"Climent Forner mai no havia escrit com a capellà, sinó com a poeta"

"Soc un capellà que fa versos, però els versos els faig en tant que poeta, no en tant que capellà". Climent Forner, que moria avui a noranta-vuit anys, va emmarcar amb aquestes paraules el sentit de la seva poesia en el pròleg de L'Ull de Taüll, el primer volum de la seva obra poètica, publicat el 1983 per Llibres del Mall. Ho recordava avui l'editor berguedà de L'Albí i amic personal de Forner, Jaume Huch, amb qui va publicar més d'una vintena de llibres, per subratllar "el prejudici que ha planat en l'obra poètica de Forner, un dels poetes més destacats de les lletres catalanes, pel fet de ser capellà". La seva mort "deixa un buit molt gran" en tota una generació de lletraferits, especialment de la comarca, i la seva vetlla, aquest diumenge a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Berga, mostra clarament la dimensió cívica i social de qui va ser durant gairebé trenta-cinc anys rector de Serrateix, Viver i Sant Joan de Montdarn.

El prejudici ha planat en l'obra poètica de Forner pel fet de ser capellà"

Promotor cultural, reivindicador d'altres poetes i "compromès en la defensa de la llengua i del país", apunta Huch, Forner ha mort aquesta matinada a l'Hospital de Berga, on havia ingressat abans de Nadal: "s'ha anat apagant de mica en mica, però no ha patit i això conforta". Feia dos anys que vivia a la residència de les Germanetes de Berga "a causa de la seva edat avançada". Forner, que havia nascut a Manresa, però que vivia a la capital berguedana des dels 9 anys, va publicar amb L'Albí el seu darrer llibre, Carta al Rector de Vallfogona, el 2024. L’any 2007, amb motiu del seu vuitantè aniversari, aplegà en un únic volum la seva poesia sota el títol Preneu-m’ho tot, deixeu-me la Paraula, amb pròleg de Joan Ferrer Costa, un volum de més de 700 pàgines amb poemes del 1945 al 2007. Com explica Huch, el mateix Ferrer Costa, doctor en Filologia Hebrea i professor titular del Departament de Filologia i Comunicació de la Universitat de Girona, reivindicava la importància poètica de Forner, subratllant que "des de Josep Carner, el llibre que recollia la poesia de Forner era el més important que s'havia editat en la segona meitat del segle XX". I, diu, "tenia tota la raó. El pes de la seva poesia és extraordinari, rica en temàtica i excel·lint en el domini de la llengua". Abraça "des de la poesia més profunda i espiritual fins a la més lírica, satírica i humorística". Ferrer Costa va participar, el passat mes de maig, en l'homenatge que se li va retre a Forner a Berga.

Per a Huch, la mort de qui ha estat un amic i un mentor coincideix amb el 40è aniversari de L'Albi. I el primer títol que l'editorial va publicar va ser, precisament, de Climent Forner, el 1986, en la col·lecció Biblioteca d'Escriptors del Berguedà: Guillem de Berguedà i altres trobadors, una edició bilingüe, provençal/català. "Havíem treballat molt estretament tot i que la nostra relació ja venia d'abans, amb el Grup de Viver. Obria les portes de casa seva i l'estimació ha continuat fins al final". Amb la mort de Forner, remarca, i després de la desaparició, també, l'octubre passat, del manresà Tomàs Cabot, s'acaba una etapa "amb dos puntals i referents literaris de la Catalunya central que mereixen ser reivindicats".

I tot i ser, sobretot, conegut per la seva poesia, Huch destaca, també, la faceta de Forner com a prosista i, en especial, el dietari "íntim" Un llarg hivern a Castellar de n'Hug. Diari d'un rector, que L'Albí va publicar el 1996: "Hi va arribar per complir una mena de desterrament decretat pel bisbe, als anys 50". Forner va dirigir el Full Diocesà del Bisbat de Solsona durant una trentena d’anys i, remarca Huch, "en alguns moments, sobretot com quan escrivia en clau de país i pels drets de Catalunya, va tenir alguns problemes amb la jerarquia eclesiàstica". El "nom de ploma" de Climent Forner va ser sempre Climent Forner, i únicament signava com a mossèn, explica Huch, quan feia "versos circumstancials, com en deia, per recordatoris de la primera comunió, batejos, funerals… "Una idea que lliga amb la separació de l'obra poètica de la seva activitat religiosa. "Com Forner explicava, ell no es podia partir per la meitat" però l'etiqueta de mossèn ha fet que, segons Huch, "la generació dels 80 i 90 no l'hagin llegit". "No podem instrumentalitzar la poesia amb finalitats pastorals perquè sinó, la matem". El raonament del Climent Forner poeta.

Subscriu-te per seguir llegint