El comiat a Lolita Rovira omple Mémora Manresa i es converteix en un homenatge a una dona "valenta"

Mai no tenia un "no" per resposta, rigorosa, propera, amiga dels seus amics i amb un "arrelat esperit manresà" que havia focalitzat, sobretot, en les manifestacions de cultura popular de la ciutat, com la Fira de l'Aixada. El comiat, avui a la tarda, de la coneguda i estimada maquilladora manresana Lolita Rovira Borràs, que moria dissabte de manera sobtada a 76 anys, ha omplert Mémora Manresa de familiars, amics, representants de les nombroses entitats cíviques i culturals amb les quals la professional manresana havia col·laborat, actors, actrius que havien passat per les seves mans i una nodrida representació institucional, encapçalada per l'alcalde Marc Aloy i exalcaldes com Valentí Junyent i Josep Camprubí. Amb la Geganta i la Gegantona dels Geganters de Manresa, que ella pentinava, presidint la cerimònia, l'adeu a Lolita Rovira s'ha convertit en un "merescut" homenatge a la seva persona. Un tribut a una dona que ha marxat "massa d'hora".

Filla, esposa, mare, sogra, àvia, companya, amiga... que deixa un "llegat de tolerància i amor a la natura", la cerimònia ha començat amb l'himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, el Virorali, interpretat a teclat i violí. Sobri, directe i intens, l'adeu ha tingut les paraules escrites per la seva amiga Assumpta, que l'ha definit de "valenta i avançada al seu temps". Esteticista, auxiliar de clínica i "pionera" a Creu Roja, aquesta dona "creativa" que volia ser perruquera, però que una al·lèrgia a les mans la va apropar al maquillatge, es va formar a cal Subirana, referent de la perruqueria local. Una dona "enamorada de la vida, el sol, el mar i la calor, i del color blanc", que va conèixer de molt joveneta el Sendy, que va tenir quatre fills i que tenia quatre nets que eren la seva "llum". Ara, en paraules de l'Assumpta, es retrobarà "amb els pares".

Maria Jesús Isard, vinculada a Els Carlins, ha llegit un escrit signat per Pilar Goñi, que no ha pogut assistir-hi, que ha destacat la "discreció" d'una dona que "feia brillar els altres", maquillant el "Rei a l'Aixada, els Reis d'Orient, el rei Carnestoltes o el Picapoll", sense oblidar els "centenars de personatges de les Innocentades" i les múltiples col·laboracions a diferents obres de teatre. "Has estimat sempre Manresa i la teva aportació ha estat gegantina". Goñi, a través d'Isard, ha recordat, també, els cursos d'estètica i maquillatge, de carrer i d'escenari, que havia impartit i els moltíssims professionals que havia maquillat en el seu pas per la desapareguda Televisió de Manresa, quan pertanyia al mateix grup que Regió7, o Canal Taronja. No era només que els deixés perfectes per als focus sinó que els ajudava, ha dit, a "asserenar-se" abans de sortir en pantalla. Perfeccionista, amb ganes de fer "perfecta" la seva feina", Goñi ha rememorat la feinada de la Lolila en el muntatge teatral L'auca de la llum, enregistrat el 2007 al Teatre Conservatori. "Has sabut estimar, has estat tot sentiment i has rebutjat honors i premis". Un "fort aplaudiment per tu, Lolita", que han secundat tots els presents a la cerimònia, ha donat pas a la segona peça musical del comiat, Imagine, de John Lennon.

Amb una poesia d'Henry Scott Holland, adaptada expressament per a l'homenatjada ("La mort no és res"), i amb My Way de Frank Sinatra, demanada expressament per la família per remarcar "la filosofia d'una manera de viure", la de la Lolita, s'ha tancat un sentit i contingut comiat ("gràcies per tot el que has fet") mentre membres dels Geganters de Manresa dipositaven un ram de la Geganta a la taula cerimonial.

Subscriu-te per seguir llegint