El Jan i la Júlia no són els més trapelles de l’escenari

Menjar, descansar, molta aigua i el millor dels ànims: aquests són els ingredients de la fórmula que permet Núria Masip i Esteve Roig, la Júlia i el Jan, sobreviure a la marató de funcions que va començar en el plujós i desagradable dissabte al matí a la sala petita del Teatre Kursaal de Manresa. Tres ahir, tres avui i tres demà; superat el traspàs d’any, dues més el 2 de gener, tres el 3 i les dues darreres el 4. Un total de 16, rècord de l’espectacle "El meu primer Nadal al Kursaal", un projecte que es va estrenar el 2012 i compleix 14 edicions.

«Voleu ajudar-nos a decorar l’arbre de Nadal», van demanar els dos germans als infants de 2 a 6 anys asseguts en coixins entorn de l’escenari. Els va faltar temps per aixecar-se i agafar una bola i penjar-la. Ells i elles, amb la mirada innocent i el rostre embadalit, són la raó de ser d’un muntatge que va idear Cristina Gonzàlez i dirigeix Sílvia Sanfeliu, amb un trio musical en directe format per David Sisó (piano), Alexis Cabrillana (baix) i Ernest Larroya (bateria).

Per la monistrolenca Masip és el quart any fent de Júlia, per a Esteve Roig el debut. L’actor de la Beguda Alta (Masquefa) ha passat de fer d’Osman a "Mar i cel a posar-se a la pell del trapella Jan en superar el càsting que va convocar el Kursaal quan Max Navarro va entrar a l’acadèmia d’Operación Triunfo. «Ha anat molt bé», declarava ahir després de la funció inaugural: «i tenir els nens al davant fa que tot canvïi respecte dels assaigs». L’anoienc va assistir a una sessió l’any passat perquè «ens coneixem amb el Max» i reconeix que «em va agradar molt».

Del tió a les nadales

L’espectacle recorre tots els tòpics que fan recognoscible Nadal, des del pessebre i l’arbre fins al ninot de neu, el mitjó a la xemeneia, les nadales, el Pare Nadal amb els seus rens i l’imprescindible tió. No hi falta res i la participació dels joves espectadors injecta adrenalina i bones vibracions a un espectacle concebut des de la bonhomia i la felicitat pròpies de les dates, tot plegat amanit amb molta música, com la lluita de coreografies entre l’angelical "Les dotze van tocant" de la Júlia i l’infernal "Allà sota una penya" del Jan, l’encomanadissa "Aquí és Nadal i estic content" de La Pegatina i els clàssics "Fum, fum, fum," "Santa Nit", "El rabadà" i "El noi de la mare".

«Cada funció és nova», admet Núria Masip, que ja porta un grapat de representacions d’"El meu primer Nadal al Kursaal". L’imprevisible comportament de les criatures obliga els intèrprets a improvisar perquè no saps mai quan un infant es quedarà sol i esmaperdut al mig de l’escenari.

La interacció comença quan els germans entren en escena i s’adonen que no estan sols i continua quan demanen la col·laboració del públic -fins i tot la d’un adult per conduir el trineu del pare Nadal-. Els nens i les nenes són convidats a fer soroll amb una pandereta i a picar el terra amb bastons per fer cagar el tió. Sensació de risc, però els petits són gent sensata.

A la sortida, el Jan i la Júlia fan un regal als infants i s’hi fan fotos. És el punt final a una idea que ha fet fortuna i que, en unes jornades festives carregades d’actes suspesos per la pluja, té la virtut que no queda a expenses de les inclemències meteorològiques. Hi ha força funcions exhaurides, però en algunes encara queden entrades.

Subscriu-te per seguir llegint