Memòria d’un segle segons els veïns de Salo

Del poble i per al poble. Semblaria una consigna i ho és. Perquè l’objectiu de la Cooperativa l’Arada és recuperar la memòria oral de petits pobles com Salo i fixar-la, impedir que els testimonis d’un temps se’ls endugui el vent. Així, i després de fer la mateixa operació amb dos altres nuclis de Sant Mateu de Bages, ara li ha tocat el torn a Salo, un indret d’un centenar d’habitants ple de masos disseminats que ja compta amb un llibre de vivències individuals i col·lectives del segle XX.

«El dia 4 de juliol del 1994 al matí vaig anar a posar un pneumàtic nou a una roda de l’empacadora a Manresa. Quan vaig tornar a casa, només canviar-me de roba i sortir a fora, ja es veia una fumera a l’altre cantó de la serra de Castelltallat», escriu Josep Viladés, del Semís, en un dels articles del llibre. «Llavors amb els meus germans vam enganxar la cisterna de l’ADF i vam anar cap al foc. Pujant per l’obaga a l’altura de la Rovira vaig veure com començava un altre foc a Gargallà i a la tarda ja s’havien ajuntat. Quan vam arribar al foc que pujava de Camps a sota de Comallonga, per la part est de Sant Mateu, ja havia travessat el riu Cardener i la carretera de Manresa a Solsona. Tot el dia vam estar mirant d’apagar-lo sense èxit, anant sempre en retirada», continua. La memòria dels grans incendis de fa trenta anys encara perdura: al Bages i al Berguedà, durant cinc dies van cremar 45.000 hectàrees.

Des dels primers records

«Són històries de vida, d’infància, educació, sanitat, guerra, festes, tradicions, relacions familiars, la vida a pagès...», explica Marina Vilaseca, de l’Arada, que ha coordinat el treball amb l’historiador Miguel Gómez. «És la reconstrucció de la vida quotidiana, des dels primers records», afegeix. Una feinada compartida amb la Comissió de Festes de Salo que va començar fa una dècada i en què també hi han participat Mercè Codina, Mireia Colomer, Oriol Valls, Ariadna Montcusí, Marcel·lí Sáenz, Roser Alegre, Muntsa Codina, Elena Hernández i Alba Esquius.

Sant Mateu de Bages és el municipi més extens de la província de Barcelona amb 103 km2 i uns 640 habitants, repartits en cinc nuclis de població: Sant Mateu de Bages, Castelltallat, Salo, Coaner i Valls de Torroella, on resideixen unes 350 persones. Dels dos primers, ja se’n van publicar sengles volums gràcies al treball iniciat el 2014, i amb Saló recentment s’ha culminat el projecte amb un llibre que aplega més de quaranta testimonis. Llei de vida, alguns dels que van prendre part en el procés ja no hi són.

«L’objectiu és recuperar la memòria popular dels pobles, ruralitzar la perspectiva històrica i dur a terme un procés comunitari del relat del poble», apunta Vilaseca. «Fa deu anys vam començar a recollir testimonis per a diferents projectes, d’una manera oberta, amb les entitats, perquè això pertany a la gent del poble», recorda: «tallers i trobades per fer una reconstrucció col·lectiva del relat memorístic, recuperar fotografies antigues i mapatges per identificar indrets de rellevància popular».

La posada en comú ha pres forma d’un llibre que té una aproximació històrica a Salo, una quarantena de biografies d’homes i dones nascuts entre 1913 i 1971 i diversos apunts temàtics com ara l’equip de futbol femení, el rodatge de la pel·lícula Un petit home, el camí de la Sal, els trabucaires, les caramelles, els focs dels 90 i la translació literària de Salo en l’imaginari poble d’Oratjol de la Serra, creat per l’escriptor Eduard Girbal Jaume.

Pioneres del futbol

En aquest sentit, és interessant descobrir que fa més de mig segle ja hi havia dones a Salo que jugaven a futbol: les pioneres van ser la Ramona Borràs, de cal Quelet, la Maria Rosa Masafrets, de Caseta, i l’Assumpció Esquius, de cal Ferrer, que van disputar un partit de festa major a Valls el curs 69-70. A inicis dels 80, van aparèixer l’Encarna Laposa, de Claret, i l’Ester Borràs i la Lourdes Borràs, de cal Quelet: el trio va disputar la Copa de la Reina amb el FC Ardèvol i es va enfrontar a Barça, Espanyol i Sabadell en la lliga catalana de la temporada 82-83.

Els coordinadors del projecte tenen clar que «tot aquest material és del poble i l’ha de tenir la gent del poble, per això, a més del llibre, hi haurà un servidor compartit on es penjaran les entrevistes de vida i el patrimoni etnològic». Marc Rovira, regidor de Salo en un equip de govern que lidera l’alcalde Jordi Borràs, confirma que «la informació es guardarà a l’Ajuntament» i els veïns podran accedir als materials recopilats. Alhora, agraeix els ajuts de la Diputació de Barcelona que «fan possible dur a terme accions com la que ha culminat en el llibre». El volum inclou un annex de vint pàgines que esmena algunes errades detectades després de la publicació. I, així mateix, també incorpora quatre històries de vida, dues esmenades i dues de noves.

Subscriu-te per seguir llegint