Laura Fa: «Els de la premsa del cor som els que més periodisme fem»

La Laura Fa és tal qual la veiem per televisió, o l’escoltem per la ràdio. I així ho van poder comprovar les persones que dijous al vespre van omplir a vessar la sala d’actes del Centre Cultural El Casino de Manresa. Omplir fins al punt que va haver de quedar gent dreta fora de la sala.

La periodista especialitzada en premsa rosa i crònica del cor parla clar i directe, sense embuts, i això també és el que va meravellar el públic. De fet, el seu entrevistador en aquest acte del cicle Pessics de Vida, el periodista Arnau Espigares, de Canal Taronja, no se’n va pas deslliurar.

No podem dir sense filtres, perquè en veure que l’acte era retransmès per streaming es va afanyar a dir que no podria revelar cap exclusiva. Evidentment, això va provocar que tothom es girés cap a la càmera que, a desgrat del públic, no es va apagar.

Laura Fa Campo, nascuda a Barcelona l’any 1974, és llicenciada en Història i Periodisme. De molt jove ja va anar a una agència a demanar feina, «encara que fos sense cobrar», buscant una oportunitat dins del món del famoseig. Al cap d’un temps, l’Alfons Arús la va «treure del carrer» i va acabar treballant-hi durant deu anys, a 8TV. Avui en dia és col·laboradora de programes de televisió com Tot es mou (TV3), Obrim fil (TVE) o Sálvame (Telecinco); a El Periodico -del mateix grup editorial que aquest diari-, amb el pòdcast Mamarazzis, amb Lorena Vázquez; i a la ràdio, a RAC1, RAC105, Cadena SER i Catalunya Ràdio.

Entre les poques informacions que va desvelar hi ha que l’Oriol Junqueras li va trucar per proposar-li d’anar a les llistes del Parlament de Catalunya. Ella va preguntar si podria continuar fent de periodista, però «es guanyava poc i es veu que no els feia gaire gràcia que sortís a Espejo Público, així que finalment vaig dir que no».

Segons ella, té una vida avorrida, amb marit des de fa molts anys, fills i vacances al càmping, però no se n’està de recordar que un dels episodis més intensos que va cobrir van ser «les banyes d’en Piqué a la Shakira». Però «a Catalunya, encara que sembli mentida, funciona especialment bé tot el que té a veure amb la casa reial: Ven molt i genera molt d’interès. Potser per què es veu com una cosa llunyana».

Fa reconeix que està «feliç i amb molta feina a Catalunya, que és allò que volia» i defensa que «la premsa del cor és el periodisme més consumit i li falta que hi hagi menys classisme». Remarca que els periodistes de la crònica social «som els que més periodisme fem, estem al carrer, és a dir, no estem esperant només notes de premsa, busquem notícies, les destapem i, a més, fem entreteniment». És també el més devorat, amb presència constant a revistes, ràdio i televisió.

Escriu a Lecturas, i ha publicat Els pecats de la xona i tot allò que la Morene­ta ens perdona i La xona d’or: consellets per ser una catalana de traca i mocador, a l’editorial Rosa dels Vents. Confessa que «no creu que faci un tercer llibre, entre altres coses perquè estan molt mal pagats».

Aquesta va ser la primera xerrada de l’any del cicle Pessics de Vida que organitzen la demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya i l’Ajuntament de Manresa, a través del Centre Cultural El Casino. L’enregistrament de l’acte es pot recuperar a la plataforma Manresa Ciutat Àgora.

Subscriu-te per seguir llegint