Berga homenatja el poeta i mossèn Climent Forner, "un home proper, generós i orgullós de la seva terra"

Proper, generós, orgullós de ser de Berga, amic dels seus amics... Cadascú destaca un aspecte diferent que fa única la trajectòria vital del poeta i mossèn Climent Forner. Adjectius que revelen la seva veritable naturalesa, la d'una persona que més enllà de ser un dels grans referents de la poesia catalana de la segona meitat del segle XX, era sobretot una persona compromesa amb la societat, amb el poble, amb el Berguedà. I la feina de tota una vida ha vist créixer els seus fruits avui, a la Sala de Plens del que sempre ha reivindicat que era casa seva, Berga, que s'ha omplert d'amics, familiars i coneguts per homenatjar-lo.

La capella ardent ha estat constantment atapeïda de persones que anaven a acomiadar-lo, des de primera hora del matí fins a darrera hora de la tarda. Tots aquells que no hi hagin pogut ser, tindran dilluns la darrera oportunitat per compartir un darrer adeu amb la família i amics. El funeral tindrà lloc a l'església de Santa Eulàlia de Berga, a dos quarts de dotze del migdia. A la vetlla d'avui hi ha assistit diverses personalitats de la comarca, com l'actual alcalde, Ivan Sánchez; el batlle que va atorgar a Forner la Medalla d'Or de la ciutat, Jaume Farguell; o qui ha estat el seu editor i amic íntim, Jaume Huch.

Sánchez definia el poeta i mossèn berguedà com "una de les figures més cabdals de les darreres dècades de la comarca" i subratllava especialment que "sempre reivindicava que era de Berga, i això als berguedans ens omple d'orgull". De la mateixa manera, l'actual batlle de la ciutat en destacava "el seu vessant molt proper al poble", especialment el poema que va fer després de l'accident l'any 1975 a les mines de Fígols, "diu molt del seu compromís social i cap al poble, sent molt crític cap als estaments religiosos i també cap a l'estat".

Personalment, Sánchez el va conèixer per primera vegada quan encara estava allunyat de la política, i precisament amb relació a la poesia sorgida després de la tragèdia minera: "Treballava al Museu de les Mines de Cercs, i juntament amb l'Alba Boixader [la directora] ens vam dedicar a enregistrar testimonis i el vam anar a entrevistar a casa seva. Era una persona que t'atrapava, fins no fa gaire demostrava que tenia una memòria privilegiada i recitava poesies de memòria" recorda. En aquest mateix sentit, conclou el batlle, "era una d'aquelles persones que quan parlaves amb ell et demostrava que era molt savi".

Un gran amic dels seu amics

Una de les persones que millor el coneixia era Jaume Huch, fundador i editor de l'Albí, el segell editorial que acompanya més d'una vintena de llibres de Forner. "El definiria per la seva generositat, amabilitat i la seva joia i alegria de viure, era una persona molt vital. Malgrat totes les penes, afrontava la vida amb molta fortalesa d'esperit. Era un gran amic dels amics, i també dels joves" explicava Huch. Prova d'aquesta manera de ser és que, "vam formar el Grup de Viver que ens reuníem a la rectoria i des del primer moment va tenir les portes obertes per nosaltres i tots els joves que s'interessaven per la seva obra. No havia tingut mai un 'no' per ningú i sempre facilitava tot el que calgués per contribuir a divulgar la poesia catalana".

Un grup que ha deixat empremta a totes les persones que en van formar part, com és el cas de la Maria Estruch i el Ramon Mujal. "A mi em va ensenyar a llegir" recorda Estruch, "tenia 13 o 14 anys quan ell va començar a ser rector de Sant Cugat del Racó. Recordo que ens feia llegir les lectures i sempre em deia 'a poc a poc i fort' perquè era molt tímida i llegia molt fluixet i a tota pastilla". No ha estat l'únic que s'endú d'aquella època: "Encara ara quan he de llegir alguna cosa en veu alta m'ho poso en lletra gran i centrada, com els missals. Cada ratlla és un cop de veu i això em va molt bé per entonar i si ho fas molt bé sembla que no estiguis llegint" recorda deixant anar una rialla.

Mujal qualifica Forner d'un gran amic. "Va ser un mestre, una figura exemplar, ens vam conèixer durant gairebé 40 anys i era molt bon home, una d'aquelles persones que costen de trobar". Uns adjectius que subratlla Estruch, i que fent memòria recorda una anècdota que ho exemplifica: "Quan vaig començar a estudiar filologia catalana em va obrir les portes de la seva biblioteca perquè no tenia prou diners per comprar-me els llibres i ja treballava per pagar-me els estudis. Era molt generós, però sobretot et diria que era un bon home".

Un tiet molt familiar i estimat

Entre els presents a la capella ardent que tenia lloc a l'Ajuntament també hi havia una important representació de familiars, entre els quals el seu fillol, l'advocat i soci fundador del bufet Fernández Advocats de Berga, Climent Fernández. "Com a fillol, et puc dir que sempre ha estat una persona molt estimada a la família. Era molt familiar i sempre que hi havia qualsevol esdeveniment hi era present, això feia que la família es mantingués molt unida". Segons l'advocat, Forner era "una persona molt creient i un poeta insigne", uns valors que "provenien principalment de la seva mare, que també era molt creient, i que tenia també un vessant literari, encara que en el seu cas fos més popular".

Fernández reafirma aquest vincle maternofilial repassant alguns dels episodis de la vida de Forner: "Estaven molt units, quan va anar a Castellar de n'Hug la iaia Lola va ser la seva majordoma. Tenien un vincle molt estret i posteriorment també el va acompanyar a Navàs". Quant als seus darrers dies, el soci fundador de Fernández Advocats explica que "ha tingut una vida plena i l'única il·lusió terrenal que no ha pogut complir ha estat la d'arribar als 100 anys, dies abans de morir era una de les coses que li feia il·lusió".

També ha passat per la Sala de Plens del consistori Jaume Farguell, el batlle que l'any 1992 li va atorgar la Medalla d'Or de la ciutat. "Ens vam conèixer quan érem els dos molt joves i ell començava a escriure, des de petit l'anava seguint, i en el fons ell sabia que n'era un gran admirador" explica esbossant un somriure. A més, revela que "li teníem preparat un homenatge i he parlat amb l'alcalde perquè a la primavera li'n farem un de pòstum que consistirà en la unificació del parc dels poetes que hi ha al costat del casal, i el mossèn Climent hi tindrà un lloc central".

Subscriu-te per seguir llegint