Posa una torradora a la teva vida

"Bon dia! La gent destaca "La torradora" com una comèdia divertida i reflexiva, amb humor sarcàstic sobre la IA, les crisis i la vulnerabilitat humana. Molts lloen les actuacions i l'originalitat, tot i algunes crítiques a l'escenografia. Una paròdia que fa riure i pensar!": aquesta és la resposta que dona Grok, l'assistent d'IA de la xarxa social X, a la pregunta "Què diu la gent de l'obra de teatre 'La torradora'?" Podríem pensar que poc més pot afegir aquest humil cronista que signa l'article. Si fos així, que no ho és, ens hi conformem?

Fa més d'una dècada, Joaquin Phoenix perdia el nord i s'enamorava de la veu de la seva assistent virtual (declamada per Scarlett Johansson) a la pel·lícula "Her". A "La torradora,", actualment en cartell a la Sala Versus Glòries de Barcelona, el Bruno (Antonio del Valle) li agafa molta confiança a un electrodomèstic pressumptament intel·ligent, que sembla saber d'ell més que ell mateix. Però a les obres del surienc Roc Esquius res és el que sembla, afortunadament. I qualsevol intent d'aprehendre la realitat narrada a l'escenari abans d'hora està condemnat al fracàs.

El Bruno viu sol en un pis que apareix als ulls de l'espectador ple de caixes perquè està esperant el camió de les mudances. El seu veí i banquer, l'Arcadi (Ramon Godino), li porta un regal: una torradora 'smart' que et dona conversa, consells i respostes alhora que deixa la llesca de pa amb el punt òptim d'escalfor. El tercer personatge de la història és la Clàudia (Laura Pau), també veïna d'en Bruno, filòloga i dobladora i vivint en precari. Qualsevol composició de lloc que es faci l'espectador a partir d'aquesta posada en escena és plausible. I improbable.

Roc Esquius manifesta sovint un interès especial per la incidència dels avenços tecnològics en la conducta humana. Com ens afecta (i afectarà) la intel·ligència artificial és un dels seus camps de batalla, una legítima preocupació que expressa en obres com "iMe" -on, fa una dècada, alertava de la substitució del contacte personal per la mediació de les pantalles-, "Sàpiens" -una evolució d'aquest muntatge és "Supersàpiens", encara en cartell-, "Likes" (on tracta la identitat a partir de la viralitat de les xarxes socials), "ELI"(l'amor) i "L'altre" (la solitud).

A "La torradora", i com és marca de la casa, en aquesta ocasió lluint coautoria amb Sergi Belbel, el focus és la IA i la dependència que del seu ús i les seves possibilitats podem arribar a crear. Si Joaquin Phoenix el seduïa una veu artificial, al Bruno les habilitats de la torradora l'ajuden a portar millor la seva incapacitat per relacionar-se amb els altres éssers humans. Sense risc, no hi ha triomf, però en l'era d'internet la victòria (i el culte a les relacions humanes) és un valor relatiu.

Els tres intèrprets exhibeixen una química impagable a l'escenari. L'acció transcorre en tres pisos d'un mateix bloc. Els diàlegs són àgils. L'histrionisme eleva l'embolic a cotes d'alta hilaritat. Es pot dir que Esquius escriu teatre d'humor que fa pensar o teatre que fa pensar amb humor. Són dues cares de la mateixa moneda que eviten el drama al qual inevitablement ens abocaria la reflexió més lúcida i descarnada d'allò que els dramaturgs ens estan dient. Un cop es posen totes les cartes sobre la taula, resulta que encara queden girs de guió per desvelar. I així, fins a l'últim segon del temps de descompte, el guionista ens manté enganyats.

L'autor de Súria té la virtut de conquerir la ment de l'espectador amb trames que són de tot menys previsibles. I espectacle a espectacle, va perfeccionant un estil propi que creix de forma orgànica, on el sentit de l'humor s'afina, la crítica s'expressa amb saviesa i el conjunt omple platees. "La torradora" ho té tot per perdurar més enllà de l'estrena a la Sala Versus Glòries, talment com "Angle mort", un anterior muntatge del bagenc sobre el món del treball. Temps al temps.

Subscriu-te per seguir llegint