Una idea de 14 milions de llibres

Només algú capaç de publicar un llibre en blanc podia imaginar una col·lecció de contes infantils sobre dones empoderades que s’escamparia per tot el món i, al cap d’onze anys, ja hauria venut 14 milions d’exemplars. Sí, 14 milions. «Quan vaig presentar el projecte a la Idoia Moll, de seguida em va dir que sí», recorda Maria Isabel Sánchez Vegara. Va començar amb la figura carismàtica de Coco Chanel i la marxa de Pequeña& Grande, Petita&Gran en català, va ser imparable. Aquesta és la història d’un dels projectes més impressionants de l’edició espanyola recent amb Alba Editorial, del grup Prensa Ibérica, com a protagonista.

«Sí, la vida m’ha canviat d’una manera espectacular», reconeix la barcelonina nascuda el 1973, llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Autònoma. «Vaig estar vint anys treballant en el camp de la publicitat, amb la sensació de no tenir vida, perquè feia molta feina i en treia poc», rememora la Misa, nom pel qual la coneixen els amics i coneguts. «Feia de copy i des de petita m’agradava escriure», afegeix.

I un dia va tenir una idea abans de tenir la gran idea. «Vaig escriure un llibre per adults amb el títol "Yo, el libro de tu vida", era un llibre conceptual, amb 100 pàgines on hi havia una pregunta en cadascuna d’elles, la resta estava en blanc, i el podies regalar buit, tal qual, o bé escrit amb les respostes. Com una biografia guiada». Sona estrany i atrevit: «tenia sis mil euros estalviats i en vaig fer una tirada de mil exemplars, amb pàgina web i un booktrailer i tot». Resultat: «en sis o set mesos, ja els havia venut tots, i aleshores vaig anar a Alba Editorial per si els interessava fer la segona edició».

La llavor estava plantada. «Jo no tinc nens, i no sabia com estava el món de l’edició infantil; quan van néixer els meus nebots i nebodes, vaig veure que estava igual que quan jo era petita». Era el moment, doncs, de superar els contes de princeses i oferir a les nenes (i també als nens) històries diferents, models de dones independents que han contribuït a fer millor la vida de la comunitat des de l’art, la ciència, la música, la literatura, la moda, la tecnologia, la lluita pels drets civils, el feminisme, l’esport, ... «Les idees apareixen en molts caps a la vegada», reconeix Sánchez Vegara. El 2014, en l’ambient ja flotava la necessitat de reescriure el relat sobre la condició femenina i no en va ben poc després van emergir aquí i allà projectes com els Contes de bona nit per a nenes rebels de l’autora italiana Elena Favilli. «És la història de les dones oblidades», apunta l’escriptora barcelonina.

Per tant, si el mercat no ve a tu, ves tu al mercat i abasteix-lo amb el que hi trobes a faltar. L’entesa entre la Maria Isabel i l’editora Idoia Moll va ser ràpida i així va néixer la col·lecció de contes il·lustrats per a infants Pequeña&Grande, amb el volum inicial sobre Coco Chanel. «Una amiga meva estava llegint un biografia de la dissenyadora i m’anava explicant coses», recorda: «ella va crear la imatge de la dona moderna, a qui va alliberar de la cotilla, era una dona que no depenia de cap home, estèticament és interessant, ... tenia clar que la primera havia de ser ella».

Sánchez va contactar amb l’artista Ana Albero per il·lustrar el número inicial de la col·lecció. «Vivia a Berlín, el seu estil té un toc infantil, però no ho és del tot, i mai havia fet res per a la canalla», comenta: «va dir que sí i jo hauria volgut que ella fos la il·lustradora de Pequeña& Grande, però no li va interessar i per al segon número vaig anar a buscar una altra artista». La negativa va tancar una porta, però en va obrir una altra: l’autora i l’editora van decidir que contractarien diferents il·lustradores perquè «cada personatge et demana un tipus d’il·lustració, ja que hi ha personatges antics i altres que són contemporanis; va ser un gran encert perquè això li ha donat molta riquesa». No obstant la pluralitat de veus creatives, s’observa en el conjunt un to comú que vertebra la col·lecció.

«Després vam fer la Frida Kahlo i vaig començar a tenir l’esperança que Pequeña&Grande podia tenir recorregut», explica l’escriptora catalana: «tants anys de treballar en publicitat et fan veure quines coses poden funcionar». La realitat ha superat l’expectativa i ha desbordat qualsevol previsió. «A la nevera de casa vaig penjar un cartell que deia ‘he venut un milió de llibres’, amb l’anhel que em pogués dedicar a això». Dit i fet. Maria Isabel Sánchez Vegara i Alba Editorial han bastit un imperi.

Anglaterra, I love you

La tria dels personatges «va ser molt fàcil, es tractava d’agafar les dones que m’hauria agradat conèixer de petita, els primers vint o trenta noms van sortir de seguida». L’actriu Audrey Hepburn va aparèixer al tercer número, i la van seguir l’aviadora Amèlia Earhart, l’escriptora Agatha Christie, la científica Marie Curie, la cantant Ella Fitzegerald, la primatòloga Dian Fossey ... i, en el número 9, la poetessa Glòria Fuertes. «Jo n’era molt fan», admet Sánchez Vegara.

