Sant Fruitós exhibeix els dibuixos del Barça que va fer l’artista Pere Clapera

Trobem la seva firma com a dissenyador de la targeta del menú de noces de Joan Gaspart, en il·lustracions del Lecturas quan el Lecturas tenia més de revista cultural que de premsa rosa, en un còmic de l’editorial El Gato Negro, precursora de la Bruguera, als cartells del Liceu i als de les festes de la Mercè de Barcelona, a la portada del llibre dels 50 anys del Futbol Club Barcelona, en publicitat de la Nestlé i, entre moltes altres obres, en els dibuixos dels jugadors blaugranes que conserva en el seu fons d’art l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages i ara s’exposen a la Biblioteca fins al 28 de febrer. Pere Clapera i Argelaguer (1906-1984) va ser un artista amb nom a la capital catalana, però un desconegut a qui el seu poble vol redescobrir. Ahir, data de la seva mort, es va obrir l’Any Clapera.

«Tenim l’objectiu de conèixer més qui va ser i de divulgar la seva vida i la seva obra», va explicar el comissari Ovidi Cobacho. L’exposició presenta els esbossos de les estrelles del Barça del curs 53-54, dos després de la llegendària temporada de les 5 Copes, que va fer l’artista fruitosenc «no sabem encara per quin motiu», va indicar: «hem d’investigar-ho». Moltes preguntes com aquesta s’aniran responent al llarg de l’any gràcies a la recerca iniciada als arxius.

«Alguns articles apunten que la vocació d’artista li venia de la coneixença de Ramon Casas, la família del qual va comprar el monestir, ja que el seu pare treballava a la fàbrica», va apuntar Cobacho. «Clapera va ser un talent precoç, el 1921, amb 15 anys, el trobem col·laborant en diverses editorials, com El Gato Negro; va fer d’il·lustrador i de dibuixant, va treballar en la publicitat i com a cartellista; després de la guerra, als anys 40, va viure la seva etapa de maduresa, amb una activitat prolífica i frenètica, va treballar en premsa, també esportiva, i va exposar en galeries de Barcelona com la Rovira i la Gaspar», va dir: «també va mostrar la seva obra més enllà, a Madrid i Bilbao, i en diversos països d’Amèrica». Cobacho va aportar una dada: «estranya és la subhasta a Barcelona, Madrid i Bilbao que no inclogui una peça de Clapera, perquè va pintar molt, va fer milers d’obres». En aquest sentit, va explicar que el fruitosenc «va despuntar com a dissenyador, tenia un dibuix molt elegant i va treballar per hotels, restaurants i empreses que volien tenir una imatge de prestigi; va dissenyar el menú de Cap d’Any del Ritz, el Colón i la Maison Dorée».

Pere Clapera va destacar com a dibuixant i amb l’aquarel·la, «sabia captar el moviment». I se’l considerava el cronista dels espectacles de Barcelona, especialment remarcable en tres àmbits: «el circ, el ballet i l’òpera i el flamenc».

La primera activitat de l’Any Clapera, organitzada per l’arxivera Anna Cura,és l’exposició de dibuixos dels jugadors barcelonistes, un fons que va adquirir l’exalcalde Ignasi Sala i que va cedir a l’Ajuntament. En l’horitzó hi ha una activitat divulgativa el 12 d’abril, 120è aniversari del naixement, i una exposició a la tardor. La publicació quedarà per més endavant.

CINC LLEGENDES BLAUGRANES, VISTES PER CLAPERA

Isidre Flotats, migcampista

El jugador d’El Pont de Vilomara va disputar 220 partits amb el Barça i, com a anècdota, es va quedar la pilota del primer disputat al Camp Nou.

Estanislau Basora, davanter

El futbolista de Valls de Torroella va integrar una davantera mítica, va guanyar 4 Copes del Rei, 4 lligues i va ser homenatjat al Camp Nou.

Ladislau Kubala, davanter

Llegenda absoluta de la història del FCBarcelona, fins el punt que va fer petit Les Corts i va propiciar la construcció del Camp Nou.

Georg Hanke, defensa

El txec va combatre els nazis, va fugir dels soviètics i va arribar a disputar 104 partits amb el Barça. Era defensa, però va fer 116 gols.

Àngel Mur, massatgista

Les cames de les estrelles barcelonistes entre 1935 i 1971 van agrair el bon tacte de les mans de Mur, a qui va rellevar el fill del mateix nom.