'Història de Catalunya. Una exposició de gran format que recorre el trajecte viscut pel poble rom i destaca les aportacions fetes a les diverses cultures i territoris on ha arrelat la seva gent. En la mostra pren importància el paper de les comunitats gitanes de Catalunya.

Montserrat, al Marés

Vinculat amb el mil·lenari de l'abadia, el Museu Marés acull "Montserrat, mare i terra", que tracta sobre el col·leccionisme i la devoció per la imatge de la Mare de Déu, el monestir i la muntanya. Un col·leccionisme devocional que s'explica a través d'una quarantena de peces, la majoria del fons del mateix Frederic Marès.

El Museu de la Música ret homenatge en l'exposició "Conxita Badia. Vine tu i les cançons" a una gran soprano de qui aquest 2025 s'ha commemorat que va morir fa cinquanta anys.