Monistrol de Montserrat ja té un llibre que recorre la seva geografia literària

L’escriptor Baltasar Porcel (1937-2009) veia «llarg» el poble de Monistrol de Montserrat: «una filera de cases penjades a mitja muntanya del Montserrat, sobre el riu». L’autor de les premiades "Cavalls cap a la fosca" i "L’emperador o l’ull del vent" no és l’únic que en un moment o l'altre va deixar per escrites les seves impressions de la localitat i de la serralada que li fa ombra. Salvador Redó, culminant un treball que va emprendre amb l’enyorat Llorenç Soldevila, presenta avui el llibret "Geografia literària de Monistrol de Montserrat", en una trobada oberta al públic al local de l’Associació Art i Esplai (17 h), amb la col·laboració de l’Associació Sant Sebastià. L’altre nom propi del projecte és l’impressor Joan Miró, responsable de la feina tècnica i el cost econòmic.

«En les llargues converses al porxo i a la biblioteca de la casa del Llorenç a les Ginesteres d’Argentona van néixer diversos projectes, un dels quals aquesta geografia literària, que no va acabar perquè ens va deixar el 10 de desembre del 2022», explica Redó, qui va ser cap de fotografia de Regió7. Els dos volums de la història del poble i el llibre del cinquantenari de la Penya Barcelonista són les altres dues iniciatives que també va impulsar el filòleg bagenc i van veure la llum després del seu traspàs.

Per les 46 pàgines del llibre, que es regalarà als assistents de l’acte d’aquesta tarda -se n’ha fet una tirada de 250 exemplars per a tothom qui en vulgui un-, desfilen figures de la literatura catalana com Jacint Verdaguer, Josep Maria de Sagarra, Artur Bladé, Joan Maragall, Apel·les Mestres, Jordi Sarsanedes i, sorprenentment, Stefan Zweig. L’autor del cèlebre llibre de memòries "El món d’ahir" va viatjar a Montserrat a principis del segle XX i va escriure un reportatge, "Al castell del rei Titurel", que la revista Serra d’Or va publicar en la primera traducció catalana al número del novembre del 2024. L’intel·lectual austríac, com explica Lídia Carol en l’article, segurament buscava l’espai que hauria inspirat el castell del rei Titurel, comandant dels cavallers del Sant Greal en l’òpera de Wagner Parsifal.

Zweig va deixar escrit que «cal admetre que aquest ascens ofereix un dels panorames de muntanya més esplèndids i gloriosos durant aquesta hora que porta de Monistrol a Montserrat», en referència al viatge amb el tren cremallera. Entre altres, va fer aquesta descripció: «Les cases elegants resplendeixen com si fossin de joguina, els teulats com pedres lluminoses s’escampen per la terra opaca, els turons s’enlairen en dolces terrasses que, per uns minuts, dificulten la visió».

«Monistrol té la seva geografia pròpia, sense renunciar a la seva part de Montserrat», apunta Redó, «com les parets de tres-cents metres d’alçada, Sant Jeroni i el Cavall Bernat». La publicació s’estructura en onze capítols i en cadascun es pot resseguir l’empremta literària de paisatges urbans com el pont Gòtic sobre el Llobregat, la plaça de Joan Carles i Amat, la Font Gran, la Bestorre, les fàbriques i la capella del primer Monistrol.

La nòmina de firmes destacades que apareix al llibret inclou autors locals com Antoni Ribera, Jaume Serch, Zoile Gibert, Joan Carles Amat i el mateix Salvador Redó.

Subscriu-te per seguir llegint