Jo Jet i Maria Ribot: Una nit d’emoció per dir adeu a 14 anys

El món de Jo Jet i Maria Ribot és ple de rius, rieres, arbres antics, fils vermells, boira i llocs on aturar-se. Hi ha moltes imatges tretes de la natura i de l’escriptura automàtica. Estan fetes d’intimitat zen i de poètica quotidiana. També hi ha escenaris propers com el Pujolet de Manresa, Montserrat, i el parlar d’aquí com els istius o el faic. Aquest dijous, ho han desplegat tot en un concert doble a Barcelona, que podria ser l’últim.

«El falciot és un ocell que es passa la vida a l’aire. És una metàfora de la vida. Avui sentim que el falciot toca a terra», explicaven. Deien estar «emocionades» ara que el grup comença una «parada indefinida sense condicions». La seva intenció és aturar-se per «escoltar-se» després de veure com «la inèrcia i la fatiga governaven» les seves decisions.

Han agrait a tothom amb qui han fet camí. «És un projecte col·lectiu. S’hi ha bolcat penya que ho ha donat tot», explicaven entre llàgrimes. El comiat coincideix amb el llançament de la seva versió de la cançó tradicional El rossinyol, que no han tocat.

El grup, format per Jordi Jet Serra i Maria Ribot compta des del 2004 amb la guitarrista Marina Lluch. Lluch ha aprofitat també per agrair al grup els moments viscuts i haver-la fet créixer. «Si soc com soc també és gràcies a vosaltres».

Els tres van tocar les cançons de l’últim disc, Ribera, compartint mirades de complicitat. «Com esteu?», preguntaven al públic. «Tristos!», els responien. «Nosaltres dissociades!».

El concert, amb dos passis, va tenir totes les entrades venudes. També hi va haver molt moviment a la seva botiga de roba i discos, el marxandatge. «Compreu, que com que ara pleguem ho podeu revendre i fer-vos rics», bromejaven. A la paradeta hi havia poques coses. «En el comiat de dissabte a Els Carlins de Manresa, van arrasar!».

El públic se sabia les lletres, com per exemple Sant Llorenç, la cançó que va donar nom al disc del mateix nom (2020) i que els connecta amb Sant Llorenç de Morunys. Després de cantar-la mirant-se a la cara, la parella Jet-Ribot s'ha fos en una llarga abraçada en el moment de més emoció. «Veig fantasmes arreu / veig la buidor / de l’ocasió / perduda aquests anys / que són els millors», diu la cançó.

Ha sonat la seva revisió del Serà un dia que durarà anys de l’Ovidi Montllor, un poema del Miquel Martí i Pol i la veu de la mare del Jet, quan recorda els motius que van portar a la seva família a marxar de l’Andalusia dels anys 30. Han tingut un record per les persones que són expulsades de lloc on viuen que, dit a la sala Jamboree, té especial sentit. A la plaça Reial de Barcelona on està situada ja no hi queden pràcticament veïns. Com la resta de la Rambla s’ha anat degradant pel turisme descontrolat i el mal gust.

Ells, en canvi, aposten per les coses reals. Va cantar una estona a pèl, sense micròfons, entre el públic. S'han traslladar al 2014 per recuperar Abans no esclati el ginestar, la cançó que menciona el barri del Raval. «A mi m’agraden totes les cançons!», deia una noia a la seva nòvia a primera fila, mentre s’abraçaven.

Pel tram final van deixar el doll d’Aigua de maig, un altre dels seus petits èxits. «Tot i que l’èxit és el que està dins nostre», deien. «Ens acomiadem. El difícil ha estat coneixe’s. Després retrobar-se serà fàcil!».

Subscriu-te per seguir llegint