Una oda a la vida dolça prop del Cardener

El millor d’Eduard Gener potser siguin les lletres de les cançons que escriu? Són instantànies, fantasioses i exuberants. En l’últim disc hi apareix un barber dit Eugeni que creu que «més envall de Manresa no hi has d’anar a parir per res». També una parella que viu tranquil·la en un lloc on per «fortuna» no hi arriba el tren, sense massa ganes d’anar a una Barcelona que està «mústiga» i que «ja no parla l’idioma».

Després de quatre anys de silenci, el seu nou àlbum està dedicat a un riu Cardener «fet de sal» i que es troba «a prop de tot i lluny de res». És una lloa a una «terra rara» i a la seva gent. També a l’amor romàntic, on n’hi ha dos de «costums senzills» que ja en tenen prou estimant-se «sota un edredó» perquè ja se senten com «un país sencer».

Divendres a la nit va oferir el primer concert a la sala petita del Kursaal de Manresa. Des de les butaques, escoltant-lo, van acompanyar-lo moltes persones pròximes i també músics com Guillamino, David Repullés, Jet Serra o l’escriptor Joan Jordi Miralles.

Dret, per primer cop

Gener va aparèixer a l’escenari flanquejat pel bateria Andreu Moreno i el baixista Toni Vilaprinyó, amb qui toquen de fa temps. També pel guitarrista basc establert a Solsona Javier Juanco. Van oferir un recital sense artificis, centrat en les cançons, que només va sortir del guió amb el que fins ara ens tenia acostumats quan va decidir cantar per primera vegada dret.

«Avui estic més nerviós de l’habitual!», bromejava mentre buscava el seu lloc a l’escenari. «Ni sé ballar ni m’agrada. El que passa és que en alguns videoclips sense gaire pressupost m’ha tocat fer-ho. Llàstima que no es puguin esborrar!», comentava amb la seva fina ironia.

Així va interpretar La veritat és nua, cançó que feia temps que no es podia sentir en directe i que es pot trobar a Les avingudes, el seu disc de debut del 2015. Va servir per donar pas a un dels punts àlgids de la nit, quan va recuperar Recordes, que el connecta amb la música soul. És on apareixen les carreteres secundàries del Solsonès, ermites «del tamany d’un menjador» i la picada d’ullet a Roger Mas amb el «pet de sol».

Del passat també va rescatar Swing de comarques (un homenatge als músics assilvestrats que tocaven als pobles), el Res és just en l’amor i el llit (on va afegir el cognom a l’astrònom Galileu Galilei tot i no aparèixer a la versió disc) i la rotunda Tresor meu.

L’amor a Montserrat

Gener cartografia un territori que divideix entre alt i baix Cardener. Que neix a la Vall de Lord i que s’acaba quan el Cardener desemboca al riu Llobregat. «És cap a la zona de Montserrat», explicava Gener per presentar la cançó que amb què va acabar i que sembla dedicada a la muntanya.

«En realitat la dedico a la meva companya, que es diu així», va explicar per esvair dubtes. Entre el públic hi havia Montserrat Isanta, cantant de música antiga, amb qui tenen dos fills. Just després de l’acotació es va posar a cantar uns versos amb més sucre que la casa de la bruixa de Hänsel i Gretel.

Aviat a Barcelona i Solsona

El concert de presentació de Cardener es repetirà al festival Barnasants de Barcelona (7 de març) i a Solsona (juny). S’hi podrà comprar el seu disc en format vinil, que també es troba disponible a la botiga Cal Davesas de Solsona. La portada és obra de la pintora Marta Ricart de Llobera i està feta amb aigua i pigments extrets del mateix riu. També es pot comprar des del web de la discogràfica de Gener, Jezz, on també dona a conèixer els concerts que organitza al seu local de Solsona. És també des d’on graven des de fa sis anys el podcast literari Llegir amb l’escriptor Uriol Gilibets, també present divendres a Manresa.