Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El solsoní Eduard Gener publica aquest divendres «Cardener», una aposta per un so més mediterrani

El músic treu avui a les plataformes digitals el seu sisè treball, nou temes amb el riu com a espai protagonista d’unes històries on la sonoritat llatina conviu amb el swing i la cançó

Coincidint amb la sortida del treball, Gener publica el videoclip de la cançó que obre el disc, «Fins al mar», una bossa nova pop que transcorre en el Pont de Buida-sacs, a Clariana del Cardener

Eduard Gener reactiva el seu personal projecte musical

Eduard Gener reactiva el seu personal projecte musical / Pau Venteo

Susana Paz

Susana Paz

Manresa

La primera cançó del nou treball del solsoní Eduard Gener (1984) és una bossa nova pop. Es titula Fins al mar i forma part del sisè disc del músic, Cardener, que des d’avui ja es pot escoltar a totes les plataformes digitals. Fins al mar és, també, el videoclip promocional -des d’avui també a xarxes-i la targeta de presentació d’un nou treball, amb què el músic solsoní ha potenciat el «pal més llatí, la bossa nova, la rumba, el calipso...» Una reorientació en el rumb musical del solsoní que mescla sàviament el swing i la cançó (segell Gener) i en la qual hi té molt a veure la incorporació de «la guitarra espanyola», després de tres discos. La clàssica és l’element, remarca, que aporta «una sonoritat nova» al repertori de cançons negres d’un músic que les fa evolucionar cap a un so que ell mateix defineix de «més mediterrani».

Per què? Perquè fer el mateix avorreix, perquè el canvi és necessari: «estava cansat dels discos amb únicament bateria, baix i piano». Cardener són 9 cançons de «cafè, tertúlia i província», explica, en un disc mestís: «la música llatina no deixa de ser una evolució de la música negra», apunta Gener. És el seu tercer disc autoeditat (amb el seu propi segell Jezz) i surt al carrer després de Swing de comarques (Jezz, 2022), una proposta que ell mateix situava entre el trobador i el pianista de blues. La presentació oficial de Cardener es farà el 23 de gener a la Sala Petita del Teatre Kursaal de Manresa. Gener, al piano i a la veu, estarà acompanyat d’Andreu Moreno a la bateria, Toni Vilaprinyó al baix, i el veterà Javier Juanco, director de l’Orquestra Jezz Club, a la guitarra espanyola. «Em fa molta il·lusió la participació de Juanco; és un guitarrista boníssim, actualment professor al Centre Superior de Música del País Basc», explica. Gener el presentarà al març a Barcelona, en la programació del festival Barnasants.

Una portada i una obra d'art

Cardener es pot comprar en vinil i en digital a jezz.cat. Des d’avui, també, a plataformes. La portada la signa la pintora Marta Ricart, de Llobera, amb una obra creada «amb pigments extrets de minerals i aigua del riu Cardener», explica Gener. S’han estampat 30 pintures originals en una edició limitada que també es poden adquirir a la web del músic solsoní. Aquest Cardener s’afegeix a una discografia en solitari que va començar fa una dècada amb el segell soul de Les avingudes (2015) i que va continuar amb Diumenge (2017); Vitamina D (2019); Enyoro el teu amor tan dolç (2021) i Swing de comarques (2022). Abans, havia format part del trio de funk Despertadors Atòmics.

El riu que parteix pel mig el Solsonès és el fil conductor d’un treball, explica, que li serveix, com en els darrers, per «parlar del lloc on visc». Per a Gener, l’interessant del relat és el «context» i el que s’explica en aquestes cançons, que poden parlar d’amor i desamor a través del «swing o a la música negra, no és una còpia del soul de Chicago». Per què? Perquè «la llengua i l’espai són uns altres». El riu, el Cardener, diu, és l’escenari per on transcorren les vides i les històries «dels qui vivim en aquesta zona». En el seu cas, el seu pare és de Solsona, la seva mare de Cardona i a Manresa han nascut els seus dos fills. I el riu travessa l’espai. Una excusa palpable per reivindicar un esperit «localista» que defineix les lletres del músic i compositor solsoní. Les 9 cançons del disc suposen, diu, un viatge del Cardener fins al mar, el Mediterrani, en sentit invers. La primera és, precisament, Fins al mar: «la Violeta explica que estima el seu company, però fins al mar. Un amor que no podrà anar més enllà. Ha de succeir aquí». El videoclip està rodat al Pont de Buida-sacs, a Clariana del Cardener. Un arrelament marca de la casa. En el seu anterior disc, Swing de comarques, Gener parlava, precisament, «dels músics de poble, de les orquestres de ball, que he vist i on he tocat».

Portada del disc que signa l'artista Marta Ricart

Portada del disc que signa l'artista Marta Ricart / Marta Ricart

Amb Cardener, que treu ara, però que està acabat fa pràcticament un any, Gener vol tornar a impulsar la seva carrera musical i els directes després d’una etapa en la qual ha estat pare i s’ha dedicat a altres projectes com el Jezz Club, el club de música en directe que programa una quinzena de concerts anuals de clàssica, jazz i autor a Solsona; l’orquestra de jazz Jezz Club o el pòdcast Llegir, amb Uriol Gilibets.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents