Eduard Gener publica avui «Cardener», una aposta per un so més mediterrani

La primera cançó del nou treball del solsoní Eduard Gener (1984) és una bossa nova pop. Es titula Fins al mar i forma part del sisè disc del músic, Cardener, que des d’avui ja es pot escoltar a totes les plataformes digitals. Fins al mar és, també, el videoclip promocional -des d’avui també a xarxes-i la targeta de presentació d’un nou treball, amb què el músic solsoní ha potenciat el «pal més llatí, la bossa nova, la rumba, el calipso...» Una reorientació en el rumb musical del solsoní que mescla sàviament el swing i la cançó (segell Gener) i en la qual hi té molt a veure la incorporació de «la guitarra espanyola», després de tres discos. La clàssica és l’element, remarca, que aporta «una sonoritat nova» al repertori de cançons negres d’un músic que les fa evolucionar cap a un so que ell mateix defineix de «més mediterrani».

Per què? Perquè fer el mateix avorreix, perquè el canvi és necessari: «estava cansat dels discos amb únicament bateria, baix i piano». Cardener són 9 cançons de «cafè, tertúlia i província», explica, en un disc mestís: «la música llatina no deixa de ser una evolució de la música negra», apunta Gener. És el seu tercer disc autoeditat (amb el seu propi segell Jezz) i surt al carrer després de Swing de comarques (Jezz, 2022), una proposta que ell mateix situava entre el trobador i el pianista de blues. La presentació oficial de Cardener es farà el 23 de gener a la sala petita del Teatre Kursaal de Manresa. Gener, al piano i a la veu, estarà acompanyat d’Andreu Moreno a la bateria, Toni Vilaprinyó al baix, i el veterà Javier Juanco, director de l’Orquestra Jezz Club, a la guitarra espanyola. «Em fa molta il·lusió la participació de Juanco; és un guitarrista boníssim, actualment professor al Centre Superior de Música del País Basc», explica. Gener també presentarà el disc a Barcelona, en la programació del Barnasants, el 7 de març.

El riu que parteix pel mig el Solsonès és el fil conductor d’un treball, explica, que li serveix, com en els darrers, per «parlar del lloc on visc». Per a Gener, l’interessant del relat és el «context» i el que s’explica en aquestes cançons, que poden parlar d’amor i desamor a través del «swing o a la música negra, no és una còpia del soul de Chicago». Per què? Perquè «la llengua i l’espai són uns altres». El riu, el Cardener, diu, és l’escenari per on transcorren les vides i les històries «dels qui vivim en aquesta zona». En el seu cas, el seu pare és de Solsona, la seva mare de Cardona i a Manresa han nascut els seus dos fills. I el riu travessa l’espai. Una excusa palpable per reivindicar un esperit «localista» que defineix les lletres del músic i compositor solsoní. Les 9 cançons del disc suposen, diu, un viatge del Cardener fins al mar, el Mediterrani, en sentit invers. La primera és, precisament, Fins al mar: «la Violeta explica que estima el seu company, però fins al mar. Un amor que no podrà anar més enllà. Ha de succeir aquí». El videoclip està rodat al Pont de Buida-sacs, a Clariana del Cardener. Un arrelament marca de la casa. En el seu anterior disc, Swing de comarques, Gener parlava, precisament, «dels músics de poble, de les orquestres de ball, que he vist i on he tocat».

Amb Cardener, que treu ara, però que està acabat fa pràcticament un any, Gener vol tornar a impulsar la seva carrera musical i els directes després d’una etapa en la qual ha estat pare i s’ha dedicat a altres projectes com el Jezz Club, el club de música en directe que programa una quinzena de concerts anuals de clàssica, jazz i autor a Solsona; l’orquestra de jazz Jezz Club o el pòdcast Llegir, amb Uriol Gilibets.

Subscriu-te per seguir llegint