Mor l'actriu francesa Brigitte Bardot als 91 anys

L’actriu i cantant francesa Brigitte Bardot (París, 1934) ha mort aquest diumenge als 91 anys, segons ha informat la seva fundació en un comunicat.

Bardot va assolir la fama internacional amb la pel·lícula I Déu va crear la dona (1956), escrita i dirigida pel seu aleshores marit, Roger Vadim. Tanmateix, a principis de la dècada de 1970 va anunciar la seva retirada del cinema i es va tornar cada vegada més activa políticament, especialment en la defensa dels drets dels animals.

Nascuda el 1934 a París, Bardot va créixer en una família catòlica tradicional, però va destacar prou com a ballarina per poder estudiar ballet i obtenir una plaça al prestigiós Conservatori de París. Paral·lelament, va trobar feina com a model i va aparèixer a la portada de Elle el 1950, amb només 15 anys.

La seva trajectòria com a actriu va començar el 1952. El seu primer gran èxit va arribar amb I Déu va crear la dona, dirigida per Roger Vadim el 1956, que va obtenir reconeixement internacional. Tot i que no va ser la seva primera pel·lícula, és àmpliament reconeguda com la que la va situar al centre de l’atenció pública.

A principis de la dècada de 1960, Bardot va aparèixer en una sèrie de pel·lícules franceses de gran repercussió, entre les quals el drama nominat a l’Oscar La veritat, d’Henri-Georges Clouzot; Un assumpte molt privat, de Louis Malle (al costat de Marcello Mastroianni); i El menyspreu, de Jean-Luc Godard. A la segona meitat de la dècada, Bardot va acceptar diverses ofertes de Hollywood, entre elles ¡Viva María!, una comèdia d’època ambientada a Mèxic amb Jeanne Moreau, i Shalako, un western amb Sean Connery.

Bardot també va tenir una carrera musical, que va incloure l’enregistrament de la versió original de Je t’aime… moi non plus, de Serge Gainsbourg, que aquest havia escrit per a ella mentre mantenien una relació. Es va retirar de la interpretació el 1973, als 39 anys, després de rodar la pel·lícula romàntica La edificant i alegre història de Colinot. El seu objectiu principal va passar a ser l’activisme en defensa dels animals, unint-se a les protestes contra la caça de foques el 1977 i fundant la Fundació Brigitte Bardot el 1986.

L’actriu francesa havia estat hospitalitzada en diverses ocasions els darrers mesos. El passat mes d’octubre va transcendir als mitjans que es trobava ingressada a Toló des de feia setmanes per una intervenció quirúrgica a causa d’una malaltia greu.

En els darrers anys, Bardot va generar controvèrsia amb declaracions sobre política, migració o el món de la caça. Algunes d’aquestes li van valer condemnes per difamació. «La llibertat és ser un mateix, fins i tot quan incomoda», va escriure a l’epíleg d’un llibre titulat Mon BBcédaire, publicat a França a l’octubre.

En el llibre també afirmava que el seu país s’ha tornat «fosc, trist, submís, malalt, malmès, arrasat, ordinari, vulgar…». La dreta és «l’únic remei urgentíssim per a l’agonia» de França, afegia l’artista, que reivindicava la seva proximitat a la ultradretana Marine Le Pen.