Marina Abramović despulla el Liceu

La cua d’entrada al Liceu baixava i resseguia gran part del carrer Sant Pau. Els espectadors, molts dels quals havien viatjat expressament a Barcelona per a l’estrena, dissabte, de la darrera performance de Marina Abramović (Iugoslàvia, ara Sèrbia, 1949), s’esperaven, inquiets, amb el document d’identificació a la mà: Balkan Erotic Epic és només per a majors de divuit anys. L’obra, amb escenes sexuals explícites, nus i recreacions de rituals balcànics medievals no només no és apte per a tots els públics sinó que requereix ‘seguretat’ addicional: al Liceu no es va demanar que s’apaguessin els telèfons mòbils, es va instar els espectadors a posar-los en unes bosses tancades hermèticament que s’obririen, només, al final de l’espectacle.

Considerada l’artista de performance més influent del món, les tres hores d’història i sexualitat balcàniques d’Abramović comencen amb un gran estrèpit d’instruments de tota mena guiats pel personatge de la mare de l’autora. Però la música aviat s’atura: ha mort Tito i un plany (en directe) de Svetlana Spajić n’és la banda sonora. De fons, en un enregistrament, desenes de dones vestides de negre es colpegen el pit en senyal de dol. Morta la identitat iugoslava comença, aquí, un recorregut per les tradicions del territori on mites ancestrals dels Balcans, tradicions folklòriques i el sexe (i el mateix ésser humà) en són protagonistes.

Ara és Elka, científica de la fertilitat, qui es converteix en la narradora. Des de fertilitzar la terra amb semen i ensenyar la vagina al cel per demanar que pari de ploure; passant per l’elaboració de pocions per a l’amor i la impotència, i fins a aconseguir distreure l’enemic fent un striptease a la línia de front; aquestes són algunes de les tradicions balcàniques medievals que Abramović mostra, sense filtre, a l’escenari centenari del Gran Teatre del Liceu català. El públic estava autoritzat a sortir en qualsevol moment de la sala i, tot i que el sistema de llums i la multitud de passadissos ho dissimulaven, les portes no van parar d’obrir-se.

La proposta d’Abramović, però, va més enllà de la definició actual de la sexualitat i explora també l’origen, és a dir, la reproducció, la vida. A partir d’aquesta premissa, el públic del Liceu és confrontat amb una dansa de cossos vius, nus i d’esquelets, sense carn, morts en el conflicte per la identitat més cru del segle XX. La seqüència, carregada de tensió, va causar una nova onada de moviment a la sala.

Música i cant en directe s’alternen amb teatre, performance i gravació en escenes llargues i repetitives que desprenen un erotisme primitiu que aconsegueix captar l’atenció de l’espectador. Tots els actors i actrius formen part de l’escola d’Abramović i de la seva particular manera d’entendre l’art, fent de l’obra una immersió cultural col·lectiva. Balkan Erotic Epic és una performance i, intrínsecament efímera, només es veurà en cinc funcions a Barcelona. Difícil de classificar, és innegable que l’èpica recrea, a la grega, la lluita d’una artista a qui, quan li pregunten d’on ve, es veu obligada a respondre «d’un país que ja no existeix».

Balkan Erotic Epic es va estrenar mundialment el 9 d'octubre a Manchester i ha arribat al Liceu en un format especialment adaptat a l'espai teatral per a l'ocasió.

Subscriu-te per seguir llegint