Agnès Marquès guanya el Ramon Llull amb una novel·la sobre els límits de la veritat i el periodisme viral

El març del 2014, en un petit diari del sud-est de Texas, va aparèixer publicat un sorprenent anunci en el qual una dona ‘felicitava’ el seu marit i el seu amant pel fill que esperaven. «Vull felicitar Shara Cormier i Patrick Brown. Estan esperant un nadó. Espero que tots dos estiguin realment enamorats i que tot surti bé. Sempre, la dona de Patrick, Timeshia Brown», es podia llegir a ‘The Sabine County Reporter’. Quan ho va veure, la periodista i escriptora Angès Marquès (Barcelona) va saber que allà hi havia una història per explicar, una novel·la per escriure. Sobretot després de descobrir que aquell diminut anunci classificat va fer la volta al món amplificat per l’eco voraç del consum instantani i la viralitat digital. 

«¿Com pot ser que la vida de tres persones que viuen en un petit poble de Texas acabi sent material de consum?», es pregunta ara Marquès, guanyadora del 46è Premi Ramon Llull amb una novel·la que, estirant el fil de tan peculiar triangle amorós, reflexiona sobre la tensa relació entre secrets i veritat. «Vivim en una societat que confon explicar-ho tot amb ser honestos», defensa la també columnista d’EL PERIÓDICO. El jurat del guardó, dotat amb 60.000 euros, ha destacat que l’obra guanyadora, titulada ‘La segona vida de Ginebra Vern’, és una novel·la «poderosa» sobre la necessitat de construir relats per sobreviure i la força dels vincles que anomenem amor».

A ‘La segona vida de Ginebra Vern’, ha explicat Marquès, tot es posa a rodar quan una periodista barcelonina en hores baixes i en plena reestructuració del mitjà en el qual treballa rep l’encàrrec de fer un article viral, «un clickbait emocional de manual que només busca el morbo», amb la història de l’anunci de Texas. Titular SEO, teclejo ràpid i rialles garantides. Només que el que hauria de ser una notícia d’un sol ús acaba propiciant «una transformació inesperada». «Li passen moltes coses, i la majoria no es poden explicar», ha avançat, enigmàtica, Marquès.  

«Mapa de riscos»

El que sí que es pot explicar és que Ginebra Vern, la periodista que dona títol al llibre, emprèn un viatge a Texas buscant l’origen de la història tal com va fer Marquès. «Em vaig dir que hi havia d’anar, perquè si una notícia així ja hagués provocat enrenou aquí, imagina’t en ple cinturó bíblic dels Estats Units», ha explicat. El resultat és una novel·la que se serveix del periodisme com a «mapa de riscos» per endinsar-se en conceptes com l’honestedat, la moralitat o la responsabilitat. «El periodisme és un lloc de conflicte ideal dins de la novel·la per plantejar un dilema que ens interpel·la a tots, perquè tots som narradors de la nostra pròpia vida», ha explicat.

L’amor, per la seva banda, és «el camp de proves moral». «La dona és on la cultura projecta la moral, i això és el que ho fa interessant», ha remarcat. De fons, travessant tota la novel·la, preguntes incòmodes sobre què tenim dret a saber de la vida dels altres o com ens expliquem a nosaltres mateixos. «Al final, el que hi ha és la distància insalvable entre els fets i el relat que fem de les nostres pròpies vides fins que trobem un mirall en el qual ens podem mirar», ha reflexionat.  

Marquès, periodista, presentadora de ràdio i televisió i actual directora del programa ‘Catalunya nit’ de Catalunya Ràdio, és també autora de ‘Ningú sap que soc aquí’, novel·la generacional ambientada en un festival de música amb què va debutar el 2022.