L'antifeixista que va creure en la revolució catalana

Hanns-Erich Kaminski va escriure l'1 de maig del 1937: "Després del tràgic esfondrament de la Revolució Russa, Catalunya s'ha convertit en la fita de tot un món que veu en ella una esperança i un inici". Una legió d'intel·lectuals, activistes, idealistes i lluitadors per la democràcia van venir a Barcelona a combatre l'alçament dels generals, que va provocar una llarga i cruenta guerra de gairebé tres anys. El periodista nascut el 1899 a l'aleshores estat de Prússia volia explicar què estava passant en aquest racó del sud d'Europa, alertat pel que havia vist a la Itàlia de Mussolini i el que percebia a l'Alemanya nacionalsocialista. Amb la seva companya, Anita Karfunkel, va entrevistar dirigents com Lluís Companys i Frederica Montseny, va entrar a llocs de difícil accés com les txeques de la capital catalana acompanyat per Emma Goldman i va escriure un relat d'aquells dies convulsos -"Els de Barcelona"- que ara publica en català el segell editorial de Martorell Adesiara, en traducció de Francesc Parcerisas i amb una introducció d'Aurora Madaula.

"Els de Barcelona"

Hanns-Erich Kaminski

Adesiara

296 pàgines / 22 euros

Traducció: Francesc Parcerisas

Introducció: Aurora Madaula

Tres mesos a la capital catalana

"Aquest any ens bombardejaran amb el norantè aniversari de l'inici de la guerra civil, però no es parlarà de la revolució catalana i del fet que molta gent d'arreu del món va venir amb l'esperança que aquí hi havia una transformació en marxa, van venir per un ideal, segur que avui en dia no hi hauria una mobilització semblant", explica Aurora Madaula sobre el llibre d'un d'aquests estrangers que van venir a Catalunya per assistir en directe a la realització d'un ideal. Kaminski i Karfunkel van arribar a Barcelona a final de setembre del 1936 i s'hi van estar fins a final d'any, segons apunta la historiadora en l'estudi introductori.

"La combinació de la faceta de periodista i la d'antifeixista són indestriables" en Kaminski, que "va fer servir la seva professió de periodista per lluitar contra el feixisme des de l'observació pràctica, sobre el terreny, fent valer l'objectivitat abans que la ideologia per explicar els fets que vivia, com a mostra de veritat". "Els de Barcelona" va sortir en francès, tot i que l'autor sempre va escriure en alemany, i la primera traducció al català la va publicar Edicions del Cotal fa cinquanta anys, amb un pròleg de Josep Peirats i la traducció de Francesc Parcerisas que ara recupera Adesiara en una nova edició amb un text introductori de Madaula que aporta moltes dades de la vida de Kaminski fins ara desconegudes o errònies. "Es va dir que havia mort en un camp de concentració nazi, però hem descobert que va fugir amb l'Anita a l'Argentina, on va morir a la dècada dels 60 en una data que desconeixem", afegeix Madaula: "confiem trobar el certificat de defunció, però l'administració de Milei ha restringit molt l'accés dels historiadors estrangers als arxius del país".

Kaminski no va lluitar al front, però va estar una temporada a Barcelona i va voler conèixer aquesta revolució catalana de la qual va escriure. El resultat va ser aquest llibre del qual va dir, en el pròleg a l'edició francesa del 1937, que "he tingut la bona fortuna de ser a Barcelona durant els mesos que més endavant segurament semblaran haver estat els més decisius". En el text que ara presenta el segell martorellenc, el reporter parla de l'ambient a la plaça Catalunya i les Rambles, de l'enterrament de Durruti, de les catalanes "emancipades i gairebé desvergonyides", de Companys, els anarquistes, les col·lectivitzacions i molts altres temes que va conèixer de primera mà. Kaminski, anota Madaula, "va intentar ser molt respectuós amb les seves idees i la democràcia, no era un sectari, i criticava els seus si ho creia necessari".

Si l'"Homenatge a Catalunya" d'Orwell és possiblement la crònica més famosa de l'esclat de la guerra i la resistència catalana feta per un periodista estranger, "Els de Barcelona" arriba a les llibreries per atorgar a Kaminski el relleu que mereix. Però no és només el seu nom que ha de destacar, apunta Madaula, encara que sigui qui firma els textos. "L'Anita Karfunkel va fer investigacions, va escriure cartes, textos, va fer traduccions, ... ells sempre parlen en plural", anota l'exdiputada de Junts.

Bakunin, ara en català

En la bibliografia de Kaminski s'hi inscriu la biografia de Mikhaïl Aleksàndrovitx Bakunin (1814-1876) que va publicar el 1938. Un apunt de la trajectòria del periodista que connecta el llibre fins ara ressenyat amb una altra de les novetats d'Adesiara: "Déu i l'Estat", la primera traducció al català d'una de les obres cabdals de la gran figura històrica del moviment anarquista. "En català, de Bakunin només s'han traduït alguns articles, aquesta versió de "Déu i l'Estat" és la primera traducció seriosa que es fa", comenta el martorellenc Josep Alemany, responsable de la introducció i la traducció de l'obra.

"Déu i l'Estat"

Mikhaiïl Aleksàndrovitx Bakunin

Adesiara

232 pàgines / 20 euros

Traducció i introducció: Josep Alemany

En aquest text, Bakunin explora l'origen i l'evolució de les religions a partir de preguntes com la necessitat que han tingut els éssers humans d'inventar-se déus al llarg de la història. "És un llibre més filosòfic i intel·lectual del que la crítica marxista ha dit, avui dia encara aguanta molt bé", afegeix Alemany. El llibre inclou una antologia de textos que contribueixen a donar context a l'obra.