Els genis de la màgia assalten el Kursaal amb aires renovats

El Magnolo, nom artístic del reputat il·lusionista Manolo Sánchez, demana un parell de voluntaris i els diligents Jordi Mir i Rosa Clarena, responsables de comunicació del Kursaal, surten a l’escenari improvisat, tanquen els ulls i responen a les preguntes de l’artista. «Rosa, quants cops t’he tocat», pregunta. I la interpel·lada respon: «vuit». Obre els ulls i Magnolo interroga el públic: «no l’has tocat cap cop». La Rosa no s’ho creu fins que constata a la filmació que el mentalista ha jugat amb les seves percepcions. Així d’entretinguda ha estat avui la presentació a la premsa de La Nit dels Genis, que aquest dissabte arribarà a la 14a edició amb el teatre pràcticament ple. De fet, en el moment d'escriure aquestes línies només queden unes quantes entrades d’amfiteatre lliures.

«En el darrer campionat d’Europa, que es va celebrar a Itàlia, va venir a veure’ns un mag alemany molt important i va observar que molts dels premiats havien passat per la trobada que fem cada any al Pont de Cabrianes», va explicar Xavier Tapias, un dels organitzadors del claustre i de la gala del Kursaal juntament amb la May Closa. Des de fa setze anys, al gener s’apleguen en l’esmentat indret de la comarca un grup de mags de diverses procedències en un aplec on es comparteixen trucs, idees i projectes. Dos anys després d’arrencar, la iniciativa va sumar la celebració d’una gala amb alguns dels participants.

Canvi de tendència

Enguany, el presentador de la Nit serà Àlex Gilabert, «un mag que fa servir efectes creats per ell mateix», van destacar els organitzadors. Entre la vintena d’assistents al claustre hi ha el búlgar de 15 anys Bozhidar Kolev i el català Cesc Airiols. I una dona, la francesa Alice Ecila.

Un dels trucs del mag Magnolo durant la presentació de La Nit dels Genis

«Farem números de manipulació clàssics i també moderns, a més de màgia còmica», va apuntar Closas sobre una gala que es fa ressò de l’auge que viu el gènere arreu del continent. «L’actual és un moment de transició entre la màgia del truc i la màgia de l’art», va explicar Tapias: «el mag que fa un truc rere l’altre sense coherència, que era la màgia dels anys 70, 80 i 90, ja no es porta, ara la màgia es presenta en unió d’altres arts com la dansa, la música, el teatre, el monòleg, ...».

Subscriu-te per seguir llegint