«Aquesta col·lecció li està dient als infants que han de trobar allò que tenen d’únic i especial i que no han de deixar escapar els somnis, encara que hi hagi gent que et digui que no ho aconseguiràs», explica la creadora del projecte, una autora que, segons dades de l’Instituto Cervantes, s’ha convertit en la segona escriptora viva en castellà més traduïda del món, per darrere d’Isabel Allende. «I això que els títols en anglès no compten», aclareix.

Un nou capítol d’aquest relat es va obrir quan «la gent em preguntava on són els nois». Maria Isabel Sánchez Vegara explica que «els llibres, sempre ho he dit, no són només per a les nenes, també els poden llegir els nens, però ens vam obrir a fer personatges masculins i això va ser tot un encert perquè la col·lecció va guanyar coherència i universalitat». D’aquesta manera, va néixer Petit&Gran.

La xifra de 14 milions d’exemplars venuts arreu del món en 30 idiomes diferents beu directament de l’èxit imponent de la col·lecció en el món anglosaxó. Fins al punt que «fa cinc i sis anys que escric totes les històries en anglès i, després, algunes es publiquen en castellà i català». El fenomen ha adquirit una dimensió majúscula al mercat literari en llengua anglesa, ja que si en les llengües oficials a Catalunya ja han arribat a les llibreries 55 títols, en l’idioma que es parla al Regne Unit i els Estats Units de «Little People, Big Dreams» n’han sortit 120. Es dona la paradoxa que el volum de Messi ja es pot comprar a Londres però encara no a Barcelona. «Jo ja estic escrivint el número 150», indica l’autora: «l’anglosaxó és un mercat molt més àgil i gegant que el d’aquí; l’any vinent en farà deu que van començar a sortir els llibres en anglès». I apunta un somni: una obra de teatre musical sobre la col·lecció.

«Vaig a Londres dos o tres cops l’any», comenta, i sempre queda meravellada de la potència editorial de la llengua anglesa. Una iniciativa que la té enamorada, i que confia viure per primer cop d’aquí a uns mesos, és el World Book Day, que se celebra el primer dijous de març. «Els nens van a classe amb el seu llibre preferit i disfressats del personatge que més els agrada, és preciós, si mires Instagram veus un munt de fotos de nens i nenes que van a l’escola ben contents», explica Sánchez: «a Anglaterra fan moltes coses d’aquest estil; durant la covid, Amazon va donar prioritat als enviaments de llibres infantils». En aquest sentit, creu que a casa nostra «fem curt en aquest tipus d’iniciatives, ens fan falta més idees divertides».

Escriure els trets principals de la vida d’una personalitat destacada que ja no és entre nosaltres és un risc controlat, però les biografies dels vius encara no estan tancades i poden incloure capítols ben poc exemplars i allunyats de la filosofia de la col·lecció. «Les persones no som perfectes, intento explicar que tothom fa el que pot i amb la millor intenció», conclou.

Un cas de figura contemporània inclosa a Pequeña&Grande és el de Taylor Swift. «Personatges com ella són més propers als nens perquè formen part de la seva realitat i entenen bé el missatge de creure el somni i perseguir-lo», anota.

Els valors positius són la paret mestra d’un edifici al qual no pot entrar tothom. «No em penedeixo de cap personatge, perquè si algun té algun episodi fosc, el que ha d’entendre el lector és que això també forma part de la condició humana», però hi ha gent que no entraria mai a la col·lecció «ni que m’ho demanessin», com ara Donald Trump.

L’home del barret vermell

De tots els volums publicats, l’escriptora n’està ben satisfeta. I és conscient que les possibilitats són gairebé infinites: d’homes i dones amb vocacions i fites admirables n’hi ha per comprar i vendre. I en la llista mental de Sánchez Vegara hi ha noms que van passant els anys i no surten del calaix dels bons propòsits. «Fa deu anys que tinc el Jacques Cousteau a la llista, tinc moltes ganes de fer-lo perquè era un ídol de petita, amb el barret vermell; va inventar l'escafandre autònom, que va permetre el busseig lliure», afegeix. A la llista de pendents també hi ha l’Alèxia.

Un personatge cada mes que trien l’editora i l’autora, sempre amb la mirada posada en la diversitat de països i visions del món per a les quals es publiquen els llibres. «Això és un work in progress, tens llibres sobre la taula en diferents moments del procés d’edició», anota: «n’hi ha que s’estan escrivint, d’altres tenim els esbossos, s’ha de triar el color, la portada, ... Hi ha molta gent implicada».

Després d’onze anys, són milions els nens i les nenes que han tingut un llibre de la col·lecció entre les mans. «Potser, fins i tot, el proper Messi haurà llegit un dels contes», fantasieja una dona que ha fet realitat la fantasia.

Subscriu-te per seguir llegint