David Pintó i Joan Valentí convoquen les dones que van combatre el feixisme

Salaria Kea va ser l’única infermera afroamericana que va combatre el feixisme a Espanya. La militant comunista Tomasa Cuevas Gutiérrez va defensar la República, va ser perseguida, detinguda, condemnada, empresonada diverses vegades i es va exiliar. Marina Ginestà ha passat a la història com la miliciana del fusell en una cèlebre fotografia presa al terrat de l’Hotel Colón de Barcelona, però va treballar de periodista, intèrpret i mecanògrafa durant la guerra. També va posar per a la posteritat l’Anita Garbín Alonso, modista, miliciana i, per un instant, model per a una coneguda imatge d’Antoni Campañá que va quedar amagada fins que l’atzar la va ressuscitar fa vuit anys. Totes elles i unes quantes altres són les protagonistes pòstumes de "Dones del 36", el nou projecte de teatre sobre la memòria històrica que el director i autor manresà David Pintó i l’actor igualadí Joan Valentí estrenen avui al Teatre de l’Aurora d’Igualada.

Un títol més per no perdre la memòria

«Es compleixen noranta anys del cop d’estat feixista i és un bon moment per recordar que els generals es van alçar contra el govern legítim de la República, un acte de lluita de classes de les més privilegiades contra les més humils», recorda Joan Valentí. "Dones del 36" es podrà veure des d’avui i fins diumenge a l’escenari de la capital de l’Anoia i després es preveu que faci un llarg recorregut com altres títols precedents del duet. De "Mort a les cunetes" en portem unes 120 funcions i de "La primera i les mestres de la República" un centenar», afegeix l’intèrpret.

«"Dones del 36" és un espectacle imprescindible, emotiu i ple de memòria», indica Valentí, «no vol ser una lliçó d’història sinó un homenatge a les dones que van defensar la República». Amb una franja mínima d’edat recomanada de 12 anys, tot i que «no hi ha res que no puguin veure els nens», l’obra té la vocació de parlar directament als joves. «Són nombrosos els que no saben res de la repressió franquista, es pensen que la dictadura va ser una època fantàstica», apunta.

Homes que homenatgen dones

«El repte sempre és pensar de quina manera nova podem explicar la història que volem representar a l’escenari, sense repetir la fórmula de les altres obres», explica David Pintó. En aquesta ocasió, la paraula de les dones la recitaran les veu en off que han enregistrat actrius com Míriam Iscla i la seva imatge prendrà vida amb els audiovisuals creats amb intel·ligència artificial per Dan Ortínez.

Seguint la fórmula del cabaret clàssic, Valentí interpretarà diferents homes que retran homenatge a les dones que van lluitar contra el feixisme, tant al front com a la rereguarda. L’igualadí es ficarà a la pell del fotògraf Antoni Campañà, el militar republicà Medardo Iglesias, un paradista de Sant Antoni, ... personatges masculins que parlen de dones que no es van resignar i van combatre fins que la realitat de la derrota va posar fi a les seves il·lusions. «L’única dona que faré és la Maria Topete, que va dirigir la presó de Las Ventas», anota l’anoienc.

"Dones del 36" pren el nom de l’associació que l’any 1997 va crear la historiadora i activista Llum Ventura per recuperar la història de les dones que van viure la guerra. Dones com les cinc milicianes i sanitàries executades a Mallorca. Dones com les Tretze Roses, nom amb el qual es coneix el grup de joves afusellades a Madrid. Dones, totes elles, que van creure que no es podia cedir ni un mil·límetre a la barbàrie. Així va ser el 1936, i així mateix urgeix fer el 2026.