Els finalistes del Premi Amat-Piniella presenten a Manresa les seves obres: l'amor de Rodoreda, falses il·lusions de joventut i un cavall protagonista

Si una virtut té la literatura és la capacitat de fer-nos connectar entre nosaltres. I així ho van demostrar els tres finalistes de la 26a edició del Premi Amat-Piniella de literatura de Manresa: Eva Comas-Arnal, Julià Guillamon i Marta Soldado, que aquest dimecres van presentar les seves obres en una sala d'actes del Centre Cultural el Casino plena de gom a gom.

Durant la trobada, van parlar sobre les seves propostes, tan interessants com diferents entre elles, i van compartir amb tot detall què els va dur a escriure-les i com va ser l'experiència de fer-ho. El guanyador es desvelarà el 25 de febrer en la cerimòniade lliurament del premi que es farà a l'Espai Plana de l'Om de la capital bagenca.

Quan Rodoreda tractava el seu amant de vostè

Entre la realitat i la ficció. Així s'articula Mercè i Joan, la novel·la de l'escriptora, traductora, periodista i filòloga Eva Comas-Arnal (Gavà, 1975), que relata la història d'amor de Mercè Rodoreda i Armand Obiols (Joan Prat, en l'argot propi de la parella) quan encara es tractaven de vostè. L'obra comprèn la primera etapa del seu exili a França, després de la victòria franquista a la Guerra Civil Espanyola i l'inici de la dictadura. En conseqüència, els protagonistes i una vintena d'intel·lectuals catalans més es van haver de refugiar al Château de Roissy-en-Brie, entre ells Pere Calders, Anna Murià o Joan Oliver. En aquest context, tendre alhora que convuls, va néixer la seva història d'amor.

Aquesta relació va ser important per a ells i tant és així que "va marcar les seves vides i les seves obres", va detallar Comas-Arnal. I no només això, sinó que també és una mostra dels esforços de moltes persones per conservar la llengua i cultura catalanes en un dels moments més difícils que mai han hagut d'enfrontar. I així ho van fer, d'una forma tan literal que per una sèrie d'imprevistos van haver de marxar de París a peu, amb totes les seves pertinences guardades en un cotxet. I entre elles, no hi van faltar diccionaris i llibres de gramàtica de català, que conservaven i van protegir com si fossin els seus nadons, segons va explicar.

L'obra ha estat resultat dels més de deu anys que Comas-Arnal ha passat estudiant la vida i obra de l'escriptora barcelonina. És per això que l'espinada cronològica de la novel·la i tots els espais que s'hi descriuen són reals. Això sí, els diàlegs són ficcionats, però es basen en molts pensaments i expressions que consten en les moltes cartes que es conserven d'aquella època.

Còmiques vivències amb cops punyents de realitat

Quan tenia uns 20 anys tenia un rellotge verd amb una corretja vermella, una combinació que no passa desapercebuda. Dècades més tard, quan ja l'havia oblidat, se'l va trobar per casa i el va dur a una botiga per tornar-lo a fer funcionar. I bé que ho va fer. Les seves agulles van tornar a girar i se'l va tornar a posar al canell. Llavors, va sentir que viatjava a aquells anys 80 que ja li quedaven tan lluny. I d'aquí va néixer El rellotge verd, de l'escriptor, periodista i crític literari Julià Guillamon (Barcelona, 1969), que no va poder assistir a la presentació de forma presencial, però sí telemàticament.

Com ell mateix va fer notar, "no són unes memòries", però l'obra relata vivències de la seva joventut; d'un noi de família treballadora criat al barri barceloní del Poblenou per una mare catalana i un pare espanyol que havia estat torero, boxejador i un llarg etcètera de professions que no tenien res a veure l'una amb l'altra. Amb un important toc de comèdia, però també de realitat, narra el seu procés de formació i de descoberta del món en uns temps "en què tots érem pobres" i s'anaven deixant enrere els anys del franquisme per entrar en l'època dels excessos i el divertiment sense fi que encara dura avui dia.

I tot i que posa sobre la taula qüestions serioses com la crisi de sociabilitat o la manca de valors compartits en la nostra societat actual, assegura que "és un llibre de bon rotllo". Tant és així, que el va escriure de forma col·lateral, segons va compartir, per respirar i alliberar-se temporalment de El barri de la Plata, el llibre que estava escrivint llavors.

Un cavall que ha d'obeir regles que no són per a ell

"En la literatura sovint s'utilitzen els animals per moralitzar, i jo no volia això, volia que fos el protagonista", va explicar l'escriptora, historiadora i professora, Marta Soldado (Terrassa, 1989). I d'aquest pensament va sorgir Al bosc vermell, un cavall fuig, una novel·la que segueix la història d'un cavall de raça Przewalski, els únics salvatges al món, que passa d'amo en amo i fuig de país en país mentre viu sotmès a obeir regles creades pels humans, i no pas per a ell, com podrien ser les fronteres.

Amb la guerra entre Rússia i Ucraïna i l'accident de Txernòbil (1986) com a teló de fons, l'obra relata el periple de l'animal per Ucraïna, Bielorússia i Polònia des que un soldat rus el fereix en una cuixa en disparar-li un tret. Obligat a separar-se de la manada, fuig fins a arribar a la zona que, a causa del desastre nuclear, està afectada per una altíssima radiació. Allà es trobarà amb l'Elena i en Sergei, que estudien com aquesta zona pot ser un "paradís animalístic" i per als humans, en canvi, pot ser letal; un fet que sempre ha sorprès i interessat a l'autora.

Segons va apuntar Soldado, des d'un inici tenia clar que no volia que el cavall parlés: "no m'agrada donar-los aquesta capacitat que no tenen". Així doncs, l'obra s'articula a partir de les relacions que el cavall va establint amb les persones que es troba, a vegades des de la bondat i d'altres, des de punts tan vulnerables com poden ser el dolor o les ferides compartides.

Tres presentacions que van convèncer

Les seves presentacions van convèncer el públic, tant que si llavors encara no s'havien llegit les obres, de segur que ho faran aviat. Per conèixer el guanyador, però, hauran d'esperar a la darrera setmana de febrer.

El Premi Amat-Piniella, organitzat per la Biblioteca del Casino de Manresa, reconeix any rere any novel·les, llibres de memòries i dietaris escrits en català i que reflecteixen moviments socials contemporanis.

Subscriu-te per seguir llegint