Mor mossèn Climent Forner, el patriarca dels poetes berguedans

El capellà i poeta berguedà Climent Forner Escobet, el fill de la Lola de ca la Guillema, com ell mateix es presentava, ha mort aquest dissabte 3 de gener als 98 anys. Nascut el 1927, Forner va dedicar la seva vida a defensar la catalanitat i la terra en els seus versos. Els darrers? La Nadala d'enguany, titulada Aquest nadal t'adoraré en silenci. Després de més de tres dècades a la rectoria de Viver, el 2024 es va traslladar a viure a la la Residència Nostra Senyora de Queralt de les Germanetes de Berga.Medalla d’Or de la Ciutat de Berga el 1992, el passat mes de maig, la capital berguedana va homenatjar-lo amb un acte que va repassar la seva extensa trajectòria i que va promoure Òmnium Cultural del Berguedà, Edicions de l’Albí, la biblioteca Ramon Vinyes de Berga, Grup de Viver i l’Ajuntament de Berga, conjuntament amb la família.

Vetlla a l'Ajuntament de Berga

L’Ajuntament de Berga ha lamentat la pèrdua del poeta i eclesiàstic i ha volgut mostrat "el seu condol i escalf a la família, amistats i persones properes de Climent Forner Escobet" i ha agraït la seva valuosa aportació cultural i la seva estima per la ciutat i la comarca. La Sala de Plens de l’Ajuntament de Berga acollirà la vetlla de les despulles de Climent Forner Escobet, que es farà aquest diumenge 4 de gener, de 10 a 13 h i de 17 a 19 h. El funeral es portarà a terme el dilluns 5 de gener a l’església de Santa Eulàlia de Berga, a les 11:30 h.

La seva obra

Amb més d'un centenar de llibres publicats, l'extensió i transcendència de la seva obra, així com la qualitat i la seva visió del món i el fet de ser un referent literari que ha exportat la cultura berguedana arreu de Catalunya, li va valer, el 2019, el Premi d'Honor de Cultura del Berguedà. Un reconeixement que acompanya les notables distincions cíviques rebudes, entre les quals la de Fill Adoptiu de Navàs, de Viver i Serrateix i també de Berga. Forner també va rebre el XV premi Jaume I d'Acció Cívica i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1999). Durant quasi trenta-cinc anys (1989-2024) va servir les parròquies de Viver, Serrateix i Sant Joan de Montdarn; després d'una llarga etapa com a rector de Navàs. A principis del 2024 es va traslladar a viure a la residència de les Germanetes de Berga.

Nascut a Manresa el 1927, de mare berguedana, Climent Forner es va establir a la capital del Berguedà el 1936. Va ingressar al Seminari de Solsona, on va posar els fonaments de la seva formació amb mestratges destacats com els d'Antoni Palou, Ricard Penina, Josep Pont i Gol. Va ser ordenat sacerdot el 1952 al Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona.

Des de ben aviat inicià una reeixida vida literària, que inclou un reguitzell de premis, entre els quals cal destacar la Viola d'Or als Jocs Florals de Barcelona, una bona colla de distincions a diversos Jocs Florals arreu del país i al 50è i 75è aniversari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt. Va ser un dels fundadors de la revista L’Infantil (1951) i la seva producció abasta, a part dels seus llibres en prosa i poesia, textos en antologies, col·laboracions, traduccions, i inèdits que, en conjunt, sobrepassen el centenar d'obres. Va dirigir el Full Diocesà del Bisbat de Solsona durant una trentena d’anys i la seva obra poètica, reconeguda per la qualitat i la diversitat de gèneres i registres, abraça des de la poesia més profunda i espiritual fins a una expressió lírica, satírica i humorística. Com apuntava Isidor Cònsul, la poètica de Forner va evolucionar a partir de dos eixos: "el temps, que tot ho madura i, sobretot, la doble dinàmica de canvi de l'Església durant la segona meitat del segle XX". El seu fons documental es conserva a l’Arxiu Comarcal del Berguedà des de l’abril de 2021.

En l'àmbit berguedà ha estat un promotor destacat de les activitats literàries; ànima del 'Grup de Viver', va impulsar la Biblioteca d'Escriptors del Berguedà, a més de la revista Quadern de Viver, i l'edició del goigs marians de tot el bisbat. Ha traduït de l'occità tota l'obra coneguda del trobador Guillem de Berguedà. Forner també disposa d’uns premis que duen el seu nom, impulsats per Òmnium Cultural del Berguedà per reconèixer anualment a les persones procedents d'altres territoris de parla no catalana que han optat pel català a l'hora d'integrar-se a la societat berguedana i catalana.